Coldplay tenyeix l¡¯Estadi Ol¨ªmpic amb un bany de llum i alegria ben vist¨®s

S'acostuma a dir que els recursos no s'han d'ensenyar amb gaire rapidesa, que aix¨ª el p¨²blic se sorpr¨¨n a poc a poc fins a arribar a la traca final, quan queda totalment at¨°nit. El comen?ament del primer concert de Coldplay a l'Estadi Ol¨ªmpic de Barcelona?¨Caquest divendres ser¨¤ el segon¨C va contradir aquesta idea. Despr¨¦s d'una ¨¤ria de la Callas i la salutaci¨® en un enregistrament de diversos fans llatinoamericans, la banda va sortir a escena i van sonar els primers acords d'A head full of dreams i les 55.000 polseres que es van lliurar al p¨²blic a l'entrada es van tornar de color vermell convertint tot el recinte en un mar rogenc. Tot un espectacle. Eren les 21.25 i comen?ava un concert que seria un cant a l'alegria manifestada en una orgia crom¨¤tica que va apuntalar l'euf¨°ria. Chris Martin es mostrava provocador i, des de l'escenari, s'escopien al cel focs d'artifici i raigs de llum. Com Paco Mart¨ªnez Soria a Nova York, el p¨²blic assistia entre at¨°nit i entusiasmat a una arrencada com aquesta. El riu comen?ava a fluir i res el podria parar.

Coldplay va mostrar tots els seus punts forts en un concert on nom¨¦s es podia somriure. A Yellow totes les polseres eren grogues, Martin deia coses en castell¨¤ en un gest que l'apropava al p¨²blic m¨¦s que les enormes pantalles, dues de laterals i una al centre, que dominaven tot l'escenari, descobert, sense sostre. I all¨¤, a la pista, hi havia l'espectacle,i a Paradise va tornar a funcionar la polsera, primer de groc i despr¨¦s alternant tot de colors. El p¨²blic, com un nen la nit de Reis no sabia cap a on mirar, si a l'escenari, a la manta multicolor de la platea o al canell. A Everglow, la banda va apar¨¨ixer a l'escenari situat entre el p¨²blic i tots els focus, ara blanc, que a?llaven la imatge del context, assenyalant-la com a central. Martin ja no portava una senyera a l'esquena, per¨° la presentaci¨® de la seva banda la va fer en castell¨¤. Ning¨² es resistia, ning¨² s'asseia, tothom somreia.

El seg¨¹ent ¨¨xtasi Benetton va arribar amb Midnight i Charlie Brown, que va omplir de reflexos multicolors l'estadi, instant, a m¨¦s, retornat als espectadors a trav¨¦s de les pantalles. Els r¨¨gims de Corea del Nord, la Xina o R¨²ssia haurien de prendre'n bona nota, es poden utilitzar les masses com a part d'un espectacle sense uniformar-les m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s raonable. Despr¨¦s Hymn for the weekend va evidenciar que els himnes no han de ser necess¨¤riament est¨¤tics i marcials, sin¨® ballables i estimulants sense que el p¨²blic deixi de fer un ¨²s massiu dels punys, aquesta vegada com a gest de felicitat m¨¦s que d'afirmaci¨®.

I aix¨ª es va anar consumint el concert, que a Viva la vida, pe?a per sempre unida a Guardiola, va posar tot l'estadi a bramar "oh oh oh" com si fos un enorme ex¨¨rcit pac¨ªfic i feli?. S¨ª, Coldplay poden semblar simples, ho s¨®n, de fet, per¨° les seves tornades, s¨ª, tamb¨¦ les de l'¨²ltim disc, funcionen, captiven les multituds, les posen en dansa i, de passada, giren l'esquena a l'¨¨pica carregosa i feixuga de grups que com U2 volen canviar el m¨®n a cada estrofa i, a sobre, volen que es noti. No, Coldplay s¨®n transparents i b¨¤sics, van fer ajupir la massa a Adventure in the lifetime pessigant-la de pas amb les guitarres per fer-la despr¨¦s botar, van cantar Don¡¯t panic en un tercer escenari molt allunyat del principal i m¨¦s a prop dels que eren lluny i m¨¦s tones de confeti van adornar l'euf¨°rica A sky full of stars. Per acabar,?Up & Up, i amb el somriure i la polsera a casa. No es podia demanar m¨¦s.