La repesca

Els pol¨ªtics han de tornar-se a examinar. En la primera volta han susp¨¨s tots. D¨¨cimes amunt, d¨¨cimes avall, cap partit mereix l'aprovat. Si les noves eleccions, com tots auguren, donen un resultat semblant al de les darreres eleccions, els candidats han de posar-se a estudiar intensament per aprendre a negociar, corregir els errors comesos i evitar un nou frac¨¤s.

La primera idea a corregir seria la que l'obligaci¨® priorit¨¤ria d'un pol¨ªtic ¨¦s legitimar-se davant els seus votants. Si aquests, els votants de qualsevol dels partits en lli?a, ja no s¨®n suficients per configurar una nova majoria absoluta, no t¨¦ sentit que els electes hi segueixin pensant. Han de desviar la mirada cap a l'inter¨¨s general. La democr¨¤cia ¨¦s un valor inq¨¹estionable, per¨° t¨¦ els seus defectes. Els va veure magistralment Tocqueville quan va constatar que la democr¨¤cia consistia a substituir el domini de les minories pel de les majories, la qual cosa complicava les coses en lloc d'aplanar-les.

?s dif¨ªcil, per no dir impossible, saber qu¨¨ vol ¡°la gent¡±, perqu¨¨ aquesta es compon d'individus les prefer¨¨ncies dels quals no s¨®n sumables. Mentre les forces pol¨ªtiques que s'anaven alternant al poder nom¨¦s eren dues era m¨¦s senzill interpretar el que la majoria volia. Per¨° aix¨° ¨¦s aigua passada. Ara, al votant, se li ofereix un ventall de possibilitats divers i dubta m¨¦s qui votar en cada contesa. Els pol¨ªtics es troben davant un trencaclosques que exigeix dues coses: imaginaci¨® i ganes d'entendre's.

No sabem si els pol¨ªtics seran capa?os de fer el que ells mateixos diuen que han de fer. ?s a dir, no embolicar-se en disputes sobre qui ¨¦s m¨¦s culpable ni plantejar d'entrada vetos que excloguin un o un altre de possibles pactes. En principi, tot hauria d'estar obert en funci¨® del que es persegueix. Si l'objectiu ¨¦s abordar reformes de calat, caldr¨¤ tenir molt en compte que aquestes no s¨®n possibles sense la conflu¨¨ncia de tots els partits majoritaris. ?s absurd prometre una reforma a fons de l'estructura territorial de l'Estat, de la llei electoral, del model educatiu, de l'administraci¨® p¨²blica o del model tributari, per citar nom¨¦s alguns exemples, sense disposar per endavant del consentiment de la majoria de grups pol¨ªtics, que asseguri que les reformes proposades seran aprovades per les dues cambres. Negociar ¨¦s l'esfor? de construir el m¨ªnim com¨² denominador per a la reforma a emprendre. Aix¨° implica renunciar a vetos i l¨ªnies vermelles com una q¨¹esti¨® de principi. Les grans reformes nom¨¦s s¨®n viables des de la moderaci¨®, la qual cosa suposa moltes vegades sacrificar precisament all¨° que atreu l'electorat com a tret diferencial de les diferents forces pol¨ªtiques.

Al votant se li ofereix un ventall de possibilitats divers i dubta m¨¦s qui votar. Els pol¨ªtics es troben davant un trencaclosques que exigeix dues coses: imaginaci¨® i ganes d'entendre's.

Una altra opci¨® ¨¦s abandonar les grans reformes i configurar un govern minoritari que gestioni el dia a dia amb bon encert i habilitat. Aquesta opci¨® no ¨¦s moderada sin¨® covarda, m¨¦s propera a l'immobilisme i deixar fer, que a un canvi que pugui ser percebut com a tal. En qualsevol cas, una vegada fetes les noves eleccions, s¨®n les forces m¨¦s votades les responsables de formar govern. Estem en una democr¨¤cia representativa, no assemble¨¤ria.

La ponderaci¨® del vot de la ciutadania ¨¦s important en el nou examen electoral. Ara coneixem, a m¨¦s dels programes de cada partit, la disposici¨® o entorpiment que han mostrat cadascun d'ells davant intents d'acord. Per¨° sobretot ser¨¤ decisiu el paper que juguin els mitjans de comunicaci¨®. El retret que l'agenda dels pol¨ªtics la determinen els periodistes no ¨¦s una falsedat. ?s aix¨ª fins al punt que els candidats pensen i parlen m¨¦s per als mitjans que per a la resta de la ciutadania. La qual cosa ho distorsiona tot quan el mitj¨¤ cedeix a la temptaci¨® de mostrar l'enfrontament i no all¨° que porta a la conciliaci¨® entre les parts. Els mitjans haurien de fer cas om¨ªs i deixar de potenciar les confrontacions per for?ar els candidats a discutir pactes al voltant de reformes ben explicades, amb una certa concreci¨® i amb arguments. En una democr¨¤cia no es pot excloure l'altre per principi. Sempre ¨¦s possible buscar i trobar alguna cosa que uneixi i propici? un punt de partida com¨².

En els ¨¤mbits docents la repesca ¨¦s l'intent de salvar l'alumne susp¨¨s amb un segon examen. El nostre sistema electoral no t¨¦ previstes les segones voltes, per¨° seria una bona idea, m¨¦s efica? que una altra cosa quan falta l'h¨¤bit negociador. Que els partits fossin capa?os de pactar una reforma electoral que correg¨ªs tots els defectes de l'actual model bastaria per justificar una nova legislatura.

Vict¨°ria Camps ¨¦s fil¨°sofa.

?