La reencarnaci¨® de CDC

Como saben, la reencarnaci¨® ¨¦s una creen?a comuna a la majoria de les religions orientals segons la qual, despr¨¦s de la mort d'un individu, la seva ¨¤nima (o ment, o consci¨¨ncia, o energia...) reneix allotjada en un altre cos material, amb un aspecte f¨ªsic diferent. Encara que ¨¦s un concepte estrany a les ci¨¨ncies socials, no se m'acut cap altre de millor per descriure all¨° que pret¨¦n fer Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) d'aqu¨ª al proper mes de juliol: una immolaci¨® controlada de l'actual i maltractat cos pol¨ªtic, amb el prop¨°sit i l'esperan?a que l'esperit del partit, el seu llegat positiu ¡ªall¨° que Artur Mas anomena la seva ¡°hist¨°ria d'¨¨xit¡±¡ª es materialitzi en una estructura organitzativa nova i diferent, lliure de les xacres i les cicatrius del passat, capa? d'iniciar un altre cicle de vida pol¨ªtica d'algunes d¨¨cades de durada.

Davant l'explicitaci¨® d'aquestes intencions, alguns observadors han adoptat el mode queix¨®s: Converg¨¨ncia ja no ¨¦s ni tornar¨¤ a ser la d'ahir, el seu camp de joc s'ha empetitit, perd transversalitat ideol¨°gica a borbollons, etc¨¨tera. I s¨ª, resulta indubtable que la CDC de 2016 ¨¦s molt diferent de la de 1987 o fins i tot la del 2005; i no hi ha dubte que ha perdut transversalitat ideol¨°gica.

Per calibrar-ho, els proposo un petit exercici de pol¨ªtica-ficci¨®. Suposem que el PSOE, instal¡¤lat al govern, hagu¨¦s decidit un dia ¡ªper exemple el 2010, quan Rodr¨ªguez Zapatero es va veure acorralat per la troica¡ª fer un cop de tim¨® al seu rumb ideol¨°gic-program¨¤tic de les tres d¨¨cades anteriors, i propugnar la nacionalitzaci¨® de la banca i dels mitjans de producci¨®, la sortida de l'OTAN, el rebuig del deute extern, etc¨¨tera. No nom¨¦s propugnar-ho, sin¨® comen?ar-ho a fer des del poder. En tal hip¨°tesi, no hauria perdut el PSOE centralitat ideol¨°gica, i sofert la desbandada de milers de quadres, desenes de milers de militants, milions de votants...?

Doncs b¨¦, el gir ideol¨°gic de Converg¨¨ncia a partir del 2012, el r¨¤pid viratge des de l'autonomisme i el peix al cove fins a l'independentisme i la col¡¤lisi¨® amb el poder estatal, ¨¦s tant o m¨¦s arriscat, rupturista i dram¨¤tic que aquell que he imaginat per al PSOE en el par¨¤graf anterior. Com volen que no provoqui p¨¨rdua de centralitat, descens de transversalitat, deserci¨® de quadres, afiliats i electors? Sincerament, i donada la magnitud de la metamorfosi convergent en menys de quatre anys, els danys soferts em semblen lleus.

M¨¦s encara perqu¨¨ la Converg¨¨ncia cl¨¤ssica, o ortodoxa, o pujoliana, havia portat la condici¨® de partit catch all, que tot ho enxampa, fins a un cert paroxisme. Tal vegada molts lectors ho ignorin o ho hagin oblidat, per¨° en aquell partit van cabre des de franquistes reciclats (l'exprocurador a Corts Josep Gomis, o l'inefable exalcalde de Camarles, Primitivo Forastero) fins a veterans i combatius comunistes (com l'exedil de Balaguer Gregori Gallego) passant per n¨¤ufrags del Centre Catal¨¤, de la UCD, del CDS, del PI, fugitius d'Esquerra, catalanistes montserratins de missa i tortell, joves tecn¨°crates liberals, sobiranistes de tota la vida (el sempitern alcalde de Solsona, Ramon Llum¨¤...) i altres forjats a la JNC, etc¨¨tera, etc¨¨tera.

Despla?ar una massa socioelectoral tan heterog¨¨nia des de les ambig¨¹itats de Pujol fins a l'independentisme de l'¨²ltim Mas sense deixar esquin?alls pel cam¨ª era una pretensi¨® il¡¤lus¨°ria, que cap dirigent assenyat de CDC hauria albergat. Aspirar a un 40% dels vots en un sistema de 6 o 7 partits, tres dels quals rivalitzen en l'espai independentista, ¨¦s un somni impossible. La nova criatura pol¨ªtica que neixi de la mort de Converg¨¨ncia, doncs, estar¨¤ redimensionada a la baixa i dif¨ªcilment posseir¨¤ l'extrema diversitat ideol¨°gica de la seva antecessora.

El que ¨¦s crucial per al seu futur, en tot cas, ¨¦s que sigui capa? de substituir el paradigma de la gesti¨® auton¨°mica pel de la construcci¨® estatal; que s¨¤piga dotar-se d'una nova cultura organitzativa menys piramidal, menys carism¨¤tica, m¨¦s oberta i participativa; que pugui passar de la llarga ¡°¨¨poca dels triumvirats¡± (primer el format per Jordi, Pujol i Soley, despr¨¦s el compost per Artur, Mas i Gavarr¨®...) a direccions col¡¤legiades, rejovenides i que separin tant com sigui possible el partit i les institucions. Un partit independentista, s¨ª, per¨° obert als qui encara no ho s¨®n.

No ser¨¤ f¨¤cil, per¨° tenen l'obligaci¨® d'intentar-ho.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.