Legalitat europea?

El president del Consell Europeu des del 2014, Donald Tusk, va ser l¨ªder del partit conservador i primer ministre de Pol¨°nia des del 2007 fins al 2014. ?s com un Rajoy polon¨¨s, per¨° que parla angl¨¨s. Quan va comen?ar la crisi dels refugiats, el primer ministre grec Tsipras exigia el compliment de la legalitat de la Uni¨® Europea (UE). El Tractat de Lisboa preveu un repartiment solidari de la c¨¤rrega de la immigraci¨® massiva provocada per les guerres. Per¨° Tusk en discrepava. Segons ell, l¡¯aplicaci¨® rigorosa de la legalitat de Schengen i Dubl¨ªn obliga Gr¨¨cia a responsabilitzar-se dels refugiats, donar-los asil o rebutjar-los.

El 22 d¡¯abril, en un article publicat en EL PA?S, Tusk insistia en el seu criteri, i el revestia d¡¯una argumentaci¨® pretesament legalista. L¡¯article es titulava Empara als refugiats[JF1] . Deia que la debilitat i la indecisi¨® europees van obrir Europa a la immigraci¨® descontrolada. Afirmava que l¡¯onada migrat¨°ria havia fet que els europeus patissin per la seva seguretat i per les conseq¨¹¨¨ncies socials i financeres. El Tractat entre la UE i Turquia, afirmava, era la manera m¨¦s efica? d¡¯ajudar Gr¨¨cia i posar fi al negoci de les m¨¤fies. Se sentia orgull¨®s dels resultats: cada vegada entren menys migrants a Europa per Gr¨¨cia. 70.000 al gener, 50.000 al febrer, 30.000 al mar?, 3.000 a l¡¯abril. S¡¯havia recuperat la legalitat europea de Schengen, per¨° una legalitat concebuda com un forrellat segur per preservar els privilegis i la insolidaritat.

No obstant aix¨°, la base de la legalitat europea resideix en la Carta de Drets Fonamentals. En aquesta es garanteix el dret d¡¯asil segons l¡¯Estatut de Refugiats (Ginebra 1951), cosa que impedeix les devolucions ¡°en calent¡±. Prohibeix les expulsions col¡¤lectives. Exigeix supeditar les actuacions governamentals a l¡¯inter¨¨s superior del menor. L¡¯acord euroturc no cont¨¦ regles que garanteixin el respecte d¡¯aquests drets a Turquia. Ni tan sols s¡¯han respectat sempre a les fronteres d¡¯Europa. A Espanya, la reforma sorprenent de la Llei d¡¯Estrangeria per legalitzar les devolucions ¡°en calent¡± a Melilla, aprofitant la llei mordassa, n¡¯¨¦s un bon exemple. De segur que Tusk i els seus c¨°mplices van aplaudir aquesta primera experi¨¨ncia.

La guerra continua. Mentre hi hagi bombardejos, devastaci¨® i inseguretat, hi haur¨¤ migrants que fugen i, conseq¨¹entment, m¨¤fies que controlen les rutes terrestres o mar¨ªtimes. Si no poden accedir a Europa per Lesbos, passaran per Lampedusa o per qualsevol altre lloc. Com m¨¦s dificultats, m¨¦s riscos i m¨¦s preu. L¡¯optimisme de les xifres de Tusk ¨¦s infundat. Els migrants continuaran fugint de la fam o de les guerres i continuaran arribant, tot i que Tusk no els pugui comptabilitzar. Tots suportaran per igual el calvari de l¡¯¨¨xode, els perills de la mar, i tamb¨¦ la insolidaritat de Tusk i dels mandataris europeus, incloent-hi Rajoy, amb la seva reforma legal.

Eduard Segarra, professor de Dret Internacional i president de l¡¯Associaci¨® per a les Nacions Unides a Espanya, diu que els famosos acords del Tractat no estaven pensats per a refugiats, ni tampoc no s¨®n actuals. S¨®n del 2014. Contr¨¤riament al que se¡¯ns informa, no s¡¯aplica cap nou acord, sin¨® que s¡¯avan?a l¡¯aplicaci¨® d¡¯una decisi¨® ja adoptada anteriorment. Es tracta de la Decisi¨® del 14 abril de 2014, entre la UE i Turquia, sobre readmissi¨® de ¡°residents il¡¤legals¡±, que ara s¡¯est¨¦n als refugiats. La novetat ¨¦s que es fa pagant a Turquia 6.000 milions d¡¯euros, a banda d¡¯altres compensacions pol¨ªtiques. A canvi, Turquia s¡¯encarregar¨¤ d¡¯evitar que els refugiats i migrants arribin a Europa per Gr¨¨cia.

A Tusk i els seus c¨°mplices no els importa com s¡¯exercir¨¤ aquest enc¨¤rrec a Turquia. No els importa l¡¯esc¨¤s respecte que concedeix als drets humans i la llibertat de premsa. No els importa les condicions dels llocs o camps d¡¯internament en qu¨¨ reclouen els refugiats i migrants. Ni les devolucions for?adament ¡°volunt¨¤ries¡± de sirians i afganesos als pa?sos d¡¯origen, amb els greus perills que comporten, tal com ha denunciat Human Rights Watch. Ni que les peticions d¡¯informaci¨® d¡¯Amnistia Internacional hagin estat rebutjades ¡°perqu¨¨ ¨¦s un assumpte confidencial¡±. Ni que la UE no pugui vigilar o supervisar efectivament el que passa a Turquia. El Tribunal de Just¨ªcia de la UE hauria de condemnar aquesta distorsi¨® insolid¨¤ria de la nostra legalitat. Perqu¨¨ Tusk i els seus c¨°mplices fan servir Turquia nom¨¦s com el nostre pati del darrere, un espai extern d¡¯alegalitat. Per 6.000 milions d¡¯euros han comprat una cosa semblant a un Guant¨¢namo de la Uni¨® Europea.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.