Profecia aqu¨¤tica

Al llibre Viatge a Espanya, l¡¯escriptor i periodista txec Karel Kapek (1890-1938) explica la impressi¨® que a Barcelona li van fer uns quants monuments de l¡¯Exposici¨® de 1929. Es pot fer un paral¡¤lelisme entre l¡¯aire futurista que aquells dies mostrava l¡¯avinguda Reina Maria Cristina ¡ªamb la vision¨¤ria font lluminosa de Carles Bu?gas al bell mig¡ª i un dels moments ¨¤lgids de la seva novel¡¤la La guerra de les salamandres, que ara torna a publicar-se a Catalunya.

Em refereixo al moment en qu¨¨ les salamandres celebren el seu vist¨®s ritual religi¨®s: ¡°El temple al culte est¨¤ il¡¤luminat des del fons amb uns llums m¨¤gics que canvien de color. De cop s¡¯enc¨¦n un reflector blau i una pedra de marbre gegantina emergeix de l¡¯aigua, i sobre ella reposa una gran salamandra vella i negra que respira amb dificultat, se l¡¯anomena Mestre Salamandra. Els creients-salamandra, tot cantant la seva lletania, entren a la irisada piscina baixant despullats unes escales de marbre¡±.

?s aquesta obra publicada el 1936 una novel¡¤la dist¨°pica potser no tan coneguda com 1984, Un m¨®n feli? o Fahrenheit 451, per¨° sens dubte amb prou m¨¨rits per ser-ho. La guerra de les salamandres ¨¦s un cl¨¤ssic de les lletres txeques; Kapek, un autor de primera fila que sempre que va conrear el fant¨¤stic va depassar la mera tramoia del g¨¨nere, i que en redescobrir-se mundialment cap als anys cinquanta i seixanta va mostrar les mancances i les simplicitats de bona part de la ci¨¨ncia-ficci¨® nord-americana que precisament l¡¯acabava de descobrir. A Kapek cal adjudicar-li la invenci¨® del terme robot (esclau, en txec), aparegut a la seva obra teatral R.U.R., per cert estrenada a Barcelona l¡¯any 1928. Kapek, autor generalment antirealista, va escriure una s¨¨rie de novel¡¤les ut¨°piques i d¡¯especulaci¨® tecnol¨°gica que s¨®n de refer¨¨ncia.

L¡¯inici ¨¦s de novel¡¤la d¡¯aventures. Tot seguit, com qui no vol la cosa, un vaixell mercant fa un descobriment curi¨®s: uns ¨¦ssers simp¨¤tics i peculiars. A poc a poc, aquests ¨¦ssers aqu¨¤tics (el seu aspecte entre repulsiu i juganer fa pensar en els citauques de La pell freda d¡¯Albert S¨¢nchez Pi?ol) s¡¯aniran estenent per tot el m¨®n, i l¡¯autor s¡¯ocupa d¡¯anar-los donant, tamb¨¦ com qui no vol la cosa, atributs humans pintorescos. Les salamandres seran la m¨¤ d¡¯obra que construir¨¤ ciutats submarines per tot el planeta, i aix¨° provocar¨¤ una lluita entre les pot¨¨ncies mundials, alhora que s¡¯esdev¨¦ un cisma entre els que consideren les salamandres una mena d¡¯humans i els que nom¨¦s hi veuen un mitj¨¤ de progr¨¦s.

Hi ha for?a virtuts, en aquesta novel¡¤la. L¡¯humor sat¨ªric que despunta amb naturalitat. La capacitat d¡¯aliar s¨ªmbol amb verisme. La focalitzaci¨® entre personatges concrets i mirades panor¨¤miques, a m¨¦s d¡¯un calibrat perspectivisme intertextual (dif¨ªcil de traduir per mor de la varietat de registres). La hist¨°ria ens parla tant del colonialisme com de la psicologia de les masses, del progr¨¦s desfermat i de l¡¯explotaci¨® de les classes populars. Les ¨²ltimes cent p¨¤gines (la guerra de les salamandres pr¨°piament dita) ¨¦s una profecia solvent de la Segona Guerra Mundial. La novel¡¤la va publicar-se el 1936...

Aquesta obra encaixa perfectament en la l¨ªnia editorial de caire fant¨¤stic del segell Males Herbes. Aix¨ª ho revela la introducci¨®, molt documentada, que n¡¯ha fet l¡¯editor Ramon Mas. Aquesta traducci¨® de La guerra de les salamandres, novel¡¤la molt recomanable ¡ªper si no ho havia dit clarament¡ª, ja es va publicar als anys noranta. La revisi¨® que n¡¯ha fet la traductora N¨²ria Mirabet ha millorat encara l¡¯obra.