Ceci n¡¯est pas un mus¨¦e

Fa un parell de setmanes, la not¨ªcia de l¡¯obertura de Punk. Els seus rastres en l¡¯art contemporani aterrava a les p¨¤gines d¡¯aquest diari amb el titular seg¨¹ent: ¡°El Macba es reconcilia amb la ciutat¡±, i a continuaci¨® aquest apunt: ¡°La inauguraci¨® de la mostra sobre el punk en l¡¯art va ser la m¨¦s concorreguda del museu barcelon¨ª¡±. Res a opinar sobre la cr¨°nica de l¡¯esdeveniment des del moment en qu¨¨ l¡¯art ¡ªi els seus llocs¡ª han assumit irremeiablement que l¡¯estil de vida que els fa possible s¡¯organitza al voltant d¡¯una conducta de tipus comercial que recorre a itineraris de nou encuny, que no s¨®n al carrer ni en els grans magatzems, sin¨® que ¨¦s la instituci¨® mateixa la que opera com a magatzem, una megasuperf¨ªcie que contribueix a crear noves actituds modernes per a la comodificaci¨® cultural, de manera que tot ¨¦s susceptible de ser consumit amb un alt¨ªssim grau d¡¯estetitzaci¨®.

El passejant de qu¨¨ parlava Walter Benjamin es meravella avui de l¡¯excitaci¨® de la multitud, i mata l¡¯avorriment amb una actitud devoradora que no necess¨¤riament acaba amb una compra a la Fnac. El relat de la not¨ªcia tamb¨¦ posava l¡¯accent en com es comporta el visitant en l¡¯esfera de distribuci¨® d¡¯uns artefactes est¨¨tics que entren i surten de la instituci¨® amb una facilitat sorprenent. Al Macba, les obres s¨®n els nous punts de venda, escenaris de xopets i salutacions a celebrities: ¡°L¡¯alcaldessa Ada Colau va abandonar aviat la visita protocol¡¤l¨¤ria per atendre els nombrosos fans, ciutadans i tamb¨¦ diversos artistes (!) que demanaven fer-se un selfie amb ella¡±.

La mostra sobre el punk ha estat precedida per una altra de signe radicalment contrari. Andrea Fraser. L¡¯1% c¡¯est moi ¡ªprobablement la millor de les programades per l¡¯anterior director del Macba, Bartomeu Mar¨ª¡ª ¨¦s una an¨¤lisi del teixit social del camp de l¡¯art, un exercici d¡¯exploraci¨® dels rols dels agents implicats, a saber: artistes, col¡¤leccionistes, galeristes, mecenes, p¨²blics i mitjans de difusi¨®. I vet aqu¨ª que, un cop m¨¦s, els mecanismes d¡¯hibridaci¨® entre el que es podria considerar art/cr¨ªtica cultural i producte art¨ªstic es posen en marxa i apareixen els l¨ªmits de manera imprevista. No semblen dif¨ªcils de detectar. El m¨¦s evident sorgeix del xoc entre dues concepcions del que ¨¦s la instituci¨®. La primera l¡¯articula el comissari de l¡¯exposici¨® punk: ¡°Quina manera millor de desmantellar qualsevol residu revolucionari que qued¨¦s del punk, sin¨® organitzar una exposici¨® sobre ell? Es pot ser m¨¦s tra?dor al potencial pertorbador d¡¯aquest moviment que intentar-lo categoritzar i esmicolar en apartats, esquemes i refer¨¨ncies?¡±, es pregunta David G. Torres, que conclou la seva declaraci¨® assumint el frac¨¤s de tota acci¨® i emancipaci¨® politicoest¨¨tica, la mateixa que regia els principis rousseaunians i dad¨¤s: ¡°Aquesta part de la cultura contempor¨¤nia obstinada a intentar reproduir les claus de moments i situacions radicals seria plenament conscient de la seva inefic¨¤cia, de la impossibilitat de satisfer tot aquest malestar, tot aquest cabreig, m¨¦s enll¨¤ del fet d¡¯expressar-ho. La impossibilitat revolucion¨¤ria¡±.

Es pot ser menys punk?

Fraser planteja una cosa radicalment oposada: una dial¨¨ctica de la mesura, aquest ajustat equilibri entre forma i contingut de l¡¯obra d¡¯art davant del capitalisme desmesurat i unilateral que ¨¦s el que sembla al capdavall la mostra Punk, perqu¨¨ ¨¦s nom¨¦s aix¨°, obres i ocurr¨¨ncies re?ficades dins el museu que ofenen no nom¨¦s el sentit est¨¨tic revolucionari, sin¨® tamb¨¦ el moral. En la seva exposici¨®, cada pe?a actua d¡¯acord a la seva mida, genera la forma des de dins en una cadena meton¨ªmica on el treball de l¡¯artista es posa cont¨ªnuament en evid¨¨ncia sense soscavar la seva funci¨®. I no ¨¦s mai un objecte complet, sin¨® un est¨ªmul per al pensament del receptor un cop abandona el museu (certament, el que l¡¯artista ens diu ¨¦s que el contingut d¡¯una obra no pot ser desxifrat en les institucions que s¡¯erigeixen per produir-lo). El punk va ser una pr¨¤ctica sobre com fer el futur possible. Una pretensi¨® que hauria d¡¯estar vigent, per¨° no en l¡¯interminable reciclatge d¡¯una mercaderia convertida en portades de discos, cacofonies i porcellanes trencades.

Tot aix¨° per explicar com d¡¯important ¨¦s la coher¨¨ncia institucional. I que el sentit de les exposicions i els seus ¨¨xits dins d¡¯un museu han d¡¯anar en sincronia i no comportar-se de manera inversament proporcional.