Per¨ªmetres, percentatges i una pit¨® a les proves de sis¨¨ de prim¨¤ria

No s¨®n ni les dotze del migdia i una vintena de nanos de sis¨¨ de prim¨¤ria ja descansen, amb la pilota amunt i avall, al pati de l¡¯escola Ramon Llull de Barcelona. Toca desconnectar despr¨¦s de la primera jornada d¡¯ex¨¤mens sobre compet¨¨ncies b¨¤siques que convoca cada any el Departament d¡¯Ensenyament de la Generalitat. Aquest dimecres es presenten a les proves de catal¨¤ i matem¨¤tiques, i dijous faran el mateix amb angl¨¨s i llengua castellana. ¡°Per¨ªmetres, percentatges, sumes i restes. Molt f¨¤cil¡±, resumeix, inquiet, en Natan, un dels alumnes examinats. Es veu que l¡¯examen de matem¨¤tiques va ser r¨¤pid i indolor: ¡°Alguns en mitja hora ja eren fora¡±, explica una professora. En total, 77.323 nens i nenes de sis¨¨ han estat cridats al pupitre per sotmetre¡¯s a les proves competencials que convoca Catalunya des de fa vuit anys.

Tot i que aquests ex¨¤mens sempre han generat controv¨¨rsia en la comunitat educativa, amb la implantaci¨® aquest any de la Llei Org¨¤nica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) ¡ªque preveu proves d¡¯aquest tipus per passar de curs a batxillerat i ESO¡ª, la pol¨¨mica s¡¯ha disparat: des de la Generalitat insisteixen que els ex¨¤mens s¨®n proves pr¨°pies, que no tenen res a veure amb la LOMCE, entre altres coses perqu¨¨ no s¨®n vinculants per passar de curs (en el cas de sis¨¨, les que proposa la norma estatal tampoc) i els resultats no s¨®n p¨²blics, per la qual cosa s¡¯eviten els controvertits r¨¤nquings entre escoles. La LOMCE preveia, al principi, que les notes es fessin p¨²bliques i, tot i que el ministre en funcions, ??igo M¨¦ndez de Vigo, s¡¯ha comprom¨¨s a evitar les classificacions, encara no hi ha cap apartat en la llei que ordeni a les comunitats aut¨°nomes no difondre¡¯n els resultats. Per remarcar la difer¨¨ncia, Catalunya afirma a m¨¦s que examina de compet¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques i matem¨¤tiques b¨¤siques adquirides a prim¨¤ria, per¨° no de ci¨¨ncies i tecnologia, com preveu la LOMCE.

Aliens a aquesta pol¨¨mica, els alumnes del Ramon Llull comenten les respostes al pati. A la prova de catal¨¤ hi havia dos textos de comprensi¨®, un dictat i una redacci¨®. En l¡¯escrit, que s¡¯havia d¡¯exposar en format de correu electr¨°nic, l¡¯Aihnoa ha explicat un conte sobre ella mateixa i un gos, i en Xavi ha redactat una hist¨°ria fict¨ªcia sobre una serp pit¨® que el capturava. El grupet de canalla que s¡¯ha format en una cantonada del camp de futbol coincideix que la prova final ¡°¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil que els simulacres¡± que fan amb els tutors durant les setmanes pr¨¨vies a l¡¯examen. Celebren, a m¨¦s, que amb aquestes proves ¡°pots saber el nivell que tens¡± i, ja de passada, com que s¡¯acaben molt r¨¤pid, ¡°pots sortir m¨¦s aviat al pati i jugar m¨¦s estona que un dia normal¡±.

A l¡¯altra banda de la ciutat, tamb¨¦ ajaguts al sol, una desena de nens de sis¨¨ de prim¨¤ria pinten una pancarta en qu¨¨ conviden a boicotejar les proves competencials. Uns quants pares els acompanyen, tots vestits amb les samarretes grogues en defensa de l¡¯educaci¨® p¨²blica i contra la LOMCE. S¨®n representants de la Xarxa d¡¯Escoles Insubmises, la plataforma que aglutina les fam¨ªlies i els centres que es neguen a sotmetre els infants a aquests ex¨¤mens. ¡°S¨®n proves externes, estandarditzades, que fan una fotografia d¡¯un moment concret per¨° no representen la realitat de l¡¯escola ni avaluen tot el proc¨¦s educatiu¡±, critica Bel¨¦n Tasc¨®n, una de les promotores de la plataforma. La xarxa calcula que m¨¦s de 200 fam¨ªlies han fet objecci¨® de consci¨¨ncia amb les proves de sis¨¨ i prop d¡¯un miler tamb¨¦ van rebutjar, el mes passat, els ex¨¤mens que es van fer a tercer de prim¨¤ria.

M¨¢s de 200 fam¨ªlies insubmises s'han negat a sotmetre als seus fills a les proves de sis¨¨

¡°Es deixen de banda compet¨¨ncies que no s¨®n matem¨¤tiques. De fet, es calcula que aix¨ª nom¨¦s poden avaluar el 15% de les compet¨¨ncies. A partir de l¡¯alumne, el que fan ¨¦s examinar l¡¯escola, quan l¡¯escola ¨¦s molt m¨¦s que lleng¨¹es i matem¨¤tiques¡±, critica Tasc¨®n. Les fam¨ªlies insubmises es queixen que Catalunya s¡¯ha arrecerat sota el marc jur¨ªdic de la LOMCE. Al capdavall, sembla que tots s¨®n iguals: ¡°Mentre el Departament impulsa una plataforma d¡¯innovaci¨® que q¨¹estiona les proves externes, obliga les escoles a sotmetre¡¯s a una avaluaci¨® estandarditzada¡±, protesten.

Els pares insubmisos s¨®n rotunds, per¨° els seus fills tamb¨¦. ¡°?s que aquestes proves no serveixen per a gaire. No ¨¦s tan important saber el nivell de les persones i dividir-les per un examen¡±, afirma la Martina, que ha anat a la manifestaci¨® amb mitja cama enguixada. Els nens reconeixen la difer¨¨ncia que suposa l¡¯arribada de la LOMCE i que aquestes proves, que en ess¨¨ncia servien per mesurar el nivell de cada alumne, es converteixin en un element de competici¨® entre els infants o les escoles. ¡°No ¨¦s just que separin la gent per nivells per un examen d¡¯un dia. Pot ser que et posis nervi¨®s, no et surti b¨¦ la prova i et posin una nota que no correspon al nivell en qu¨¨ realment ets¡±, apunta l¡¯Amaia. Les fam¨ªlies insubmises aprofitaran els dies d¡¯ex¨¤mens per fer visites culturals per la ciutat.

El director del Ramon Llull, Manel Lombardia, es mostra equidistant en la disputa que han aixecat les proves competencials i insisteix que els ex¨¤mens serveixen ¡°de refer¨¨ncia per saber en quins aspectes de les assignatures cal fer reformes¡±. En el seu cas, no li importen tant els resultats quantitatius com els qualitatius ¡°per saber en qu¨¨ cal millorar metodol¨°gicament i pedag¨°gicament¡±. Per¨° la pol¨¨mica sobre la fiscalitzaci¨® del treball docent i la pressi¨® a qu¨¨ estan sotmesos els nens no ¨¦s un tema menor ni ali¨¨ al professorat. De fet, quan es feien les proves del Ramon Llull, un dels nanos ha sucumbit als nervis i ha vomitat a la classe. No ¨¦s habitual, per¨° els professors reconeixen que el fet que ¡°la tutora se¡¯n vagi de classe [els examinen mestres d¡¯altres centres] i que siguin quatre ex¨¤mens en dos dies en qu¨¨ s¡¯ho juguen tot¡± genera una tensi¨® innecess¨¤ria en els menors.