?s Assemblea? ?s Nacional?

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) tria el dissabte nou Secretariat, que l'hauria de despertar de la profunda crisi d'identitat en la qual est¨¤ sumida.

L'ANC exhibeix un perfil clar d'organisme agitador a favor de la independ¨¨ncia. Per¨°, menys en la seva arquitectura interna, a difer¨¨ncia de l'Assemblea de Catalunya (1971), del nom de la qual es va apropiar abusivament: era aquell llegendari organisme unitari de les forces democr¨¤tiques ¡ªpartits, entitats i associacions¡ª contra la dictadura fundat el 1971, herald del Parlament arrabassat.

En realitat, l'actual ANC t¨¦ poc de A. Una Assemblea, com a ¨°rgan de la democr¨¤cia directa, nomena delegats conjunturals, no permanents; per a una tasca concreta, no para un llarg per¨ªode; amb vocaci¨® interlocutora, m¨¦s que negociadora.

La democr¨¤cia representativa tria un cos representatiu que dicta normes (legisla), tria l'executiu i el controla; la directa, com a substitutiva d'aquella, confon elector i poder executiu, en suprimir el cos intermedi: designa directament el Poder.

?s estrany que en un esquema organitzatiu assembleista s'elegeixin uns secretaris que es constitueixen en cos permanent i que sigui aquest qui coopti entre els seus membres la nova Presid¨¨ncia. ?s un menyspreu al mandat de l'assemblea expressat en el nombre de vots directes que la base va donar a cada candidat.

En part per aix¨°, l'ANC s'ha submergit en una crisi institucional. Perqu¨¨ en l'¨²ltima elecci¨® va seleccionar la persona votada en quart lloc, el president avui cessant Jordi S¨¢nchez, en comptes de l'editora Liz Castro, que va ser qui va obtenir la primogenitura. L'intercanvi de missatges SMS entre aquesta i un dels comissaris m¨¦s influents de l'entitat, Jaume Marfany ¡ªantic ajudant de camp del virrei d'Endesa a Catalunya, l'exsecretari d'Artur Mas, David Mad¨ª¡ª produeix calfreds. La guanyadora va protestar:

¡ª "Em vas dir que no em present¨¦s a presidenta tot i que vaig ser la m¨¦s votada, per preservar la unitat.¡±

¡ª"Em vas demanar la teva opini¨® i te la vaig donar¡±, va replicar el madinista.

¡ª"No ¨¦s cert, tu em vas trucar i em vas pressionar¡±, va al¡¤legar Castro.

¡ª"Mentida¡±, va escriure l'altre.

¡ª"Jo no volia ser presidenta, vaig decidir postular-me despr¨¦s de veure les maniobres que f¨¨ieu¡±, va concloure la relegada.

Transpar¨¨ncia assemble¨¤ria o obscenitat autorit¨¤ria?

L'ANC tampoc no t¨¦ gaire de N, de cos nacional. Perqu¨¨ existint Parlament, en nom de la Naci¨® nom¨¦s aquest pot parlar leg¨ªtimament. Perqu¨¨ la seva predecessora es dirigia a tots els dem¨°crates, i ella, nom¨¦s a la minoria secessionista. Perqu¨¨ mentre aquella va esculpir un programa nacional transversal triomfant (els quatre punts: llibertat, amnistia, Estatut i coordinaci¨® amb els altres dem¨°crates espanyols) l'ANC nom¨¦s ha llan?at arengues ret¨°riques i propostes tacticistes, en general fracassades.

A part de muntar mobilitzacions boniques i vibrants ¡ªreeixides per la seva excel¡¤l¨¨ncia organitzativa, per¨° tamb¨¦ gr¨¤cies a la provocaci¨® centralista¡ª, l'ANC nom¨¦s ha contribu?t en part a dos triomfs indepes. Un, la celebraci¨® del 9-N, despr¨¦s del ¡°President, posi les urnes¡±. Dues, l'ajuda a Mas per for?ar Esquerra a una candidatura comuna (Junts pel S¨ª) el 27-S, ben recompensada a Carme Forcadell, excap de l'ANC avui enfilada a la presid¨¨ncia del Parlament m¨¦s matussera, sect¨¤ria i autocr¨¤tica des de la seva restauraci¨®.

L'ANC va haver de canviar el full de ruta l'abril del 2014 perqu¨¨ contenia plantejaments colpistes (ocupaci¨® i control de ¡°grans infraestructures i fronteres, ports i aeroports...¡±); va fracassar en el seu clamor per la desobedi¨¨ncia civil; es va ignorar la seva crida a una candidatura unit¨¤ria nacionalista per al 20-D; s'est¨¤ repetint el mateix per al 26-J, i el calendari per a la declaraci¨® unilateral de la independ¨¨ncia, que s'havia de formalitzar el 23 d'abril del 2015, ha constitu?t el rid¨ªcul m¨¦s estrepit¨®s.

El declivi de l'ANC es reflecteix en la caiguda d'inscripcions (de 12.000 anuals a 1.933 l'¨²ltim exercici); en la reducci¨® a un ter? (1,8 milions d'euros) del seu pressupost; en els seus dubtes sobre la pr¨°xima Diada; en la seva menor influ¨¨ncia promovent l'unitarisme indepe... I en l¡¯escandal¨®s frau fiscal ¡ªaquest estigma tan pujolista¡ª que li ha suposat un abonament extra de 176.000 euros a Hisenda, i la inquietant violaci¨® de la llei de protecci¨® de dades (per espiar la ideologia nacional dels ciutadans), multada amb 83.000 euros.

Term¨°metre del secessionisme, l'ANC decau amb el seu declivi. I aix¨ª seguir¨¤ si no torna l'espanyolisme carrincl¨® a auxiliar-la.