El perill d¡¯una aventis

Una porta oberta ¨¦s el primer que es necessita per poder sortir. A partir d¡¯aqu¨ª, els dos nens, de cinc anys acabats de fer, que es van escapar de l¡¯escola ?ngel Baixeras de Barcelona, nom¨¦s es van haver de posar a caminar. Una parella, ell i ella, amb un objectiu clar: agafar el tren. Per fer-ho van travessar el centre de la ciutat, sols, i segurament sense agafar-se de la m¨¤, que en aquesta ¨¨poca els n¨°vios no estan ben vistos i els amics no es donen la m¨¤.

En la ruta que van fer des del carrer d¡¯Ata¨¹lf (molt a prop del passeig de Colom) fins a la pla?a de Catalunya, el m¨¦s probable ¨¦s que haguessin d¡¯esquivar un grup de guiris que bevien, brindaven i ovacionaven algun membre perqu¨¨ s¡¯acab¨¦s la cervesa a sant Hilari. A la pla?a de l¡¯Ajuntament potser es van creuar amb algun cotxe de la Gu¨¤rdia Urbana que no els va arribar a veure, o amb repartidors estressats de DHL que sense saber-ho gaireb¨¦ els aixafen.

Amb les mans a prop, per¨° sense tocar-se, que aquesta edat als nens els fan una mica de por les nenes, segurament van continuar pujant pels carrers que ell cada dia recorre amb la mare, quan el recull a la tarda. Probablement van esquivar les maletes dels turistes, alguns de cam¨ª del claustre de la catedral de Barcelona, vigilat per 13 oques blanques (alg¨² les ha vist alguna vegada?), que diuen que grallen com unes boges si alg¨² s¡¯hi acosta. Al davant, potser van ignorar la baralla de dues pobres noies que clavaven cops de puny fl¨¤ccids a l¡¯aire.

Potser ja amb la m¨²sica de l¡¯aventis al cap van arribar a una altra gran pla?a, la de la Catedral, on aquests dies es fa el Mercat de la Primavera, amb coses tan poc interessants als ulls d¡¯un nen com les peces de cer¨¤mica o argenteria. En canvi, segur que no se¡¯ls va escapar, a la llunyania, el senyor de les bombolles de sab¨®, o l¡¯altre senyor, bastant m¨¦s estrany i atractiu: l¡¯home sense cap. Un individu amb una camisa lila botonada fins a les orelles, i una americana de pelfa, amb 24 graus de temperatura a l¡¯ombra.

Per¨° viure una aventura implica renunciar-ne d¡¯altres. Aix¨ª que els dos nens, que fa cinc mesos nom¨¦s tenien quatre anys, van continuar recorrent el centre de Barcelona, sols. Potser de cam¨ª ni van veure dues senyores que tocaven ¡°el so m¨¤gic del c¨ªmbal¡±, que dit sona pitjor del que ¨¦s en realitat com a instrument musical. Segurament, b¨¦, segur¨ªssim, la patrulla dels Mossos d¡¯Esquadra que sol ser al Portal de l¡¯?ngel no els va veure caminar, plegats, l¡¯un al costat de l¡¯altre. Ells possiblement s¨ª que es van fixar en la botiga de llaminadures Happy Pills, per¨° sense diners i amb pressa, cal continuar endavant. S¡¯havien escapat de l¡¯hora del pati de l¡¯escola, on es queden a dinar normalment, per arribar a casa d¡¯ell, a Valldoreix, on volia portar l¡¯amiga.

Pel cam¨ª, al carrer m¨¦s comercial i car de tot Barcelona, es van topar tamb¨¦ amb una furgoneta de neteja, gaireb¨¦ segur. I amb molts turistes, jovenetes fent-se selfies, japoneses amb gorres de color rosa... Per¨° tots van continuar aliens als nens, i els nens aliens a tots ells, ficats en la seva aventis. Van travessar el pas de vianants, van vorejar la pla?a de Catalunya, van deixar la cafeteria Zurich enrere (on estan molt enfadats perqu¨¨ els volen retallar la terrassa) i es van endinsar a les entranyes del metro, on, segons la llegenda, viuen les tortugues ninja.

?s impossible comprendre com, per¨° van travessar l¡¯entrada dels Ferrocarrils Catalans, que no t¨¦ torn, sin¨® dues portes corredisses i autom¨¤tiques. Potser amb cinc anys (gaireb¨¦ quatre) encara es cap per sota.

Havien sortit de l¡¯escola a dos quarts de dues del migdia. La ruta que van fer no ¨¦s clara, per¨° passades les dues ja estaven asseguts als Ferrocarrils, segurament un davant de l¡¯altre, sigui en l¡¯S1, S2, S5 o S55. Tots dos amb els nervis perennes d¡¯un nen que surt de l¡¯escola i arriba a casa, per¨° sense un adult que li digui que estigui tranquil, com si aix¨° fos possible quan ets un nen; com si estar tranquil fos una virtut.

Per¨° quan feia deu minuts que havia sortit el tren, alg¨² va trucar al 112. Va ser el principi de la fi: ¡°Hi ha dos nens molt petits sols als Ferrocarrils¡±. Paral¡¤lelament, els mestres de l¡¯escola s¡¯havien adonat que s¡¯havien escapat i els buscaven molt preocupats. Quan van arribar a Valldoreix, a tres quarts de tres i despr¨¦s d¡¯un recorregut a peu i amb tren de m¨¦s d¡¯una hora, uns mossos els esperaven per portar-los a la comissaria, fins que els recollissin els pares. La quiosquera que hi ha a la petita pla?a de davant de l¡¯estaci¨® els va veure asseguts en un banc, junts, d¡¯esquena. Parlaven amb els policies. Potser els explicaven la perillosa aventis.

Els pares estan enfadad¨ªssims. El somni d¡¯una aventis ¨¦s sempre a l¡¯estiu, brilla el sol i tot surt b¨¦. La realitat ¨¦s molt menys buc¨°lica. L¡¯aventis podria haver acabat en un atropellament, en un nen perdut o en alguna cosa molt pitjor... Un dels pares ha denunciat l¡¯escola als Mossos pel descuit. Ara la policia catalana haur¨¤ d¡¯investigar qu¨¨ va passar. Una investigaci¨®, aquesta s¨ª, que valdr¨¤ la pena. Les aventis, com moltes altres coses, s¨®n millors si es queden nom¨¦s en la nostra imaginaci¨®.