Pareja: ¡°Per les meves companyes, a Miki Oca li dec respecte¡±

Al febrer va celebrar a Holanda la classificaci¨® pels Jocs de Rio lluitant a la piscina. Jennifer Pareja (32 anys, Olot) dilluns va saber que havien trepitjat aquest somni quan Miki Oca, el seleccionador, la va deixar fora de la convocat¨°ria per ¡°q¨¹estions esportives¡±. Icona de la selecci¨®, va plorar la seva pena mentre va trobar refugi afectiu entre les seves companyes del CN Sabadell i d¡¯Espanya. Divendres va agafar el tren i se¡¯n va anar de la ciutat buscant dist¨¤ncia, una mica d¡¯aire. Dissabte va aixecar la m¨¤ per explicar-se. Aquest ¨¦s el resultat d¡¯una conversa telef¨°nica. Massa ll¨¤grimes, molt dolor per a un final traum¨¤tic. Fa set dies era la capitana de l¡¯equip que va canviar el waterpolo femen¨ª. Avui, sap que veur¨¤ els Jocs per televisi¨®. Sempre ser¨¤ un referent.

Pregunta. Recorda el seu primer partit amb la selecci¨®?

Resposta. Perfectament, no va ser el 2003 com diuen, sin¨® el 2001 a Copenhaguen. I va ser espectacular perqu¨¨ vaig complir el meu primer somni. Era una nena i em van tractar de meravella. Inoblidable.

P. I l¡¯¨²ltim?

R. L¡¯¨²ltim, fins al moment, va ser contra Alemanya, de la Lliga Mundial. Vam guanyar f¨¤cil, a Manresa. No li vaig donar import¨¤ncia i aix¨° em crema. No recordo ni l¡¯olor de la piscina perqu¨¨ no pensava que seria l¡¯¨²ltim i no vaig parar atenci¨® als detalls. No vaig imaginar que fos l¡¯¨²ltim. Ara ho lamento. Ho vaig pensar l¡¯altre dia. Almenys t¨¦ alguna cosa de simb¨°lic: va ser a Manresa, on va n¨¦ixer Manel Estiarte. En veritat no vaig imaginar l¡¯¨²ltim; sempre vaig pensar que seria decisi¨® meva. Que un dia li diria a l¡¯entrenador: ¡°fins aqu¨ª¡±. O que sabria quan estava jugant l¡¯¨²ltim partit. Em sap molt greu no haver-lo gaudit a la piscina, no saber que era l¡¯¨²ltim, gaudir de l¡¯¨²ltima imatge, l¡¯¨²ltima olor, pensar que em vaig canviar al costat de tal... Aquestes coses.

P. Sap el motiu pel qual no va als Jocs?

R. S¨¦ el que em va explicar en Miki en dues reunions. Una fa un mes i una altra, dilluns al mat¨ª. Em va explicar un dia unes coses, un altre dia unes altres¡­ El cas ¨¦s que estic fora. I fa un mal!

Em fan mal les raons que ha donat; em fa mal com ho ha fet

P. L¡¯ent¨¦n, el creu? Considera que ha estat just?

R. Haig de respectar-lo. Per¨° em costa seguir la seva idea. Em fan mal les raons que ha donat; em fa mal com ho ha fet. Per¨° el respecto, respecto la seva decisi¨® perqu¨¨ per sobre de tot respecto profundament les meves companyes.

P. ¡°?s el millor per a l¡¯equip¡±, va dir. El creu?

R. Estic obligada a creure-m¡¯ho. Si ¨¦s el que pensa, no tinc res a dir. Debatria altres coses, aquesta no; coses que a mi em va dir i no se sostenen i ell ho sap. I a m¨¦s, tota aquesta situaci¨®, per com l¡¯ha manejat, se la podia haver estalviat i li ho he dit. Per¨° el que parlem ell i jo queda entre ell i jo. Suposo.

P. Se sent tra?da per en Miki?

R. No, em sento decebuda. Desil¡¤lusionada. Primer com a persona. Parlo d¡¯un entrenador molt important en la meva carrera, alerta. No ¨¦s un qualsevol, ¨¦s alg¨² amb qui hem conviscut i amb qui hem aconseguit molt. Per¨° estic dolguda, aix¨° s¨ª, crec que em sobren raons.

P. ¡°Hi ha jugadores que empenyen fort. No hi ha res extraesportiu¡±, va dir en p¨²blic.

Ho juro: no m¡¯he posat mai per davant d¡¯una decisi¨® d¡¯equip

R. En aix¨° t¨¦ tota la ra¨®. Totes les que s¨®n a la llista mereixen ser-hi. S¡¯ho han guanyat. Qu¨¨ pot haver-hi d¡¯extraesportiu en una selecci¨®? Aix¨° ¨¦s esport d¡¯alt nivell. ?s tot esportiu, per descomptat, nom¨¦s faltaria. ?s el seu criteri i ha de ser esportiu, no? Per¨° ¨¦s ell, no jo, qui ha d¡¯argumentar-ho. Jo ho accepto. No em queda una altra opci¨®, per¨° no puc explicar-ho. I si ell no pot explicar-ho, ¨¦s el seu problema. B¨¦, i el meu, en part. Crec que encara tenia coses per oferir a aquest equip, dins i fora de la piscina. Normalment, aquestes decisions se solen prendre despr¨¦s d¡¯una gran competici¨® o despr¨¦s d¡¯un frac¨¤s, per¨° a 70 dies d¡¯uns Jocs... Ha dit el que ha dit. Punt.

P. ?s dif¨ªcil pensar que en Miki hagi fet alguna cosa en contra de l¡¯equip o de vost¨¨¡­

R. No, segur que a ell li sobren raons. Per¨° la que no va als Jocs s¨®c jo i crec que ¨¦s normal sentir-me malament. Per¨° res m¨¦s lluny de la meva intenci¨® que aix¨° sigui una guerra que perjudiqui l¡¯equip un minut. No entrar¨¦ en aix¨° de ¡®tu dius i jo contesto¡¯. No ¨¦s aix¨° el que m¡¯ha ensenyat el waterpolo i menys aquest equip. Fa un mes lluit¨¤vem per anar als Jocs. Era la capitana d¡¯en Miki. Rio va ser, ¨¦s i seguir¨¤ sent el meu somni. I aix¨° no ho pot canviar res. Jo vaig ser a Gouda (Holanda) i vaig lluitar per aquest somni. Vaig fer m¨¦s o menys, per¨° vaig fer tot el que vaig poder per aquest somni i me¡¯n sento part, encara que el vegi per la televisi¨®.

P. ¡°No s¡¯ha deixat ajudar¡±, diuen a la federaci¨®. Qui li ha pagat el psic¨°leg?

R. Que no qu¨¨? Que m¡¯ho diguin. Doncs mira, el psic¨°leg me¡¯l vaig pagar jo si ¨¦s el que preocupa.

P. Hi ha alguna cosa que vost¨¨ ha fet malament? Ha baixat de rendiment des del preol¨ªmpic?

R. Segur que alguna cosa he fet malament, tots ens equivoquem. I ¨¦s veritat que he baixat de rendiment, per¨° no de Gouda fins aqu¨ª; no en els ¨²ltims dos mesos. El cas ¨¦s que tinc 32 anys i ¨¦s evident que no s¨®c la jugadora que era als 28. Ho sabem totes. S¨®c Jenny als 32, amb tot all¨° que porto apr¨¨s a la motxilla i el que he deixat en el cam¨ª¡­

P. Va ser la millor del m¨®n fa tres anys i ara no est¨¤ entre les 20 millors d¡¯Espanya?

R. No, sembla que no. Per¨° mai em vaig sentir la millor del m¨®n, sempre he estat una m¨¦s. Em van triar la millor jugadora despr¨¦s del Mundial, que ¨¦s diferent perqu¨¨ em va sortir tot b¨¦, segurament, per¨° no em vaig sentir la millor. En qu¨¨ em vaig equivocar? En alguna cosa, segur, no ho nego. Tinc el meu car¨¤cter i se¡¯m gira la cara.

P. S¨ª, ja, car¨¤cter.

R. Per¨° ¨¦s un empipament amb mi mateixa, s¨®c autoexigent, molt. I tamb¨¦ he jugat malament, segur. Per¨° et juro que hi ha coses que com a capitana d¡¯aquest equip tornaria a fer igual. Fa molt temps que decideixo abans per l¡¯equip que per mi. I ho juro per all¨° que m¨¦s vull: mai m¡¯he posat per davant d¡¯una decisi¨® d¡¯equip. Tinc la consci¨¨ncia supertranquil¡¤la i estic orgullosa del meu comportament, en aquest sentit. I m¡¯he pogut equivocar, per¨° si he discutit amb en Miki alguna vegada ha estat per defensar l¡¯equip. Hi ha coses per les quals no passo. Si he parlat amb en Miki per canviar un entrenament o demanar un dia lliure no ha estat per portar-li la contr¨¤ria, sin¨® perqu¨¨ l¡¯equip m¡¯ho ha demanat. I aix¨° ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la meva responsabilitat com a capitana.

P. Perfectament.

R. I tornaria a fer-ho. Em vaig deixar la vida per anar a uns Jocs i ho hem aconseguit dues vegades. I ho faria dem¨¤ encara que en Miki em digu¨¦s: ¡®Si ens classifiquem, no hi anir¨¤s¡¯. Em deixaria la vida una altra vegada. Aquest somni ¨¦s meu. Una altra cosa ¨¦s que no el pugui viure; el gaudiran les meves amigues.

P. Acaba contracte amb el Sabadell?

R. S¨ª. Per¨° seguir¨¦ a casa, encara em volen. S¡¯han portat molt b¨¦ i m¡¯han donat tot el seu suport.

P. La decisi¨® d¡¯Oca, com afecta el pla Ado?

R. Doncs no ho s¨¦. No ¨¦s el m¨¦s important; mai he jugat per diners. Nom¨¦s volia anar a uns Jocs. I m¡¯he quedat sense els segons; me¡¯ls han tret de les mans de sobte. Aix¨ª que quan em recuperi del cop, haur¨¦ de mirar-ho perqu¨¨ sense ADO em canvia la vida. Haurem de fer alguna cosa, no?