Genealogia de la radicalitat

El diari The Guardian, en un reportatge sobre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, constata que ¡°al m¨®n Occidental s'ha convertit en un t¨°pic parlar de la nova pol¨ªtica en resposta a l'apatia dels electors, la crisi econ¨°mica, la corrupci¨® i el declivi dels partits pol¨ªtics, per¨° en el cas d'Espanya ha estat cert¡±. I es formula una pregunta d'abast europeu: ¡°Podran posar en pr¨¤ctica la seva agenda radical?¡±

Els nous es van incorporar als processos electorals ara fa dos anys. I han aconseguit quotes importants de poder municipal en un temps record. Aquesta rapidesa fa evident la feblesa dels dos partits tradicionalment hegem¨°nics, de la diversitat pol¨ªtica del mapa espanyol i de la disposici¨® de la ciutadania a treure de la seva abstracci¨® el PP i el PSOE, que es consideraven propietaris a perpetu?tat dels poders de l'Estat.

El 2003, Catalunya va abandonar el bipartidisme. El PP i el PSOE no van entendre l'av¨ªs. Aferrats a la part alta de la pir¨¤mide d'edat, s'han mantingut en el poder, la qual cosa a la llarga ha beneficiat el PP, m¨¦s c¨°mode en l'univers conservador i en el discurs de la por que no pas el PSOE, que ha vist com es pansia la seva bandera m¨¦s preuada: la del progressisme i l'alternativa. Amb la seva rotunda aposta pels drets civils, el president Zapatero va esgotar les ¨²ltimes cartes, abans que el partit, que ja havia assumit l'escenari econ¨°mic i social de la dreta, entr¨¦s en una depressi¨® cr¨°nica.

El deliri nihilista dels anys anteriors al 2008 va esclatar en forma de crisi. Des de llavors, tot ha anat molt r¨¤pid: de la indignaci¨® (2011) a la petita revoluci¨® municipal, que va posar les principals capitals en mans dels anomenats radicals, tot just van passar quatre anys. Va comen?ar aix¨ª un proc¨¦s accelerat d'adaptaci¨® a la realitat institucional, que uns han fet amb m¨¦s efic¨¤cia i rapidesa que d'altres. Mentrestant, els dos grans partits, bloquejats per la rigidesa i el car¨¤cter jer¨¤rquic de les seves estructures i per la trama d'interessos adquirits, seguien sent incapa?os de repensar-se. Al PP, amb l'emerg¨¨ncia de la corrupci¨®, se li ha desmuntat part del sistema clientelar que el sostenia. I el PSOE no aconsegueix trobar-se a si mateix, una vegada trencat el matrimoni bipartidista.

La pr¨¤ctica del poder no ¨¦s impune. No tots els nous han sabut mantenir l'empatia i la connexi¨® amb la ciutadania, que segueix tenint, per exemple, Ada Colau, que, al seu torn, ¨¦s potser la que ha adquirit m¨¦s r¨¤pidament l'engranatge?institucional. L'experi¨¨ncia de Syriza tamb¨¦ pesa sobre els nous. I es nota en la prud¨¨ncia de Podem a l'hora de parlar d'economia.

La dreta insisteix a presentar els podemites com la gran amena?a, perqu¨¨ sap que la polaritzaci¨® i la por s¨®n els seus ¨²nics arguments. I, no obstant aix¨°, cal ser molt sectari per no congratular-se de la flexibilitat d'un sistema que ha sabut ficar els antisistema dins del marc institucional. Hi ha qui veu Podem, a mig termini, com la nova centralitat ideol¨°gica i social del pa¨ªs. No oblidem que la seva for?a ¨¦s la de l'electorat menor de cinquanta anys.

Correspon als nous incorporar l'espai institucional en el qual han entrat amb m¨¦s comprensi¨® dels canvis de fons que viu la societat per traduir-los pol¨ªticament. Seria trist que aquest proc¨¦s acab¨¦s amb una simple substituci¨® dels vells actors del bipartidisme, conservant el model intacte. La dutxa de realisme de l'experi¨¨ncia del poder no hauria de ser incompatible amb la innovaci¨®. I, no obstant aix¨°, ara mateix hi ha m¨¦s vacil¡¤lacions que no pas novetats. Ni tan sols una cosa com la renda b¨¤sica, que un pa¨ªs gens revolucionari com Su?ssa s'afanya a votar, apareix en l'agenda dels debats.

Europa necessita pol¨ªtiques radicals, en el sentit que vagin a les arrels de les transformacions en curs. Espanya ha estat una sorpresa: en comptes de descompondre's per l'extrema dreta, el sistema es ref¨¤ per l'esquerra. I s'ha posat a l'aparador europeu. Ara falta que els nous actors estiguin a l'altura. I s¨¤piguen travar projectes i complicitats, aqu¨ª i fora d'aqu¨ª. La nova radicalitat ser¨¤ europea o no ser¨¤.