El petit Iniesta va ser un gegant a Madrid

No hi ha competici¨® m¨¦s dram¨¤tica que la Copa. La d'Alemanya, la d'Anglaterra, la d'It¨¤lia, la de Portugal i tamb¨¦ la d'Espanya van necessitar una pr¨°rroga, senyal de la igualtat i emotivitat del torneig, molt propens a situacions sorprenents i a passatges inoblidables com els viscuts al Calder¨®n. La Copa ¨¦s capa? de fer emergir fins i tot la versi¨® m¨¦s ¨¨pica del Bar?a, al qual des de fa un temps no se li suposava relat ni emoci¨®, i de convertir en gegant un jugador de talla petita com el capit¨¤ Iniesta.

El Bar?a va ser un equip reprovable en igualtat de condicions, ensopit futbol¨ªsticament quan se li exigia que exerc¨ªs de favorit, i es va guanyar l'estima dels aficionats des de la inferioritat, v¨ªctima d'un rosari de males decisions i de calamitats, a merc¨¨ del Sevilla. Als andalusos els va faltar llavors grandesa a l'hora de rematar una final ben madurada i, per contra, el Bar?a va jugar espl¨¨ndidament com un equip petit a Madrid.

El Sevilla va jugar m¨¦s com a equip que el Bar?a amb 11 contra 11. Fort f¨ªsicament i m¨¦s ben organitzat, va treure la velocitat als blaugrana, no va concedir oportunitats i va saber treure profit dels detalls t¨¤ctics que decideixen els partits complicats, com el d'utilitzar l'envergadura d'Iborra des de la posici¨® de mitja punta per habilitar l'esprint de Gameiro. Aix¨° ¨¦s el que va passar en l'expulsi¨® de Mascherano. Iborra li va guanyar la pilota al salt a Piqu¨¦ i Gameiro va c¨®rrer m¨¦s que Mascherano. L'expulsi¨® va certificar al descans el domini esc¨¨nic del Sevilla i la incomoditat del Bar?a.

El Bar?a ha estat sempre un conjunt previsible en la convocat¨°ria i en l'alineaci¨®, tamb¨¦ en els canvis, fins i tot quan se surt del gui¨® amb Busquets de fals volant, sense m¨¦s sorpresa que la capacitat de desequilibri d'Iniesta i de Messi. El trident no es toca, ni tan sols quan els barcelonistes es queden amb deu jugadors. Luis Enrique sempre opta pel canvi f¨¤cil, per treure el m¨¦s feble: Rakitic va cedir el lloc a Mathieu. La substituci¨® exigia un sobreesfor? de Messi, una mala soluci¨® tal com est¨¤ el 10, nom¨¦s compensada a partir de la lesi¨® de Luis Su¨¢rez i l'entrada d'un volant com Rafinha.

Els blaugrana es van saber corregir sobre la marxa, en funci¨® de les circumst¨¤ncies, inesgotables en l'adversitat, convertits en deu luis enriques, confiats en el poder de Piqu¨¦ i de Mathieu i en el govern d'Iniesta. L'equip es va agrupar i va convertir el partit en una q¨¹esti¨® de resist¨¨ncia i d'honor m¨¦s que de jerarquia, indesxifrable per al Sevilla, abatut des que Banega va veure la vermella per fer caure Neymar. El gui¨® exigia el gol d'un meritori, a joc amb la suor del duel, pocs com el correcamins Alba.

El final del Bar?a va ser captivador pel toc de Messi, la rematada de Neymar i el govern majestu¨®s d'Iniesta, un violinista amb tambor, s¨ªmbol de l'equip que vol Luis Enrique: el jugador amb talent per excel¡¤l¨¨ncia ¨¦s tamb¨¦ el que t¨¦ m¨¦s desplegament davant del rival m¨¦s exigent, com ¨¦s el Sevilla. Molt poques vegades un doblet ha deixat m¨¦s bon cos al Bar?a: va guanyar la Lliga a l'atac amb el trident i amb la defensa ha conquerit la Copa.