El videoart del Loop arriba m¨¦s potent que mai

Una selecci¨® de v¨ªdeos que es projecten des de les finestres de diversos immobles cap a les fa?anes ve?nes ¨¦s potser la intervenci¨® m¨¦s at¨ªpica del Festival Loop, que, a partir del 26 de maig, convertir¨¤ Barcelona durant dues setmanes en la capital del videoart. Sorgit com a complement al Loop, la primera fira dedicada en exclusiva al v¨ªdeo per expandir-lo a la ciutat, el festival arriba a la 14a edici¨® amb una identitat pr¨°pia i una programaci¨® m¨¦s ambiciosa i potent que mai. Han passat els anys en qu¨¨ l'objectiu primordial era donar a con¨¨ixer el v¨ªdeo, treure'l del sector espec¨ªfic?i apropar-lo al gran p¨²blic. Ara que ¨¦s una disciplina reconeguda, consolidada i fins i tot familiar, el festival es pot permetre aprofundir en l'an¨¤lisi cr¨ªtica i abordar temes m¨¦s complexos, com ¨¦s la relaci¨® entre l'audiovisual d'art i el cinema. S'explica aix¨ª el t¨ªtol Faraway, so close (Tan lluny, tan a prop), homenatge a l'hom¨°nima pel¡¤l¨ªcula de culte de Wim Wenders, per a una edici¨® que reuneix m¨¦s de 400 v¨ªdeos, 58 exposicions i 28 activitats, sense comptar les 47 galeries que participaran a la fira, del 2 al 4 de juny a l'Hotel Catalonia Ramblas.

Com de costum, el festival ha aconseguit implicar un gran nombre d'institucions p¨²bliques i privades, amb un cartell d'artistes i comissaris de renom, comen?ant per la Fundaci¨® Gaspar, on Gloria Moure presenta la primera retrospectiva espanyola d'Anthony McCall, conegut per les seves instal¡¤lacions que exploten les qualitats esculturals de la llum d'un projector de cinema. El Macba, per la seva banda, acull la primera participaci¨® al Loop de Malcom le Grice, amb la recreaci¨® de dues projeccions-performances del 1971 considerades obres clau del cinema expandit, mentre que la Fundaci¨® T¨¤pies acull la gran mostra homenatge a Harun Farocki amb una confer¨¨ncia-performance de la seva alumna avantatjada Hito Steyerl, un dels noms que sonen amb m¨¦s insist¨¨ncia al globalitzat m¨®n de l'art contemporani.

L'espai del record es completa amb els homenatges d'Eugeni Bonet a Eduardo Cirlot i d'Esther Xargay i Adolf Alcany¨ªs a Carles Hac Mor. Arts Santa M¨°nica, per la seva banda, estrena Wonders, de Carles Congost, fruit de la segona edici¨® del Premi de Videocreaci¨® (5.000 euros de dotaci¨®), que va rebre 600 obres de 70 pa?sos, mentre que la Fabrica Damm acull els 11 finalistes del Premi Discovery, que va guanyar Igor Simic.

En ¨¤mbits oposats, destaquen una confer¨¨ncia dramatitzada de Javier Pe?afiel al cementiri de Montju?c sobre la mort al cinema i una revisi¨® del gag?en clau experimental per Martin Arnold al CCCB. Una altra cita d'inter¨¨s ser¨¤ al pavell¨® Mies van der Rohe, que pel seu 30¨¨ aniversari desplega una s¨¨rie de llars d'artistes i arquitectes, un treball del cineasta Albert Moya.

Despr¨¦s d'un periple per mig m¨®n, incloent-hi la darrera Biennal de Ven¨¨cia, arriba al Museu d'Hist¨°ria, Beyond the tropics, una col¡¤lectiva d'Imma Prieto que reflexiona des de l'art sobre les difer¨¨ncies produ?des pel marc geogr¨¤fic i les desigualtats econ¨°miques. Rosa Lle¨® plasma l'ecosistema dels espais independents, mentre que Albert Mercad¨¦, responsable del Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, reobre l'antiga col¨°nia t¨¨xtil Can Trinxet per acollir un projecte de Sabel Gavald¨®n, que reflexiona sobre la problem¨¤tica dels espais postindustrials.

A l'espera de lluir les seves estrenes m¨¦s sonades a la fira, que com a colof¨® final tanca les dues setmanes del videoart, les galeries d'Art Barcelona, creadora i promotora del Loop, tamb¨¦ ofereixen una programaci¨® destacada amb cites ineludibles, com la nova mostra de N¨²ria G¨¹ell a ADN, la primera monogr¨¤fica d'AES+F (que van causar sensaci¨® en la passada Biennal de Ven¨¨cia) a Senda i l'estrena del v¨ªdeo de Jaume Pitarch a ?ngels Barcelona, en el qual han participat espont¨¤niament m¨¦s de 400 persones que s'han prestat a deixar-se gravar rentant-se les mans.

El festival disposa d'un pressupost de 773.600 euros, el 42% dels quals ve de les institucions: 250.000 de la Generalitat i 69.000 de l'Ajuntament de Barcelona.