Una franqu¨ªcia ben endre?ada

En un m¨®n de marques i franqu¨ªcies tot s'hi val per atendre els desitjos del p¨²blic, dels consumidors. Ahir a la nit, en un Palau Sant Jordi ple va quedar molt clar que Queen pot viure sobre els escenaris sense Freddie Mercury. No ¨¦s cap novetat, la banda ara liderada per Brian May i Roger Taylor ha anat perfeccionant el seu sistema de selecci¨® de personal fins a contractar ¨Csembla que de forma definitiva¨C el cantant que els enterrar¨¤: un jove Adam Lambert que va fer tot el possible per fer oblidar la veritable reina. I veient la resposta del p¨²blic, entusiasta en tot moment, a Mercury no li queda m¨¦s remei que descansar en pau, ja que Queen segueix regnant, tot i que amb una altra reina.

Barcelona va acollir l'¨²nic concert a Espanya d'aquesta nova gira del grup, que en escena semblen un trio, ja que la resta dels m¨²sics, tres m¨¦s, ocupen un discret¨ªssim pla de mercenaris sense dret a focus. Tot el protagonisme se'l van endur des de l'inici Brian May, amb la seva cabellera eternament arrissada i cendrosa; Roger Taylor darrere de la seva bateria, per cert doblada per un altre baterista que ocupava pla?a amb el seu instrument a la dreta de Taylor, i Adam Lambert, vestit com qui surt un dissabte a la nit disposat que se'l mirin fins i tot els fanals: amb una ca?adora amb lluentons, ulleres de sol mida aparador, pantalons ajustats fins a la compressi¨® de la femoral, unes sabates tan altes que semblava que calgu¨¦s un ascensor per pujar-hi i un pentinat que Freddie no s'hagu¨¦s perm¨¨s, amb els laterals molt m¨¦s curts que la part superior. I ¨¦s que Adam ¨¦s un jove que ha sortit del concurs American idol?i que va a la moda, no a la marca.

El concert va comen?ar a tot drap, amb un so despentinat pels watts. Despr¨¦s que son¨¦s enllaunada una part de Flash, el tel¨® va caure quan va comen?ar a sonar The Hero, un tema que feia segles que Queen no tocava en directe. Despr¨¦s va sonar Hammer to fall?i Queen va semblar una banda de heavy en la qual compartien fama el cantant i un senyor gran que just al darrere tocava la guitarra com dient "mireu-me tamb¨¦ a mi". Era May, ¨¦s clar. Van seguir Seven seas, Stone cold crazy i va ser amb Fat bottom girls quan el p¨²blic va bramar amb ganes per vegada primera. M¨¦s tard va arribar la necess¨¤ria evocaci¨® a Freddie a c¨¤rrec del seu substitut, que va atacar el primer gran cl¨¤ssic de la nit: I want to break free. Perqu¨¨ tot el protagonisme no se l'endugu¨¦s el nano, despr¨¦s va ser May qui va dir les coses que es diuen en situacions aix¨ª: que estan molt contents, que Barcelona ¨¦s molt bonica, i va afegir que tenien un sistema de gravaci¨® amb c¨¤meres molt modern i competent. Despr¨¦s, ell tot solet va cantar en la punta del provocador Love of my life, i enmig de la can?¨® va apar¨¨ixer una imatge de Freddie cantant aquesta pe?a. Va ser l'inevitable moment ouija, i tot seguit hi va haver un instant d'autoafirmaci¨®, amb Roger Taylor deixant la bateria per tamb¨¦ captar la seva quota de mirades cantant Days of our lives.

De fet, el so va anar millorant a poc a poc fins que va quedar ben definit. Visualment el muntatge no era especialment original. Presidia l'escenari una gran circumfer¨¨ncia amb una pantalla de v¨ªdeo a l'interior que recordava poderosament l'ull que acaba cobert de sang en les presentacions dels films de James Bond. La c¨¤mera a la qual s'havia referit Brian estava suspesa en un lateral i es movia gaireb¨¦ com un element m¨¦s de l'espectacle, que va arribar, inevitablement, a l'instant dels solos de bateria, un moment que sol recordar aquestes competicions de criatures que coronen qui escup m¨¦s lluny. M¨¦s tard tamb¨¦ n'hi va haver de guitarra, molt m¨¦s pesats i llargs, que va permetre evocar el mateix.

El concert ja estava encarrilat i a partir d'aquest instant es va deixar anar pel pendent dels hits fins al final. Amb Lambert amb un altre vestuari i els texans preceptivament foradats ¨Cencara es canviaria m¨¦s vegades¨C, van anar passant per taquilla Under pressure, Crazy little thing, Another one bites the dust, I want it all, The show must go on, Bohemian rhapsody?i?Radio Gaga. I s¨ª, Adam Lambert ¨¦s un cantant molt competent, per¨° la sensaci¨® de franqu¨ªcia es va mantenir tota la nit sobre els caps d'un Sant Jordi que va corejar en els bisos el We will rock you?i?We are the?champions com en un karaoke. ?s el que passa cada vegada que Queen canta sense la seva reina.