Una ¡®extravag¨¤ncia¡¯ amb arrels en el vegetarianisme del 1840

Les dietes que exclouen la carn s¨®n molt antigues, i van sorgir per motius religiosos, culturals o filos¨°fics. Tanmateix, la paraula vegetarianisme va apar¨¨ixer a Anglaterra en la d¨¨cada de 1840, coincidint amb la fundaci¨® de la Vegetarian Society, que defensava una dieta exclusivament vegetal m¨¦s nutritiva, sana i econ¨°mica.

Aquesta iniciativa es va estendre per tot Europa i els Estats Units, per¨° a Catalunya va quedar circumscrita a petits nuclis de metges. No obstant aix¨°, el vegetarianisme catal¨¤ va ser ideol¨°gicament molt transversal. Inclo?a un conservador com el doctor Jos¨¦ de Letamendi, que a partir de 1877 va dirigir el setmanari La Salud, una de les primeres publicacions que van justificar una alimentaci¨® vegetariana. Fins al llibertari Gaspar Senti?on (tamb¨¦ col¡¤laborador a La Salud), amic dels anarquistes Giuseppe Fanelli i Mikha?l Bakunin, que va traduir diversos tractats de medicina i naturisme. Llavors, predicar el vegetarianisme als obrers no era pas dif¨ªcil. Com explicava el doctor Emerenci¨¤ Roig i Bofill, els treballadors catalans consumien molt poca carn, i de fet ja tenien un estil alimentari basat en el pa i els llegums.

Tot i presentar-ho com una extravag¨¤ncia, la premsa de finals del XIX va comen?ar a parlar d¡¯aquesta filosofia. El 1903 es fundava la Sociedad Vegetariana Espa?ola, i el 1908 Jaume Santiveri i el doctor Josep Falp i Plana patrocinaven la Lliga Vegetariana de Catalunya. A partir de 1915, i gr¨¤cies a l¡¯¨¨xit de la revista valenciana Helios, el vegetarianisme es va convertir en un fenomen popular. Pocs anys despr¨¦s, aquesta publicaci¨® recollia l¡¯exist¨¨ncia de 17 societats a tot l¡¯Estat espanyol, 35 botigues i 52 forns de pa integral, 28 consultoris m¨¨dics i 14 pensions i restaurants vegetarians. A Barcelona obrien el Restaurant Vegetari¨¤ del carrer Pelai i la Pensi¨® Vegetariana de la Rambla, mentre que el 1920 es constitu?a la Societat Vegetariana de Catalunya. L¡¯Edat d¡¯Or del naturisme catal¨¤ es va estendre entre la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil.

Amb la vict¨°ria franquista nom¨¦s van sobreviure grups vegetarians com el de moss¨¨n Josep Angelats, o el del doctor Vicente Lino Ferr¨¢ndiz. Mentrestant, el 1944 apareixia a Anglaterra la Vegan Society, una organitzaci¨® que va utilitzar per primer cop el terme veg¨¤. A Catalunya, aquest moviment va arribar a mitjans de la d¨¨cada de 1980, i el 1993 es va celebrar el VII Festival Internacional Veg¨¤ a Tossa de Mar, on va n¨¦ixer l¡¯Asociaci¨®n Vegana Espa?ola.

L¡¯inter¨¨s per aquesta filosofia es va desenvolupar a partir del 2000, amb l¡¯aparici¨® de diversos negocis vegans. A la capital catalana es poden trobar restaurants com el Veggie Garden, del carrer dels ?ngels; Cat Bar, al carrer de la B¨°ria; Sopa, del carrer Roc Boronat; Vegetart, a Torrent de l¡¯Olla, o Gopal, al carrer d¡¯Escudellers. Tamb¨¦ es poden comprar productes vegans en botigues com la Veganoteca, del carrer Valldonzella; Ecocentre, de l¡¯avinguda Diagonal, i Supermercat Obbio, al carrer Muntaner. Aix¨ª com cal?at i complements d¡¯origen exclusivament vegetal a la botiga Amapola Vegan Shop, de la Travessera de Gr¨¤cia.