Metges p¨²blics guanyen 1,5 milions en vendre adjudicacions sanit¨¤ries

El model d'autogesti¨® en la sanitat p¨²blica, pel qual alguns professionals es fan c¨¤rrec de centres d'atenci¨® prim¨¤ria mitjan?ant societats limitades professionals (SLP) privades, s'ha consolidat a Catalunya en els ¨²ltims anys amb bons resultats de gesti¨®, qualitat assistencial i satisfacci¨® dels pacients. Per¨° aquesta iniciativa tamb¨¦ ha acabat per ser un gran negoci per a un grup redu?t de metges, segons revela una investigaci¨® duta a terme per EL PA?S. Aquests facultatius perceben remuneracions que arriben a triplicar les dels seus col¡¤legues en n¨°mina de la Generalitat i obtenen importants beneficis (m¨¦s d'1,5 milions en total i fins a 304.000 euros en un cas) en vendre les seves accions en unes societats que han vist cr¨¦ixer els seus beneficis fins i tot durant les retallades. Les nou SLP analitzades han acumulat gaireb¨¦ 11 milions en beneficis en els ¨²ltims anys.

Encara que el pes de les Entitats de Base Associativa (EBA) ¡ªcom s'han donat a con¨¨ixer aquestes societats¡ª a la xarxa p¨²blica ¨¦s petit (atenen poc m¨¦s del 3% de la poblaci¨® catalana), el seu paper ¨¦s rellevant perqu¨¨ constitueixen el m¨¤xim nivell d'autogesti¨® assajat a la sanitat espanyola. Tamb¨¦ perqu¨¨ introdueixen l'¨¤nim de lucre en l'atenci¨® prim¨¤ria, ja que les SLP permeten el repartiment de beneficis entre els socis. A difer¨¨ncia de les privatitzacions fetes pel PP a la Comunitat Valenciana, no obstant aix¨°, les SLP s¨ª que imposen alguns l¨ªmits: la majoria del capital ha d'estar en mans dels professionals i cap podr¨¤ superar el 25% de les accions.

L'an¨¤lisi dels comptes i altres documents interns de les nou EBA m¨¦s consolidades ¡ªn¡¯existeixen quatre m¨¦s de nova creaci¨® o grand¨¤ria redu?da¡ª revela la gran bretxa retributiva que han obert en la sanitat p¨²blica. Encara que un dels objectius de les EBA era millorar les condicions retributives a canvi que el personal assum¨ªs m¨¦s responsabilitats de gesti¨®, les difer¨¨ncies aconseguides es disparen quan s'apropa el focus als nombres. La remuneraci¨® dels 60 socis ¡ªgaireb¨¦ sempre metges, encara que tamb¨¦ hi ha alguns infermers¡ª de set de les nou EBA estudiades ha ascendit en els ¨²ltims anys a una mitjana d'uns 100.000 euros anuals, quantitat que duplica la dels seus companys p¨²blics.

Aquesta dada, no obstant aix¨°, ¨¦s una mitjana que oculta difer¨¨ncies m¨¦s grans, fruit d'incentius i complements salarials introdu?ts per les SLP. Aix¨ª, segons les dades del 2014, els m¨¦s ben remunerats van ser els nou socis de l¡¯EBA del Poble-sec (barri de Barcelona), que van cobrar 138.000 euros. Destaquen tamb¨¦ per la seva quantia els 132.000 euros percebuts el 2013 pels quatre socis de l¡¯Albera (Girona), una de les EBA m¨¦s petites amb una poblaci¨® atesa amb prou feines de 7.000 persones i els 198.000 euros percebuts el 2007 per la llavors administradora de l¡¯EBA de la Dreta de l'Eixample (un altre barri de Barcelona). Altres entitats, com la d'Osona Sud (prov¨ªncia de Barcelona), tenen salaris m¨¦s baixos per¨° complementen els dels seus socis via dividends (entre 44.000 i 117.000 euros anuals des del 2010).

10,9 milions en reserves

Les EBA entitats han demostrat una gran solv¨¨ncia, amb uns resultats que han crescut notablement malgrat les dures retallades aplicades per la Generalitat, que va reduir en un 15% el pressupost sanitari. Com que aquests resultats ¡ªde 940.000 a 2,76 milions d'euros anuals¡ª han estat traspassats gaireb¨¦ ¨ªntegrament a reserves, les nou EBA acumulaven un total de 10,9 milions d'euros en beneficis no repartits entre els seus socis a finals del 2014.

Aquest fet ha disparat el valor de les participacions de les SLP, cosa que tamb¨¦ en aquest cas ha beneficiat principalment un grup redu?t de facultatius. La majoria dels socis disposen de participacions petites i nom¨¦s s¨®n uns quants ¡ªmenys de 20, segons fonts del sector¡ª els qui atresoren percentatges importants del capital.

A l'espera del que decideixin fer les EBA amb aquestes reserves, alguns socis s'han endut la seva part dels beneficis en vendre les seves accions quan han abandonat les SLP o en el moment de jubilar-se. En l'¨²ltima d¨¨cada, s'han produ?t una quinzena d'aquestes operacions per un import total que supera els 1,5 milions d'euros. Encara que algunes operacions s¨®n d'uns pocs milers d'euros, v¨¤ries han superat els 150.000 i dos ronden els 300.000. Aquestes quantitats s¨®n cridaneres si es t¨¦ en compte que els socis amb prou feines van desemborsar diners per les accions. Els locals i equips els s¨®n cedits per la Conselleria de Salut i les despeses principals s¨®n les de constituci¨® i la signatura dels avals exigits (que han de cobrir un 5% la facturaci¨® anual prevista).

Els bons resultats de gesti¨® de les EBA han estat profusament donats a con¨¨ixer en els ¨²ltims anys per les mateixes entitats i el Col¡¤legi de Metges, d'on han sortit diversos dels seus socis principals. Les EBA aconsegueixen una bona posici¨® en tots els indicadors que mesuren l'efici¨¨ncia de gesti¨®, l'estalvi en despeses i el grau de satisfacci¨® dels pacients. Tamb¨¦ han estat pioneres en introduir programes de prevenci¨® de la salut i en algun cas han engegat iniciatives per atendre col¡¤lectius desfavorits amb serveis no finan?ats per la sanitat p¨²blica.

Se¡¯n desconeixen, no obstant aix¨°, les dades retributives i sobre la destinaci¨® dels beneficis, que mai han estat fetes p¨²bliques malgrat tractar-se d'entitats gaireb¨¦ enterament finan?ades amb fons p¨²blics ja que encara que algunes EBA tamb¨¦ ofereixen serveis privats, aquests no arriben a un volum important en la facturaci¨®.

Aceba i el Col¡¤legi de Metges no comenten la quantia de les retribucions d'alguns socis de les EBA. ¡°El problema no ¨¦s que els metges de les EBA cobrin m¨¦s, sin¨® que la resta cobren poc¡±, afirma Llu¨ªs Esteve, portaveu del Col¡¤legi, que s¨ª que advoca ara per ¡°implantar un codi de bon govern a totes les empreses sanit¨¤ries que reguli, entre altres coses, les retribucions¡±.

Sobre l'augment dels beneficis i el valor de les accions, Aceba considera que ha estat conseq¨¹¨¨ncia de ¡°les distorsions que han causat els retards en els pagaments de la Generalitat¡±, segons Joan Maria Arenalde, president de l'entitat. ¡°Aix¨° ens va obligar a adoptar mesures d'ajust davant possibles tensions de tresoreria, la qual cosa, amb el temps, ha millorat notablement els resultats¡±, afirma. Arenalde assegura que la revaloraci¨® de les participacions tamb¨¦ t¨¦ un efecte negatiu: ¡°Ara ¨¦s m¨¦s car i per tant m¨¦s dif¨ªcil donar entrada a nous socis. Estem estudiant com solucionar-ho. La soluci¨® ha de passar per ampliar la base d'associats abaratint la seva entrada al capital social i que aquest quedi dilu?t entre m¨¦s mans¡±, afegeix.

"Vendes reprovables"

Aceba no oculta la seva incomoditat en ser preguntat sobre els beneficis per la venda de les accions de les SLP. Arenalde admet que ¨¦s un fet que ¡°pot ser mal ent¨¨s¡± i ho atribueix a ¡°un efecte imprevist de la bona evoluci¨® econ¨°mica de les EBA¡±. El Col¡¤legi, per la seva banda, sost¨¦: ¡°Si aquestes situacions s'han produ?t, s¨®n reprovables i inadmissibles i van contra la nostra filosofia¡±, encara que la veritat ¨¦s que algun dels seus quadres ha incorregut en aquesta pr¨¤ctica.

Encara que minoritari, en el si del Col¡¤legi de Metges tamb¨¦ hi ha un corrent cr¨ªtic amb la deriva de les EBA, un dels caps visibles del qual ¨¦s Joan Gen¨¦. ¡°Haurien de ser entitats sense ¨¤nim de lucre, amb l¨ªmits retributius i obligades a reinvertir els beneficis en el sistema¡±, afirma. ¡°L'autogesti¨® ¨¦s quelcom molt positiu i els incentius s¨®n una eina ¨²til de gesti¨®. Per¨° aquestes quantitats s¨®n inacceptables en un sistema p¨²blic amb greus problemes de finan?ament i en el qual les retallades s'han encebat en els salaris dels professionals¡±, afegeix.

Gen¨¦ tamb¨¦ considera ¡°perversa la insist¨¨ncia a vincular sempre les millores d'efici¨¨ncia amb l'¨¤nim de lucre¡±. ¡°Hi havia altres opcions, com les cooperatives, per aconseguir les mateixes millores de gesti¨®. El que ha passat ¨¦s fruit de les decisions preses en el passat per les EBA i el Col¡¤legi, que han tingut el benepl¨¤cit de la Generalitat. Hi ha molta evid¨¨ncia cient¨ªfica dels riscos que per a les organitzacions sanit¨¤ries t¨¦ la introducci¨® de l'¨¤nim de lucre¡±, conclou.

Joan Carles March, director de l¡®Escola Andalusa de Salut P¨²blica, destaca que ¡°les EBA han estat un notable avan? en l'autogesti¨® dels professionals que ha donat bons resultats assistencials¡±. No obstant aix¨°, afegeix, ¡°no poden entendre's aquestes difer¨¨ncies retributives i, encara menys, la privatitzaci¨® dels beneficis d'uns equipaments que s¨®n p¨²blics¡±. March opina que ¡°haurien de ser les comunitats aut¨°nomes que apostin per aquest model les que regulin aquests punts mitjan?ant els contractes, sigui quina sigui la forma jur¨ªdica utilitzada per gestionar els centres¡±. La Conselleria de Salut de la Generalitat ha declinat fixar la seva postura en aquesta informaci¨®.