Els pusil¡¤l¨¤nimes

Un dels retrets m¨¦s habituals que rep l¡¯obra cinematogr¨¤fica de Lav Diaz (1958) per part de la cr¨ªtica m¨¦s pusil¡¤l¨¤nime ¡ªjuntament amb Brillante Mendoza i Raya Martin, un dels cineastes m¨¦s internacionals de les Filipines¡ª ¨¦s la llarga durada del metratge de les seves pel¡¤l¨ªcules, com si el seu objectiu fos filmar la vida en temps real: Melancholia (2008) ¡ªla hist¨°ria pol¨ªtica del seu pa¨ªs convertida en un c¨¤ntic a la tristesa¡ª dura vuit hores, per veure Evoluci¨® d¡¯una fam¨ªlia filipina ¡ªun homenatge a Novecento¡ª cal tenir una paci¨¨ncia d¡¯onze hores, i A Lullaby to the Sorrowful Mistery, sobre el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia del seu pa¨ªs despr¨¦s de la mort de l¡¯escriptor Rizal, estrenada a l¡¯¨²ltima Berlinale, arriba a les vuit hores i mitja.

Un altre dels retrets que rep Lav Diaz ¨¦s que la majoria dels plans seq¨¹¨¨ncia de les seves pel¡¤l¨ªcules s¡¯allarguen de tal manera que molts cr¨ªtics pusil¡¤l¨¤nimes pensen que duren m¨¦s del que qualsevol director sensat aprovaria en el muntatge final. Lav Diaz aconsegueix que les pel¡¤l¨ªcules del seu admirat Tarkovski semblin un videoclip: ¨¦s el que passa quan l¡¯objectiu consisteix a dilatar el temps de la narraci¨® i fer que l¡¯¨²nica manera d¡¯entendre els seus experiments sigui contemplar la visi¨® del pas del temps que ofereix. Al cap i a la fi, cada pla ¨¦s com una finestra a un m¨®n altiu i arrogant que nom¨¦s t¨¦ significat en si mateix. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que, aleshores, el que sol passar ¨¦s que els cr¨ªtics pusil¡¤l¨¤nimes es queixin de la inacci¨® de la pel¡¤l¨ªcula, sense adonar-se de les subtils mutacions argumentals que es produeixen en el silenci de la pantalla ¡ªperqu¨¨ no ¨¦s gens normal que hi hagi cap banda sonora¡ª, de la seva ast¨²cia dramat¨²rgica, i dels di¨¤legs eloq¨¹entment c¨°mics.

A pesar de tot, cal veure les pel¡¤l¨ªcules de Lav Diaz perqu¨¨ el present de les imatges que filma es converteix en una dansa de la mort secularitzada i plena d¡¯ironia visual, perqu¨¨ a cada pla, com una bombolla de sab¨®, s¡¯hi esvaeix qualsevol mena d¡¯intenci¨® de construir un discurs did¨¤ctic i optimista, perqu¨¨ sap crear uns ambients de faula terror¨ªfica, d¡¯angoixa enmig de la boira o sota la pluja, aconseguint que arreu floti l¡¯amena?a d¡¯un trauma monstru¨®s i que la narraci¨® es contamini amb un sentiment de malson irresoluble. Quan l¡¯espectador s¡¯adona que ja fa estona que est¨¤ disfrutant de l¡¯avorriment, vol dir que Lav Diaz, com sempre, ha aconseguit el miracle de situar-lo en una altra ¨°rbita, en l¡¯¨°rbita de l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica considerada com a revelaci¨® personal. Les pel¡¤l¨ªcules de Lav Diaz s¨®n una provocaci¨® perqu¨¨ aconsegueix castigar tant l¡¯espectador com ho estan els personatges per culpa de la pesadesa repetitiva del pas del temps.