Els sanitaris han patit gaireb¨¦ 7.000 agressions en els ¨²ltims 10 anys

Un insult, una empenta o una coacci¨® per signar unes receptes en contra del criteri m¨¨dic. Tots s¨®n tipus d¡¯agressi¨® que pateix el personal sanitari en el seu lloc de treball. Sense un cens oficial de tots els professionals agredits ¡ªel Col¡¤legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) nom¨¦s rep els casos m¨¦s greus del personal facultatiu¡ª, la Societat Catalana de Salut Laboral (SCSL) coordina des del 2006 un registre de viol¨¨ncia ocupacional que ha recollit 6.958 conductes violentes en l¡¯¨²ltima d¨¨cada. Els anys de la crisi han estat els m¨¦s violents. ¡°No ¨¦s un problema de la relaci¨® metge-pacient, sin¨® de descoratjament i salut mental de qui pateix la crisi econ¨°mica¡±, apunta el president de la SCSL, Jordi Carles Schlaghecke.

Com que la participaci¨® en el registre ¨¦s volunt¨¤ria, no tots els anys notifiquen el mateix nombre de centres i de treballadors. Aix¨ª, malgrat que el 2011 i el 2012 es van registrar m¨¦s agressions en nombres absoluts (833 i 854 casos respectivament), la incid¨¨ncia va ser m¨¦s elevada l¡¯any passat ¡ªen proporci¨® als sanitaris que van participar en el registre¡ª. El 2015, hi van participar uns 64 centres sanitaris catalans de la xarxa p¨²blica (31.201 treballadors) i van notificar 786 agressions. ¡°Al voltant del 2,5% dels professionals han patit algun tipus d¡¯agressi¨®¡±, explica el doctor Gen¨ªs Cervantes, director del projecte d¡¯investigaci¨® que va impulsar el registre.

A m¨¦s d¡¯agressions verbals o f¨ªsiques, els experts tamb¨¦ assenyalen una viol¨¨ncia de car¨¤cter simb¨°lic ¡ªinvasi¨® d¡¯espai, exhibici¨® d¡¯armes o altres gestos intimidatoris¡ª i de tipus econ¨°mic ¡ªcontra el mobiliari o les pertinences de la persona agredida¡ª. En el 57% dels casos, explica Cervantes, les agressions s¨®n verbals i en l¡¯altre 27% hi ha una viol¨¨ncia de car¨¤cter f¨ªsic. Una de cada 10 ¨¦s simb¨°lica.

Els agressors tampoc no s¨®n tots iguals. Cervantes distingeix tres perfils psicol¨°gics: ¡°Hi ha els d¡¯agitaci¨®, persones amb una malaltia propiciat¨°ria que es descompensen o pateixen un episodi de confusi¨®; els de frustraci¨®, que surten del seu centre emocional davant d¡¯una mala not¨ªcia o en incomplir les seves expectatives; i els d¡¯estrat¨¨gia, que adopten un comportament violent de forma alliberada per benefici propi¡±. En global, el 46% de les notificacions rebudes pel seu registre responen a un estat d¡¯agitaci¨®; el 27%, a frustraci¨® i l¡¯altre 27%, a estrat¨¨gia. Les urg¨¨ncies i els serveis de salut mental s¨®n, als hospitals, les zones m¨¦s conflictives. En els ambulatoris, les consultes i la zona d¡¯administraci¨® ¨¦s on hi ha m¨¦s agressions. ¡°En els hospitals urbans hi ha m¨¦s agressions que en els comarcals i en els ambulatoris s¡¯ha produ?t un pic de viol¨¨ncia en els ¨²ltims anys¡±, apunta Rafael Padr¨®s, cap de prevenci¨® de riscos laborals de l¡¯hospital Sant Pau.

Els sanitaris poden anar al servei de prevenci¨® de riscos del seu centre, al seu sindicat o al seu col¡¤legi professional per sol¡¤licitar ajuda i assessorament. ¡°Quan arriba un cas el derivem a l¡¯assessoria jur¨ªdica i a m¨¦s es d¨®na suport psicol¨°gic i jur¨ªdic¡±, explica Meritxell Herreros, responsable de prevenci¨® de riscos laborals de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS). L¡¯ICS, que no ha participat en el registre de Cervantes, realitza cursos de prevenci¨® als seus treballadors.

Schlaghecke lamenta que la viol¨¨ncia ocupacional s¡¯estengui ¡°m¨¦s enll¨¤ dels serveis t¨ªpics i t¨°pics i es doni en llocs on no t¨¦ cabuda¡±. El COMB, que va rebre 39 casos el 2015 i tamb¨¦ t¨¦ una Unitat de Viol¨¨ncia contra el Metge, alerta que la xifra d¡¯agressions reals ¨¦s molt m¨¦s elevada. ¡°Aix¨° ¨¦s nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg. Cal tractar-ho amb toler¨¤ncia zero¡±, apunta Josep Arimany, responsable de la unitat.