Prohibim aquest llibre a la biblioteca?

El jove irat va assegurar que si el llibre El ala radical del Islam continuava all¨¤ en 15 dies, el cremaria. Un altre usuari va protestar perqu¨¨ havien deixat una sala perqu¨¨ Arnaldo Otegi donava una confer¨¨ncia. Un tercer, portaveu de m¨¦s ve?ns, va acusar la direcci¨® de voler islamitzar la ciutat perqu¨¨ s¡¯havien introdu?t llibres en ¨¤rab¡­ Tamb¨¦ hi ha regidors que reclamen diaris de Madrid, pol¨ªtics que exigeixen m¨¦s llibres sobre cristianisme i altres que demanen la pres¨¨ncia d¡¯exemplars signats per tal o tal altre president¡­

Tots s¨®n casos que s¡¯han donat en biblioteques p¨²bliques de Catalunya i els tres primers, en les del Prat del Llobregat, la Jaume Fuster de Barcelona i la de Palafrugell. S¨ª, hi ha molts graus de censura, que segueixen ben vigents al segle XXI i principalment intentant ser duts a terme per la mateixa ciutadania. Hi ha un protocol a Catalunya per aplicar quan un bibliotecari, a la primera trinxera de foc, s¡¯enfronta amb casos aix¨ª? ¡°No¡±, diu tan rotunda com sincera Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat, que voldria que el col¡¤lectiu professional, junt amb altres sectors del llibre, ¡°creessin un consell que pogu¨¦s intervenir i marcar pautes¡±, cosa que el Col¡¤legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (BD) no veu malament, amb matisos.

El 45% de les pressions de censura a EUA es donen en blibiotecas d'escoles i per part dels pares (40%)

Des de la Generalitat poden fer poca cosa, afirma Fenoll, perqu¨¨ ¡°la xarxa bibliotec¨¤ria catalana ¨¦s b¨¤sicament municipal, fet que deixa les decisions sobre prohibicions o censures a merc¨¨ del criteri i interessos del regidor de Cultura o de l¡¯alcalde¡±, per la qual cosa advoca perqu¨¨ la iniciativa vingui dels professionals. ¡°No ens ho hav¨ªem plantejat per¨° es proposar¨¤ ja en la propera junta¡±, anuncia Daniel Gil, president de BD.

Els arriben poques queixes d¡¯aquest tipus de pressions, ¡°per¨° ens consta que existeixen¡±, diu Gil, que assegura que ho afronten ¡°a partir de l¡¯autoregulaci¨®, del bon criteri dels professionals, que tenen meridianament clar que han de ser neutrals, no vetar res, oferint lliurement informaci¨® al ciutad¨¤ perqu¨¨ sigui aquest el que decideixi; el marc ¨¦s tot el que quedi dins de la llei¡±. I que aquest model funciona ho prova que ¡°no estem tenint grans problemes fins ara¡±. I se la juga, diu, afirmant sense haver-ho comprovat abans: ¡°Segur que Mein Kampf de Hitler no ¨¦s a la xarxa de biblioteques¡±. En efecte: de quatre exemplars, per exemple, al cat¨¤leg de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputaci¨® de Barcelona, tres estan ¡°exclosos de pr¨¦stec¡± i el quart consta en una ¡°prestatgeria de reserva¡±.

Desde 2005 s'han incendiat a Par¨ªs i els seus barris perif¨¨rics 31 biblioteques

Gil, responsable de la Biblioteca Episcopal de Barcelona, no creu, no obstant aix¨°, que sigui necessari crear un organisme per regular aquestes situacions com s¨ª que la t¨¦ l¡¯American Library Association (ALA) dels Estats Units, que analitza les queixes sobre obres conflictives. ?s m¨¦s partidari de canalitzar-ho a trav¨¦s de la mateixa comissi¨® deontol¨°gica del col¡¤legi, que, admet, ¡°encara no s¡¯ha reunit aquest any¡±, per¨° que ¡°podria ampliar-se amb experts del sector editorial i jur¨ªdic; encara que cal fugir d¡¯un exc¨¦s de regulaci¨® que acab¨¦s amb l¡¯autonomia que ha de tenir cada biblioteca¡±, alerta.

Els casos no transcendeixen (¡°aquestes situacions ens fan una mica de por i solen silenciar-se¡±, admet Fenoll), per¨° hi s¨®n. Al col¡¤legi professional saben que es donen, especialment, en biblioteques p¨²bliques. ?s la mateixa tipologia de centres que als EUA, on un 45% de les pressions es donen en aquest tipus de biblioteques, seguides de les universit¨¤ries (28%) i les escolars (19%). ¡°Davant d¡¯aquests desafiaments, es tracta de no deixar sol el bibliotecari que, en molts casos, tampoc no t¨¦ formaci¨® per afrontar-ho; la decisi¨® s¡¯ha de convertir en una cosa comunit¨¤ria, el tema ha de passar pel director del centre i el consell bibliotecari¡±, exposa la nord-americana Valerie Nyle, especialista en censura a les biblioteques del seu pa¨ªs i participant de la jornada ¡°Nihil Obstat¡± del dijous passat al Born Centre de Cultura i Mem¨°ria, en el marc de la Setmana de la Cultura Prohibida que finalitza avui.

Nyle sap b¨¦ de qu¨¨ parla perqu¨¨ als EUA les pressions s¨®n infinites: de mitjana, en reben unes 250 a l¡¯any. I v¨¦nen per on menys s¡¯espera: el 40%, dels pares, mentre que els mateixos mecenes de les biblioteques en s¨®n el segon gran focus (27%) i l¡¯administraci¨® local en genera el 10%. Els grups de pressi¨® s¨®n el 6%, el mateix percentatge que els nascuts en el si de les mateixes biblioteques. El govern federal nom¨¦s registra el 4% dels incidents.

El cat¨¤leg dels arguments recull tot el ventall ideol¨°gic possible de la intransig¨¨ncia: sexualitat excessivament expl¨ªcita, homosexualitat, antifam¨ªlia, satanisme t¨¤cit... Nyle exposa casos que, juntament amb Kathy Barco, recull en el llibre True Stories of Censorship Battles in America¡¯s Libraries: aqu¨ª hi ha autocensura de bibliotecaris que eliminen o releguen obres d¡¯autors o suprimeixen llibres inclosos en lots de donacions, com el Mein Kampf hitleri¨¤; o el d¡¯un pare, representant d¡¯un grup pol¨ªtic, que va demanar que es retir¨¦s d¡¯una biblioteca escolar de Miami el llibre Vamos a Cuba perqu¨¨ donava ¡°una idea massa positiva de l¡¯illa¡±. Va portar el cas al Tribunal Suprem i va guanyar.

La casu¨ªstica a qu¨¨ s¡¯enfronten els m¨¦s de 143.000 bibliotecaris dels EUA no t¨¦ fi en un pa¨ªs on s¡¯han arribat a cremar exemplars de Harry Potter per ¡°contenir elements de satanisme i ocultisme¡±; o es va vetar Els jocs de la fam, de Suzanne Collins, per ¡°violenta i sexualment expl¨ªcita, inadequada per a cert grup d¡¯edat¡±. Fins i tot La caputxeta vermella va tenir problemes a Calif¨°rnia pel vi que portava la nena a la cistella per a la seva ¨¤via¡­ Nyle ha detectat fins i tot el que bateja com ¡°la censura silenciosa¡±, cada vegada m¨¦s freq¨¹ent: ¡°Els llibres pol¨¨mics s¨®n robats de les biblioteques o de les comandes per qui no els retornar¨¤¡±.

El fenomen sembla invisible. ¡°La censura flueix amb el silenci¡±, fa notar l¡¯experta. La bibliotec¨¤ria i soci¨°loga francesa Martine Poulain hi est¨¤ d¡¯acord. ¡°A Fran?a, la premsa no ajuda gaire, encara que la culpa ¨¦s nostra per no denunciar-ho¡±, diu. I aix¨ª s¡¯explica un silenci esgarrif¨®s: des del 2005, a Par¨ªs i els seus voltants s¡¯han atacat 31 biblioteques quan hi ha disturbis a les banlieues. ¡°Molts dels qui van participar s¨®n usuaris: ¨¦s preocupant que ataquin el seu primer lloc de sociabilitat¡±, reflexiona.

No sap solucions m¨¤giques, per¨° Poulain t¨¦ clar que ¡°els bibliotecaris no hem de substituir les lleis sin¨® respectar-les: tot all¨° que no estigui prohibit legalment haur¨ªem de poder tenir-ho a les nostres biblioteques; nosaltres no podem decidir el que ¨¦s bo o no per als usuaris; si de cas, s¨®n els governs els qui han de prohibir¡±. Tampoc vol donar un discurs pessimista, si b¨¦ creu que amb la fatwa a Els versos sat¨¤nics de Salman Rushdie, el 1989, ¡°va comen?ar el gran retorn de la censura per motius religiosos i pol¨ªtics¡±, que va culminar fa poc m¨¦s d¡¯un any amb l¡¯assassinat dels 12 periodistes de Charlie Hebdo, ¡°una situaci¨® que havia tingut avisos el 2001 i el 2005¡±, entre altres amb els atacs per les caricatures de Mahoma a Dinamarca. ¡°Si no es vigila, el cam¨ª de la llibertat d¡¯expressi¨® ¨¦s avui, amb tot, aquest¡±. Caldr¨¤ estar preparat.