Barcelona, m¨¦s vegana que mai

Barcelona vol ser una ciutat oficialment amiga dels vegans i els vegetarians. L¡¯Ajuntament de la capital va aprovar al mes de mar? una proposta d¡¯ERC per declarar-se veg-friendly ¡ªaix¨ª s¡¯anomena aquesta idea que en angl¨¨s sembla sonar millor¡ª i donar suport p¨²blic a un nou model de consum, no nom¨¦s alimentari, que creix sense aturador a tot arreu sota el paraigua de l¡¯amor pels animals, el medi ambient i la salut, entre d¡¯altres motius. Per a alguns, el projecte apel¡¤la, per¨°, al mite del t¨ªpic amic veg¨¤, una mica plom, que et recorda cada cop que fas un mos les teves contradiccions morals i que tracta d¡¯imposar un determinat tipus d¡¯ideologia aliment¨¤ria. Els carnissers de la prov¨ªncia no han vist amb bons ulls el posicionament de l¡¯administraci¨® i han acusat el consistori d¡¯¡°excloent¡±, a m¨¦s de denunciar un possible greuge econ¨°mic. Els actors implicats, tant els activistes com l¡¯Ajuntament, defensen que ser amic dels vegans no obliga ning¨² a ser-ho, tal com ser gay-friendly no ho fa tampoc. Tots dos reafirmen que amb BCNvegFriendly es tracta nom¨¦s de fer oficial el que ja passa a la societat barcelonina: que, recordant el lema del 1985, ¨¦s m¨¦s vegana que mai.

La proposta pret¨¦n, en realitat, convertir la ciutat en un pol d¡¯atracci¨® veg¨¤ per a empreses i turistes. Segons els seus promotors, hi ha un context favorable que, per raons hist¨°riques i econ¨°miques, fa que se superi Madrid i altres capitals europees en l¡¯estima als animals i la naturalesa. La declaraci¨® implica que el consistori, entre altres coses, haur¨¤ de posar en marxa, entre altres coses, un espai per a la trobada d¡¯empresaris d¡¯aquest sector juntament amb els col¡¤lectius que existeixen a la ciutat ¡ªel centre es dir¨¤ BCNvegPoint¡ª; publicar la tercera guia de negocis vegans; desenvolupar una aplicaci¨® per a tel¨¨fons m¨°bils que adverteixi de les botigues o restaurants m¨¦s propers, i adherir-se a la campanya Dilluns sense carn. ?s a dir, els menjars en recepcions institucionals o en qualsevol ¨¤mbit que depengui de l¡¯Administraci¨® local no portaran cap producte animal durant aquest dia de la setmana. Encara que tot aix¨° no s¡¯ha concretat ni en temps ni en pressupost, precisament avui se celebra la primera trobada entre t¨¨cnics municipals i els impulsors de la iniciativa per plantejar com tirar endavant aquestes mesures.

Una de les mesures que dur¨¤ a terme l¡¯Ajuntament ¨¦s declarar els dilluns dia sense carn

Les organitzacions darrere de la proposta s¨®n la Fundaci¨® Franz Weber i l¡¯ONG Libera. I el nexe d¡¯uni¨® de totes dues ¨¦s Leonardo Anselmi. Aquest argent¨ª resident a Barcelona ¨¦s veg¨¤ des de fa 10 anys. Va ser en veure un v¨ªdeo sobre un escorxador quan va decidir canviar la seva cultura aliment¨¤ria ¡°radicalment c¨¤rnica¡± de graelles i mitjanes, explica ara entre sucs i algues fregides a manera de snack en un restaurant, ¨°bviament, veg¨¤. Anselmi treballa a sou de la fundaci¨® i fa activisme a l¡¯ONG, entre altres col¡¤lectius relacionats amb el m¨®n animalista. La seva traject¨°ria ¨¦s imparable. ?s l¡¯home que va promoure la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el 2010 va aconseguir que el Parlament de Catalunya prohib¨ªs els toros, t¨¦ contacte amb la majoria de partits pol¨ªtics catalans i ¨¦s expert en m¨¤rqueting. Per la seva formaci¨®, est¨¤ especialitzat en aquesta mat¨¨ria i, per la seva traject¨°ria, est¨¤ hiperdesenvolupat en l¡¯art de conv¨¨ncer, sempre amb un somriure a la cara.

Anselmi va portar la proposta de BCNvegFriendly al Govern municipal de la m¨¤ dels republicans, i va prosperar-hi amb els vots favorables de Barcelona en Com¨² ¡ªel partit de l¡¯alcaldessa Ada Colau¡ª, ERC, PSC, CiU i les abstencions de Ciutadans i PP. L¡¯origen ¨¦s una primera guia local de restaurants que es va editar el 2008 i que va distribuir la seva organitzaci¨®. Aleshores es comptabilitzaven 80 locals entre vegans, vegetarians i vegan-friendly ¨¦s a dir, els que ofereixen plats vegans nom¨¦s en part de la carta. Actualment, segons l¡¯activista, ¨¦s impossible comptabilitzar-los, per¨° els seus c¨¤lculs s¨®n ¡°entre els 50 i els 60 totalment vegetarians i vegans, i entre 200 i 300 els que tenen part d¡¯aquesta oferta a la carta¡±. A aquesta oferta cal sumar-hi supermercats com Ecocentre, Veganoteca o Veritas, que ofereixen una gran varietat d¡¯opcions als carrers de Barcelona. Productes com la quinoa o la soja, molt estesos en aquestes dietes, s¨®n ja en les prestatgeries dels hipermercats de gran consum i regnen a les amanides del bars de moda de la ciutat. Tamb¨¦ les grans fires com la recent edici¨® d¡¯Alimentaria en dediquen cada cop m¨¦s espai.

Tot i que Anselmi va arribar al veganisme des de l¡¯¨¤mbit animalista, defensa cinc grans motius pels quals fer-se veg¨¤. ?s llavors quan es posa seri¨®s: ¡°La consideraci¨® dels animals com a subjecte de dret, una forma d¡¯impactar menys al planeta, una manera de cuidar la salut, l¡¯estalvi p¨²blic per la caiguda d¡¯ajudes a la ind¨²stria c¨¤rnica i la just¨ªcia social que es genera al voltant del consum vegetal en contra de l¡¯animal¡±. Dins de l¡¯activisme veg¨¤, la variable ecol¨°gica ¨¦s la que m¨¦s creix en les darreres campanyes de persuasi¨®.

La majoria d¡¯organitzacions acudeixen a quatre factors mediambientals que expliquen la producci¨® de carn a escala global. La superf¨ªcie que ocupa la zona de pastoreig; l¡¯aigua que es consumeix, tant per part dels animals com en el proc¨¦s de producci¨®; els gasos d¡¯efecte hivernacle provocats per les temides flatul¨¨ncies de met¨¤ que fan les vaques ¡ªactualment, un 14,5% dels que s¡¯emeten a l¡¯atmosfera, segons la FAO¡ª, i l¡¯energia necess¨¤ria durant el proc¨¦s. Gran part de la poblaci¨® del m¨®n no consumeix ni productes carnics ni l¨¤ctics, per¨° a mesura que milloren les condicions socioecon¨°miques dels pa?sos en desenvolupament, la demanda d¡¯aquests productes puja, posant pressi¨® sobre els recursos ambientals de la Terra. Les grans organitzacions com Greenpeace havien obviat aquest factor de contaminaci¨® fins ara, per¨° cada cop m¨¦s est¨¤ present a la seva agenda.

Els ecologistes obviaven l'insostenibilitat medioambiental que genera la ind¨²stria c¨¤rnica, segons la FAO

A m¨¦s de tots aquests motius, hi ha un factor clau que ha aconseguit conv¨¨ncer del tot a l¡¯Ajuntament de Barcelona a involucrar-s¡¯hi: la branca econ¨°mica del projecte. Anselmi viu conven?ut que el model de consum veg¨¤ ha arribat per a quedar-se i per aix¨° el defensa com a nou mercat en expansi¨®. De fet, la declaraci¨® es va presentar a la comissi¨® d¡¯Economia i no pas per casualitat. BCNvegFriendly pret¨¦n donar un impuls als negocis vegans locals a trav¨¦s d¡¯una oficina permanent de trobada ¡ªun ¡°hivernacle¡±, en paraules de l¡¯activista¡ª entre petits empresaris i banca ¨¨tica que permeti impulsar encara m¨¦s projectes a la ciutat. ¡°Ja que els productors de carn reben subvencions, aquests emprenedors tamb¨¦ tenen dret de tenir ajudes¡±, defensa Anselmi.

La idea no ¨¦s tant la creaci¨® d¡¯ocupaci¨® en quantitat de llocs de treball, ja que solen ser empreses molt petites, com ara en qualitat de negocis ¨¨tics que atrauen a la ciutat un turisme diferent. Tot plegat encaixa a la perfecci¨® amb d¡¯altres plans del programa de Colau, com ara la racionalitzaci¨® del turisme. Barcelona busca encaminar-se cap a un model de visitants amb m¨¦s poder adquisitiu i que consumeix m¨¦s en comer?os locals que no pas en grans cadenes. Els vegans solen ser fam¨ªlies sense fills i als qui no els importa gastar una mica m¨¦s. La intenci¨® ¨¦s fer caure, mica en mica, el fenomen del turisme low cost i de borratxera que va provocar les revoltes en barris massificats de turistes com ara la Barceloneta el 2014 i van generar una percepci¨® negativa del turisme en l¡¯opini¨® p¨²blica de la ciutat. De moment, el Govern local intenta tirar endavant un pla urban¨ªstic bassat en centrifugar els hotels a la perif¨¨ria i mantenir la morat¨°ria d¡¯apartaments tur¨ªstics de l¡¯anterior mandat. Actualment est¨¤, per¨°, en fase d¡¯¡¯l¡¤legacions i ha de ser recolzat pel ple.

Els vegans defensen la seva dieta pels drets animals, la millora de la salut o l¡¯estalvi de diners p¨²blics en evitar ajuts a la ind¨²stria c¨¤rnica,

L¡¯atracci¨® de turistes de consum ¨¨tic, entre els quals hi ha els vegans, ¨¦s, per tant, el complement perfecte per aconseguir aquests objectius.¡°Els turistes busquen altres coses i no els hi solem vendre; ens quedem nom¨¦s en el sol i platja i aquesta part ¨¦s d¡¯un gran potencial¡±, defensa Giorgo Maritan, expert en banca ¨¦tica i fundador de la xarxa Red Etiic, que ha col¡¤laborat en la part econ¨°mica del projecte. Segons Maritan, encara no es pot quantificar quants diners mouen a la ciutat els negocis vegans, per¨° assegura que s¨ª que hi ha factors globals que apunten que el creixement ¨¦s important. Llavors, ara mateix el veganisme es mostra com a un negoci rentable. Les dades que destaca Maritan en diverses publicacions s¨®n que el 55% de la generaci¨® millenial ¡ªentre 21 i 34 anys¡ª s¨®n propers al consum responsable, segons diversos estudis, i que el 2014 a Europa va augmentar un 8% el nombre de persones disposades a fer compra ¨¨tica. A m¨¦s, Catalunya t¨¦ una percepci¨® animalista per sobre de la mitjana espanyola, que es tradueix en el suport social de la prohibici¨® taurina, el Codi Civil propi que diferencia els animals de les coses, o la prohibici¨® de matar gossos i gats, fet que no existeix a la resta de territoris de l¡¯Estat, segons Anselmi.

Tot i que la cultura vegana arriba a la roba o les sabates que no fan servir cap producte animal, ¨¦s l¡¯alimentaci¨® on es concentra el gruix del debat entre defensors i contraris. Un mes m¨¦s tard de la declaraci¨® institucional, va al?ar la veu el primer col¡¤lctiu que rebutja una dieta d¡¯aquest tipus. El gremi de carnissers de la prov¨ªncia de Barcelona va aprofitar els canals on m¨¦s es prodiguen els missatges favorables al veganisme i m¨¦s es troba gran part del seu target: les xarxes socials. L¡¯organitzaci¨® va emetre als seus comptes de Facebook i Twitter un missatge alarmista explicant que la declaraci¨® generar¨¤ un impacte negatiu en l¡¯economia. ¡°No nom¨¦s perjudicaria als membres del gremi, que donen feina aproximadament a 1.700 persones, sino tamb¨¦ al sector, dintre del teixit empresarial de Barcelona, que est¨¤ format pel col¡¤lectiu de carnisseries, polleries, cansaladeries o rostisseries¡±, afegia el comunicat digital. A peu de mercat, per¨°, les carnisseres de La Boqueria preguntades es mouen entre l¡¯escepticisme i el desconcert. A moltes, la pol¨¨mica atiada pel gremi els enganxa per sorpresa. A mig mat¨ª d¡¯un dia qualsevol, el mercat ¨¦s ple a vessar de viatgers que compren sucs de fruites, per¨° les seves parades estan pr¨¤cticament buides. ¡°Ens hi fiquen els turistes, i ara tamb¨¦ els vegetarians?¡±, es preguntaven. Moltes no se n¡¯havien assabentat de la declaraci¨®.

Alguns metges plantegen car¨¨ncies vitam¨ªniques i alerten que una dieta vegana s¡¯ha de planificar

El gremi c¨¤rnic va insistir en que el suport del Govern local ¨¦s ¡°excloent i perjudicial per a la resta de col¡¤lectius que no representen el moviment veggie¡± i, per rematar, va posar el focus en la salut, la gran pedra filosofal del debat veg¨¤. ?s saludable extreure de la dieta qualsevol tipus d¡¯aliment animal? Per al gremi, ¨¦s clar que no: ¡°La carn ¨¦s un aliment necessari i saludable per a l¡¯alimentaci¨® de les persones, i forma part de la dieta mediterr¨¤nia¡±, van defensar.Anselmi no ho creu i assegura que des que va deixar de menjar productes animals ha millorat la seva salut. El que s¨ª comparteix l¡¯activista ¨¦s qu¨¨, de vegades, des dels sectors m¨¦s radicals, proliferen mites o falses not¨ªcies que no s¨®n prou argumentades cient¨ªficament. Per exemple: ¡°No hi ha res a la llet animal que necessiti el ser hum¨¤¡±. Aquesta afirmaci¨® la sost¨¦ un metge veg¨¤ al documental Cowspiracy (dirigit en 2014 per l¡¯activista americ¨¤ Kip Andersen), molt dif¨®s en circuits ecologistes i amb m¨¦s d¡¯un mili¨® de visites a la xarxa social Youtube. En el mateix document s¡¯arriben a assegurar coses com ara que la llet de vaca provoca tot tipus de greuges i fins i tot en els adults homes pot generar l¡¯augment dels pits.

La mirada, doncs, apunta a la comunitat cient¨ªfica. La presidenta de la Societat Catalana d¡¯Alimentaci¨® i Diet¨¨tica Cl¨ªnica, Nancy Babio, desmenteix aquest darrer extrem entre riures. La doctora repr¨¦n el to i alerta, aix¨° s¨ª, de la principal manca que observa en la dieta vegana, la vitamina B12. ¡°?s sumament important perqu¨¨ nom¨¦s es trova en els productes d¡¯origen animal i si no se suplementa pot derivar en sintomatolog¨ªes an¨¦miques, alteracions digestives ¡ªdiarrea, glositis i, de vegades, anorexia¡ª i neurol¨°giques¡±, explica. Babio es mostra molt esc¨¦ptica amb les dietes sense carn i resum que si b¨¦ les postures cient¨ªfiques estableixen que si est¨¤ ben planificada per un dietista-nutricionista, una dieta vegetariana dona beneficis, el problema ¨¦s que la gent comen?a a realitzar-les sense l¡¯assessorament correcte, corrent risc per a la seva salut. ¡°Sobretot, perqu¨¨ totes les persones que fan una dieta vegetariana o vegana s¡¯han de suplementar amb vitamina B12. Per tant, si tenim en compte aix¨°, alguns considerem que aquest tipus de dietes no s¨®n absolutament equilibrades, ja que una dieta equilibrada no hauria de necessitar cap suplement¡±, afegeix la doctora.

Aquesta metgesa crida l¡¯atenci¨® del fet que la planificaci¨® no ¨¦s habitual entre molts vegans i explica el perqu¨¨. En la seva opini¨®, fer-ho correctament per no perdre cap nutrient ¡°pot resultar complicat¡±. Ho explica amb un exemple clar: per substituir la tassa de llet o dos iogurts que els nutricionistes recomanen per poc menys de la meitat de quantitat de calci necess¨¤ria al dia, haur¨ªem de consumir, per exemple, 400 grams d¡¯espinacs, o 350 de br¨°quil, o 400 de llenties o 140 d¡¯ametlles. ?s a dir, si es substitueixen les dues racions de lactis que es recomanen en un adult, s¡¯hauria de consumir el doble d¡¯aquestes quantitats d¡¯aliments, fet que pot resultar enutj¨®s. En definitiva: Babio no ¨¦s partid¨¤ria de dietes que exclouen aliments i acudeix tamb¨¦ a la tan defensada com a dieta model: ¡°Hem de fer una dieta m¨¦s rica en vegetals, m¨¦s mediterr¨¤nia, per¨° no vegetariana¡±.

El veganisme t¨¦ cada vegada m¨¦s pes al m¨®n de la gastronomia. Els defensors volen escapar de l¡¯imatge de l¡¯activista menjant enciam tota l¡¯estona i es queixen de la critica de ¡°menjar aborrit¡± que solen tenir els plats vegetals. Per contrarrestar-ho, la proliferaci¨® de llibres de receptes que intenten apropar el model veg¨¤ als mandrosos que no volen abandonar els seus plats de tota la vida, comen?a a ser gaireb¨¦ tamb¨¦ incalculable. El propi Anselmi reconeix que ¨¦s molt dif¨ªcil entrar a un punt tant privat de la nostra vida com ¨¦s el que et portes a la boca. Com a cuinera amateur, Marta Castells, professora de ioga i ¡°cuinera hol¨ªstica¡±, ha editat enguany un llibre de receptes tradicionals catalanes sense ingredients d¡¯origen vegetal, arribant a intentar reproduir fins i tot els m¨ªtics canelons (amb seitan), l¡¯escudella o mandonguilles amb salsa. L¡¯autora defensa la seva obra com a ¡°manual d¡¯ajuda¡± als que es prenen la dieta vegana com a saludable i, precisament, intenten fugir del pressumpte avorriment de les verdures.

Un cop a l¡¯univers de l¡¯alta cuina, la cosa ja canvia. L¡¯opini¨® dels grans restauradors ¨¦s molt m¨¦s esc¨¦ptica perqu¨¨, en general, no volen tancar-se cap mercat. ¡°Per qu¨¨ coartar quan es pot fer servir de tot?¡±, es pregunta Ramon Freixa, un dels cuiners catalans m¨¦s influents. La seva teoria ¨¦s que nom¨¦s hi ha dos tipus de cuina: ¡°La bona, i la dolenta¡±. Per a Freixa, la vegana no t¨¦ per qu¨¨ ser al segon apartat i explica, per¨°, que no concep un men¨² ¡°sense la varietat de la mar, del camp o de la carn¡±. Tampoc vol fugir de la varietat el m¨¦s que cuiner, gur¨², Ferran Adri¨¤. L¡¯empresari ha refor?at el seu perfil d¡¯experimentador ambs els productes amb els ultims projectes i no en descarta cap. Tot i que no es posiciona en contra de la dieta vegana, al cap i a la fi, fa una defensa de facto, de la cultura omnivora. ¡°Jo crec que el ¨¦sser hum¨¤ ¨¦s un individu lliure; l¡¯evoluci¨® v¨¦ quan l¡¯home menja carn i tots els experts apunten a que el cervell va comen?ar a cr¨¦ixer quan es va fotre els animals¡±, explica. Al cuiner no li sembla malament que l¡¯Ajuntament faci aquesta aposta p¨²blica ¡°mentre no sigui una imposici¨®¡±. El seu laboratori de creaci¨® ¡ªel Bullilab¡ª inicia ara un projecte amb Disney per divulgar precissament dietes saludables dirigides a un p¨²blic familiar amb una aseveraci¨® directa: ¡°La dieta ha de ser l¨®gica¡±.