All¨° que queda, all¨° que vindr¨¤

Despr¨¦s d'aquests cinc anys transcorreguts des del 15-M del 2011, els records comencen a barrejar-se amb els mites i els fets amb els arguments. Encara no ens posem d'acord si el 15-M ¨¦s o va ser un moviment, un esdeveniment o alguna cosa a mig cam¨ª. El que sembla clar ¨¦s que va ser una clara expressi¨® d¡¯¡°acci¨® col¡¤lectiva¡± o, com diuen alguns, d¡¯¡°acci¨® connectiva¡±. La ¡°tecnopol¨ªtica¡± troba les seves bases nuclears en la manera en qu¨¨ es va operar a i des de les places. La tesi doctoral d¡¯Arnau Monterde i els treballs de Javier Toret al centre que dirigeix Manuel Castells a la UOC, mostren que la falta aparent d'estructura i d'organitzaci¨® contrasta amb una identitat multitudin¨¤ria que es va anar construint sobre la base de les interaccions entre persones, grups i col¡¤lectius. M¨¦s enll¨¤ d'individus o nodes, la veritat ¨¦s que la forma directa i pr¨¤ctica amb qu¨¨ es van fer servir les m¨²ltiples possibilitats de les xarxes, va permetre anar molt m¨¦s enll¨¤ dels confinis dels nuclis polititzats o dels activistes habituals. El canvi d'escala va ser un dels punts clau que explica la for?a que emanava de les places. Aquest desbordament, aquesta arribada o connexi¨® massiva de nous actors, li va donar al que semblava alguna cosa espont¨¤nia i epis¨°dica, una robustesa, flexibilitat i adaptabilitat que va mostrar la pot¨¨ncia de la construcci¨® col¡¤lectiva de coneixement i de din¨¤miques d'acci¨®.

Encara avui ¨¦s possible identificar la perviv¨¨ncia de les xarxes generades en aquells moments. Xarxes que mantenen nodes i capacitats latents gens menyspreables i que posteriorment s'han (re)utilitzat en ocasions com per exemple Gamonal, la ILP de la PAH l¡¯any 2013, o en els processos de conformaci¨® i mobilitzaci¨® social davant les passades eleccions municipals. Del 15-M va sorgir una din¨¤mica col¡¤lectiva dif¨ªcil d'encasellar amb els par¨¤metres de la literatura de moviments socials. Lideratges m¨¦s col¡¤lectius que individuals, din¨¤miques m¨¦s meritocr¨¤tiques que estatut¨¤ries, menys definicions program¨¤tiques i m¨¦s iniciatives concretes que aglutinen esfor?os individuals i col¡¤lectius. No hi ha hagut linealitat ni continu?tat expl¨ªcita, per¨° si manteniment de pautes, actituds i principis. Des de la l¨°gica dels mitjans de comunicaci¨® convencionals o des dels partits tradicionals, aix¨° fa que es vegi el 15-M com alguna cosa fantasmag¨°rica, irreal o fuga? i periclitada. Per¨°, la veritat ¨¦s que els tra?os i les petjades del que va passar fa cinc anys segueixen sent perceptibles i segueixen operant com a referent simb¨°lic per a molts.

I ara? Estem en ple proc¨¦s d'institucionalitzaci¨® de part del que va constituir el moviment-xarxa del 15-M. En aquesta fase, plena de tensions i d'inevitables contradiccions, la perviv¨¨ncia dels trets distintius s'ha anat mantenint amb m¨¦s o menys claredat. S'han combinat les xarxes amb la televisi¨® i la pres¨¨ncia als carrers, per¨° la tecnopol¨ªtica ¨¦s ja una realitat inq¨¹estionable. S'ha trencat clarament la bipolaritat PP-PSOE. Amb l'expressi¨® de ¡°conflu¨¨ncia¡± s'han volgut identificar processos que anessin m¨¦s enll¨¤ dels acords entre formacions pol¨ªtiques i que permetessin aglutinar diferents col¡¤lectius de manera m¨¦s plural i oberta. En alguns llocs ha funcionat millor que a d¡¯altres, per¨° la realitat sorgida de les passades eleccions municipals i la prova del 20-D mostra notables fortaleses d¡¯aquestes conflu¨¨ncies a llocs com Catalunya, Gal¨ªcia o Val¨¨ncia.

Sabem que l'entramat institucional existent, fortament mitjan?at i controlat per elits pol¨ªtiques i econ¨°miques, veu amb preocupaci¨® l'emerg¨¨ncia de noves din¨¤miques amb formats diferents de relaci¨® instituci¨®-societat. Per aqu¨ª fallen els tradicionals punts d'enlla? que els servien per saber ¡°com van les meves coses¡± a cada moment. Una de les preguntes clau ¨¦s si els nouvinguts seran capa?os de canviar aquests entramats institucionals o si, a l'inrev¨¦s, seran ells els que acabin acomodant-se a les exig¨¨ncies i rigideses d'aquests mateixos entramats. D'aquell moment de polititzaci¨® massiva ha sorgit l'emoci¨® i la for?a que ha anat alterant la conformaci¨® de majories socials. Falta veure si s'aconsegueix finalment que aix¨° s'expressi en els canvis institucionals avui necessaris, tant en el terreny social i econ¨°mic com en l'acceptaci¨® de la realitat plurinacional. No hi ha partit avui que pugui afirmar que representa el 15-M, per¨° tampoc res d¡¯all¨° nou que passa a l'escenari pol¨ªtic espanyol i al catal¨¤ pot explicar-se sense rec¨®rrer a aquest moment excepcional del qual avui es compleixen cinc anys.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.