Mem¨°ria: dispara i oblida

¡°Aix¨ª et far¨¤s un home i sabr¨¤s el que ¨¦s la vida¡±, va argumentar la meva mare perqu¨¨ deix¨¦s de ploriquejar perqu¨¨ me n¡¯anava a la mili. I saber que als 17 anys Lawrence d¡¯Ar¨¤bia ja s¡¯havia escapat de casa amb bicicleta per presentar-se a la Royal Artillery!, em confrontava per infondre¡¯m ¨¤nims, jo, als 24, encara m¨¦s acovardit per si em declaraven pr¨°fug, cosa que unit a ser recentment titulat en periodisme sense aires de treballar m¡¯abocava a una angoixa sartriana tremebunda¡­ En fi, abreujant: que despr¨¦s de llarg periple castrense vaig acabar el meu servei militar a la caserna del Bruch de Barcelona, al costat de la l¨ªnia 3 del metro, a 15 parades de casa, per a disgust maj¨²scul de la meva progenitora. Aix¨ª i tot, despr¨¦s de llicenciar-me de l¡¯Ex¨¨rcit vaig jurar que mai m¨¦s trepitjaria la caserna. Ho vaig complir 27 anys, fins dissabte passat.

Sabia que la magdalena proustiana es tornaria un malson. I en la primera paradeta de l¡¯engalanat pati d¡¯armes amb motiu de les portes obertes del Dia de les Forces Armades ja va apuntar un flashback negre. Com en un mercat, junt amb el fusell Barret M-95 i el llan?agranades AG-36 (¡°ui, est¨¤ fabricat a Alemanya i garanteixen milers de trets sense encasquetar-se¡±, exposava el soldat amb l¡¯entusiasme del venedor d¡¯electrodom¨¨stics a comissi¨®) hi havia un HK G-36, ¡°m¨¦s f¨¤cil de desmuntar i lleuger que el CETME¡±. Qu¨¨ va dir! Oh, aquells CETME, quanta mili al damunt!: bona part dels de la meva companyia es carregaven mortalment donant-li un cop sec a terra i si volia disparar al centre de la diana havia d¡¯apuntar, amb el meu, al quadrant inferior esquerre.

Ja estava en situaci¨®: molta criatura, onejant una bandera espanyola de pl¨¤stic, anava de camuflatge com els seus progenitors; una rossa plat¨ª (samarreta negra on, sota fons vermell i groc, es llegia ¡°La Legi¨®, orgull patri¡±) es va creuar amb un senyor amb uns quants anys i panxa, ulleres de sol i boina negra de paracaigudista, mentre el ronc fil musical deixava caure el pasdoble ¡°Soldadito espanyol¡±. Aix¨ª, vaig haver de reprimir no enfilar-me a la torreta de la metralladora del tractor eruga Tom (¡°no ¨¦s estanc: l¡¯aigua arriba fins al pit, t¡¯hi acostumes¡±, deia el conductor) o al de suggeridor nom VAMTAC, decebedores sigles de Vehicle d¡¯Alta Mobilitat T¨¤ctic (tot ¨¦s molt l¨°gic i lineal a l¡¯Ex¨¨rcit: ordenar i complir). Per¨° costava contenir-se davant l¡¯imponent tanc Leopardo 2E. L¡¯exemplar, batejat com a Brunete, del 2004, tenia un ¡°preu benvolgut de 7.067.589,80 euros¡± (aix¨ª s¡¯estima a l¡¯Ex¨¨rcit). I em vaig contenir d¡¯interrompre el sotsoficial sobre si era tarifa de concessionari, embrancat a informar a la sempre experta audi¨¨ncia: ¡°Pot portar metralladores m¨¦s grans que les de 7,62?¡±, inquiria l¡¯home eixut de les rayban que ja havia provocat admiraci¨® a la secci¨® de fusells.

El preu em va transportar a les 500.000 pessetes del 1986 que un dels fills Pujol-Ferrusola anava preguntant si tenies, com a xavalla, per invertir en borsa, les cotitzacions de la qual consultava cada mat¨ª a la premsa mentre suposadament feia la mili. ¡°M¡¯han avisat d¡¯una oportunitat que pot estar b¨¦¡±, solia dir. Era dels poqu¨ªssims que anava de pais¨¤ per facilitar la sortida i entrada de la caserna, aconseguidor nat de les comandes m¨¦s estranyes de l¡¯alta oficialitat, com la renovaci¨®, fora de termini, ¨¦s clar, del perm¨ªs de ca?a del coronel.

En un halo d¡¯irrealitat que la calor accentuava, al lloc d¡¯un GRS (Grup de Reserva i Seguretat; la l¨°gica, ja saben) de la Gu¨¤rdia Civil, porres, cascos, escopetes i escuts conformaven la secci¨® ¡°control de masses¡±, precedida per una imatge d¡¯uns antidisturbis en plena acci¨® de carrer. Entre les boires reverberants del migdia, va sorgir un jove de llarga cabellera i samarreta heavy de Metallica que feia fotos, que em va semblar un figurant de suposat agent provocador per a una imminent exhibici¨® del GRS o que la seva impunitat nom¨¦s s¡¯explicava per ser fill esgarriat d¡¯algun comandament.

Amb els acords de l¡¯¡°Ardor guerrero¡±, vaig passar de llarg de les temptadores rebaixes en clauers, samarretes i gorres (m¨¦s barates que quan un havia d¡¯anar al mercat negre quan te la robaven a la mili en una de les peri¨°diques plagues de sostraccions) i tamb¨¦ del simulador de cabina d¡¯un F-18 Hornet, dissuadit per la cua i l¡¯inquietant lema del grup: ¡°Qui gosi, paga¡±. Em vaig aturar, aix¨° s¨ª, davant el URG VAMTAC-S3, un tros de vehicle que tornava, visibles algunes cicatrius, de set anys a Harat (l¡¯Afganistan), fet que el Sant Bernat dels sapadors, iconoclasta, no va respectar en orinar en una de les seves rodes. ¡°No fotis, que ha de durar 10 anys m¨¦s¡±, li va deixar anar el soldat. Al cap¨®, una militar: no hi havia cap lloc on no hi hagu¨¦s representaci¨® soldadesca femenina, en una estudiada mise-en-sc¨¨ne.

¡°Vamos soldado, vamos!¡±, posava l¡¯attrezzo sonor un militar a la nena que s¡¯arrossegava en una minipista americana, com un va fugir reptant sota la llitera una llarga nit en la qual un brigada macerat en alcohol va apuntar inopinades inclinacions sexuals¡­ Sort que l¡¯imponent helic¨°pter Tigre i el casc del seu pilot que pot dirigir la metralladora amb la mirada em va retornar a la realitat. O no: l¡¯emblema de la companyia, manxega, ¨¦s el Post tenebras spero lucem de l¡¯impressor del Quixot.

Suficient. A la sortida, impossible reprimir la mirada de gairell a una de les garites on un va deixar parracs de la seva vida en matinades absurdes combatudes contant cotxes de la Diagonal. Avui, ning¨²: sobresurt de la torrassa una c¨¤mera de seguretat. No hi ha retret, ni a la mare, ni a la mare p¨¤tria. Passen coses a la vida. I hi ha desafiaments de la mem¨°ria; la meva em va retornar el tipus de funcionament de l¡¯armament del Tigre: ¡°Dispara i oblida¡±.