Culminar el canvi

L¡¯empenta social cap al canvi pol¨ªtic que es va expressar en les eleccions del 20-D va resultar en una majoria d¡¯esquerres tan ajustada que els partits que la van aconseguir no van poder o no van saber aprofitar-la. Es presenta ara una oportunitat per verificar si aquella empenta responia a una voluntat profunda, assentada en causes i arguments s¨°lids, que es mant¨¦ en la voluntat i els interessos d¡¯aquesta majoria de ciutadans, o si s¡¯ha esgotat durant aquests quatre mesos d¡¯impot¨¨ncia. El 26-J es veur¨¤ si aquesta empenta s¡¯ha perdut o si s¡¯ha est¨¨s el des¨¤nim que els partidaris de l¡¯statu quo prediquen per tots els mitjans.

?s una oportunitat veritablement excepcional. Mai abans els ciutadans espanyols no havien pogut ratificar, corregir o rectificar un pronunciament electoral al cap de mig any. La ra¨® de fons per a la nova cita amb les urnes ¨¦s que la voluntat de canvi va ser prou forta com per impedir que continu¨¦s governant la dreta, per¨° no prou rotunda com per crear una majoria alternativa. Hi va haver una clara majoria de vots d¡¯esquerres. Al Govern del PP se li va dir que no podia continuar. Els electors li van negar el suport necessari per dirigir una nova legislatura. El president sortint, Mariano Rajoy, consumit per la corrupci¨® del seu partit, no es va poder presentar com a candidat a una investidura per falta d¡¯una majoria parlament¨¤ria que li don¨¦s suport.

Tanmateix, tan cert com aix¨° ¨¦s que la traducci¨® en escons del suport electoral a l¡¯esquerra va ser tan ajustat que la seva viabilitat com a projecte de canvi substancial era molt problem¨¤tica. Aix¨° ¨¦s el que es va posar de manifest quan Pedro S¨¢nchez, el candidat socialista, en un espectacular gir postelectoral, va intentar articular una nova majoria, per¨° no amb l¡¯esquerra, sin¨® amb una alian?a de ferro del PSOE amb Ciutadans, el partit que durant la campanya electoral havia definit com la branca juvenil del PP.

Quant hauria tingut de realment alternativa a les orientacions del PP i els mandats de la troica una legislatura basada en el programa socioecon¨°mic pactat per Ciutadans i el PSOE? La l¨°gica m¨¦s elemental fa pensar que molt poc. Per¨°, per raons semblants, es pot entendre tamb¨¦ que no hauria estat gaire m¨¦s alternativa una pol¨ªtica socioecon¨°mica en qu¨¨ Podem i Esquerra Unida s¡¯haguessin vist obligades a pactar amb el mateix PSOE i, directament o indirectament, amb altres forces de centredreta com DiL i el PNB.

Aquella eventual majoria de canvi amb Podem i IU que el comit¨¨ federal del PSOE va prohibir taxativament a S¨¢nchez depenia, en ¨²ltima inst¨¤ncia, de les abstencions parlament¨¤ries dels partits del centredreta catalans i bascos. ?s veritat que, ara, en la conjuntura pol¨ªtica que s¡¯arrossega des del 2010, aquests partits i el PP protagonitzen un espectacular xoc de nacionalismes, per¨° aix¨° que en el pla pol¨ªtic cont¨¦ aspectes certament rupturistes no els converteix en paladins del progressisme socioecon¨°mic. Ni de lluny.

A primera vista sembla que qui t¨¦ m¨¦s a perdre o guanyar en la nova cita electoral ¨¦s el PP, ja que est¨¤ en joc la seva condici¨® de partit governant. Per¨° no ¨¦s exactament aix¨ª. Mariano Rajoy i la seva cohort dirigent ja van ser acomiadats per l¡¯electorat el 20-D, i res indica que es puguin recuperar. Qui t¨¦ m¨¦s a perdre ara ¨¦s el PSOE, perqu¨¨ si fa quatre mesos el principal cop el va rebre la banda dreta del bipartidisme, l¡¯electorat pot ara culminar l¡¯operaci¨® reduint tamb¨¦ el pes de la banda esquerra.

L¡¯equaci¨® que ha de resoldre el PSOE ¨¦s la t¨ªpica d¡¯un partit que ha ocupat el centre d¡¯un esquema de forces en qu¨¨ ara estiren totes alhora en direccions oposades. El 1982, el PSOE va explotar amb ¨¨xit l¡¯oportunitat d¡¯aspirar alhora a l¡¯electorat del PCE i el d¡¯UCD i consolidar-se com a opci¨® de govern reformista i d¡¯ordre. Tanmateix, el 2011, el PSOE va ser derrotat per haver deixat de ser un partit for?a reformista, per acatar sense badar boca els dictats de la troica, i des d¡¯aleshores pateix la doble compet¨¨ncia d¡¯aquells que des de la dreta s¨®n m¨¦s genu?nament liberals, com Ciutadans, i des de l¡¯esquerra, m¨¦s genu?nament reformistes, Podem i IU. Aquestes dues forces ja van sumar el 20-D m¨¦s vots que el PSOE, i res augura que ara hagin de sumar menys. Aix¨° ¨¦s el que dir¨¤ si subsisteix o no l¡¯empenta de canvi que va comen?ar el 20-D.