Rebaixes Ramon Llull

Despr¨¦s d¡¯un Wagner ecologista, ara ¨¦s l¡¯hora de les rebaixes Ramon Llull. Confondre divulgaci¨® i cultura pop ja ¨¦s un h¨¤bit solidificat per la necrof¨ªlia dels aniversaris i commemoracions, de manera que qui primer arriba ¡ªcom va ser el cas de Salvador Espriu¡ª despenja del calendari l¡¯¨²ltim damnificat, com va ser Joan Vinyoli. Cada aniversari esdev¨¦, de forma ineluctable, un any de rebaixes. Ara no descansarem fins que tinguem samarretes Ramon Llull, xupa-xups Ramon Llull, videoclips Ramon Llull, pastitxos d¡¯El nom de la rosa amb Ramon Llull fent de Philip Marlowe o una cantata rap amb la lletra del Llibre d¡¯Amic e Amat. I les preguntes fonamentals segueixen sense resposta: qu¨¨ haur¨ªem de llegir per renovar els vincles amb l¡¯esperit de Llull, fins on es mant¨¦ llegible, qu¨¨ en podr¨ªem aprendre?

L¡¯any 1933, J. V. Foix escolta una confer¨¨ncia del gran lul¡¤lista Salvador Galm¨¦s, amb motiu del set¨¨ centenari del naixement de Llull. Al costat de la pot¨¨ncia po¨¨tica, l¡¯ambici¨® lul¡¤liana d¡¯unitat t¨¦, segons Foix, la naturalesa de primer temperament pol¨ªtic extraguerrer de la unitat territorial de Catalunya, la dels grans conquistadors. Foix concep un Llull antiburg¨¨s, amb uns ideals de contemplaci¨® que a la vegada s¨®n voluntat d¡¯acci¨®. Passi¨® d¡¯unitat i passi¨® d¡¯amor ¡ªdiu¡ª d¡¯un pol¨ªtic de la Ciutat de D¨¦u que ¨¦s un anti-Richelieu. ?Qui sabria escriure coses tan reveladores ara que commemorem els 700 anys de la seva mort? Fins i tot si ens considerem ben lluny o fins i tot als ant¨ªpodes de Llull, quan Foix parla a la vegada de f¨²ria de coneixement i fervor passional, ens en sentim deutors.

Aleshores, a Mallorca, moss¨¨n Galm¨¦s, a la vegada un narrador ruralista de llenguatge poder¨®s i limitaci¨® eclesial, anava publicant les obres de Llull. Era inevitable que all¨° acab¨¦s en una col¡¤lisi¨® espectacular entre ell i moss¨¨n Alcover. I a la vegada ambd¨®s tenen un sentit de la llengua il¡¤limitat i torrencial. ?s clar que en ¨¨poca minimalista seria inoportuna una selecci¨® de l¡¯obra narrativa de Salvador Galm¨¦s. Tot sigui dit, per a qui vulgui entendre qui era Galm¨¦s ¨¦s del tot convenient no llegir la monografia de Pere Rossell¨® Bover, com no sigui per reduir la literatura a la condici¨® inn¨°cua i grisa d¡¯un paraig¨¹er casol¨¤.

Els cl¨¤ssics no s¨®n res si cada generaci¨® liter¨¤ria no els llegeix amb una nova mirada, els interpreta, ref¨¤ i selecciona, fent de pont amb els nous lectors i els nous temps. Entre els 700 anys del naixement i de la mort de Llull encara ¨¦s Foix qui ens ha de dir que el Llibre d¡¯Amic e Amat ¨¦s el millor poema escrit en catal¨¤. ¡°Sospirs, ll¨¤grimes i llanguiments¡±: res cotitzable en temporada de rebaixes.