Danys col¡¤laterals

Ca l¡¯Erasme ¨¦s un casalot noble, sobri i vetust, assentat al carrer del Carme, al Raval, quan sobre aquells horts s¡¯estrenaven les f¨¤briques d¡¯indianes. Els teixits estampats van fer furor i van permetre de guanyar la primera pela als inquiets promotors. El problema era l¡¯espai per assecar les teles: Erasme de G¨°mina ho feia a Sants, imaginin de quina ciutat parlem. En efecte, era el segle XVIII, entrava t¨ªmidament la Il¡¤lustraci¨®, el seu projecte de modernitat i aquell estil cl¨¤ssic d¡¯edificar, que ¨¦s el que va triar Erasme de G¨°mina per a la seva ¡°casa gran¡± (a Barcelona no es parlava de palaus). Cal dir que al Bar¨® de Mald¨¤, que ¨¦s el cronista social de l¡¯¨¨poca, no li va agradar que n¡¯Erasme compr¨¦s alhora un t¨ªtol nobiliari: li semblava cosa de nou ric. Per¨° encara i aix¨ª la propietat era comentada en l¡¯escarida Barcelona que comptava per les espl¨¨ndides pintures barroques, que avui preocupen els especialistes, perqu¨¨ en queden poques.

Ca l¡¯Erasme passa desapercebuda. Una porta de fusta, muda i gargotejada. Als balcons hi ha plantes i alguna bandera: la casa ha estat parcel¡¤lada i llogada; als baixos, un taller, un bodeg¨® de productes m¨¦s o menys ¨¤rabs i un espai disponible. I un r¨¨tol que anuncia que l¡¯edifici ha estat comprat per un fons d¡¯inversi¨®. La p¨¤gina web explica moltes coses sobre els circuits dels diners que es neguen a ser productius; diners que es destinen a fer m¨¦s diners, a seques, sense valor afegit. El text est¨¤ farcit de paraules en angl¨¨s, prime, core product, etc., que suposo que li donen una p¨¤tina de solv¨¨ncia. I conta que es dediquen a ¡°comprar edificis de renda i optimitzar-ne la gesti¨®¡±. Ho fan molt a Berl¨ªn, diuen, perqu¨¨ s¡¯hi parteix de lloguers baixos. Es tracta d¡¯apujar-los a poc a poc fins a arribar al punt que la cosa esdev¨¦ insostenible. A Barcelona, aclareixen, no hi ha tant de marge per¨° prometen bona rendibilitat. Ho lamento pels habitants de Ca l¡¯Erasme.

Dit aix¨°, anem a un altre cas interessant. Al carrer de Bail¨¨n, amagat entre la fronda ¡ªhi ha una m¨¤nega: alg¨² rega¡ª, hi ha el temple cl¨¤ssic que va ser obrador dels germans Masriera, aut¨¨ntics genis de l¡¯orfebreria catalana: les joies s¨®n un prodigi de bellesa refinada, enlluernadora. Si aix¨° ¨¦s massa burg¨¨s pels temps que corren, cal dir que els Masriera tenien altres inquietuds i van adequar en l¡¯edifici un teatre. Sobre aquest escenari Garc¨ªa Lorca va llegir per primer cop Do?a Rosita, la soltera perqu¨¨ la sent¨ªs la gran Margarida Xirgu, la seva musa. Era el 1932 i una determinada vida cultural estava a punt de caducar, una vida lliure que se simbolitza molt b¨¦ en aquest Studium. Tan simb¨°lic ¨¦s que va acabar a mans d¡¯una comunitat de monges, com tants edificis singulars de Barcelona, alguns condemnats a la piqueta. No pas aquest.

L¡¯alcalde Trias va armar un pack molt ben travat, en un tipus de maniobra que aqu¨ª s¡¯ha fet servir molt, des de temps maragallians. Es tracta de fer caramboles. Els promotors d¡¯un hotel al Passeig de Gr¨¤cia ¨C Diagonal compraven el temple Masriera m¨¦s un espai vacant dels Llu?sos de Gr¨¤cia a canvi de traslladar aquesta edificabilitat a l¡¯hotel. Els Llu?sos, un ateneu viv¨ªssim, invertia all¨° guanyat en la seva ampliaci¨®, l¡¯edifici Masriera es regalava a la ciutat i tothom content. Les normes estan per regular les altures en un punt concret i sumar-hi edificabilitat trenca l¡¯equilibri previst, per¨° aix¨ª es feia a Barcelona. Ada Colau ho va frenar. L¡¯edifici bancari ser¨¤ d¡¯apartaments de luxe i tota la resta es va escolar per la claveguera. La l¨°gica seria que el consistori fes la inversi¨® i recuper¨¦s aquest patrimoni, inclosa la reforma dels Llu?sos. Per¨° quan Francina Vila, de CiU, ho va preguntar en la comissi¨® de cultura, no hi va haver resposta. Que ho tingui en compte Jaume Collboni.

I per acabar el Teatre Arnau, l¡¯¨²nic teatre de barraca que queda, que s¨ª que entra en els plans de l¡¯Ajuntament, popular com ¨¦s. Es far¨¤ un proc¨¦s de participaci¨® perqu¨¨ arribin idees des de la base. D¡¯acord, per¨° no f¨®ra m¨¦s l¨°gic definir abans el Paral¡¤lel, sempre en fase de resurrecci¨®? Perqu¨¨ s¡¯ha denegat la intervenci¨® en la fa?ana del Liceu per esperar a veure com es recupera la Rambla. Demanem coher¨¨ncia al consistori perqu¨¨ serveix per entendre el seu sistema, la ¡°seva¡± ciutat. I, ja que hi som, tamb¨¦ li demanem que la mem¨°ria no es quedi circumscrita tan sols al 1936, tan vasta ¨¦s Barcelona.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.