Campanya (post) electoral

Comen?a el compte enrere per a l¡¯inici oficial de la campanya electoral del 26-J. Despr¨¦s de fracassar estrepitosament en l¡¯intent de formar una coalici¨® parlament¨¤ria per a la investidura d¡¯un president del govern, les formacions pol¨ªtiques espanyoles intentaran conv¨¨ncer els electors que aquesta vegada seran m¨¦s aplicades i resolutives. Tanmateix, per a aix¨° han de plantejar una campanya radicalment diferent de la del 20-D i tractar de construir un marc postelectoral adequat per a la negociaci¨® i l¡¯acord.

Els candidats haurien de saber diferenciar entre l¨ªnies vermelles i visions dispars, entre vetos a persones i rivals pol¨ªtics, entre insults i discrep¨¤ncies, entre ofendre i debatre. D¡¯aquelles p¨®lvores de la campanya del 20-D van venir els llots de la investidura frustrada. Ara no poden repetir els mateixos errors, encara que l¡¯intent fallit d¡¯investidura, les pressions i els retrets mutus s¨®n un magn¨ªfic camp adobat per a una confrontaci¨® electoral despietada. Quan es prepara una campanya sabent que els resultats no donaran la majoria absoluta a cap for?a i que generaran un pluralisme parlamentari amb pactes postelectorals, cal evitar la proliferaci¨® de l¨ªnies vermelles, vetos, insults i ofenses.

L¡¯escenari negociador posterior a les eleccions tampoc es construeix a for?a d¡¯afirmar en la campanya electoral que ¡°sempre ha de governar la for?a pol¨ªtica m¨¦s votada¡± o que ¡°nom¨¦s donarem suport a la llista m¨¦s votada¡±. Cap l¨ªder pol¨ªtic d¡¯un pa¨ªs amb cultura coalicional (com la majoria dels pa?sos de la Uni¨® Europea) gosaria fer aquest tipus de declaracions, que encotillen i limiten la pol¨ªtica de pactes postelectorals, i que a m¨¦s van en contra de la l¨°gica de funcionament dels sistemes parlamentaris. S¨®n molts els pa?sos europeus en els quals governen coalicions que exclouen per for?a pol¨ªtica m¨¦s votada i aix¨° no significa ni una deslegitimaci¨® democr¨¤tica del govern ni un rebuig social de la coalici¨® governamental. Al contrari, implica la formaci¨® d¡¯un govern que, per la seva naturalesa, uneix m¨¦s sensibilitats ideol¨°giques que les que pugui sumar una homog¨¨nia majoria electoral.

La campanya del 26-J hauria d¡¯incloure m¨¦s propostes susceptibles de ser matisades i transaccionades en una negociaci¨® posterior, encara que s¡¯iniciar¨¤ nom¨¦s sis mesos despr¨¦s de la del 20-D i hi haur¨¤ poc marge per fer grans canvis program¨¤tics sense ser acusats d¡¯incoher¨¨ncia ideol¨°gica. I si, com en les ¨²ltimes eleccions, la campanya t¨¦ una clara influ¨¨ncia sobre els resultats finals, el temor a la volatilitat electoral pot accentuar la necessitat de marcar perfil i de presentar objectius de govern irrenunciables. Assumir en campanya molts prop¨°sits com a segell inflexible d¡¯identitat de les candidatures dificulta una futura harmonitzaci¨® postelectoral, que irremeiablement passar¨¤ per un acord sobre pol¨ªtiques governamentals i per una rebaixa dels programes electorals dels partits.

Despr¨¦s de ser incapa?os de gestionar la pluralitat pol¨ªtica sorgida del 20-D, les formacions pol¨ªtiques haurien d¡¯afrontar la nova campanya com a avantsala de la seva activitat negociadora postelectoral i preparar un context pol¨ªtic post 26-J ¨°ptim, o almenys no impossible, per formalitzar aliances. En alguns pa?sos habituats als pactes i als governs compartits, com Holanda o Alemanya, la campanya no nom¨¦s serveix per presentar projectes de govern disposats a ser consensuats, sin¨® tamb¨¦ per iniciar relacions entre candidatures, expressar afinitats i fins i tot per comunicar als electors les seves prioritats a l¡¯hora de formar coalicions postelectorals, ja que consideren que constitueix una informaci¨® essencial per decidir el vot. ?s evident que aquests comportaments preelectorals s¨®n m¨¦s f¨¤cils per als partits situats als extrems, com Podem o el PP, que per als situats en posicions m¨¦s centrades, com el PSOE o Ciutadans, m¨¦s proclius a la geometria variable i a la funci¨® de partit frontissa.

En qualsevol cas, en honor a facilitar una futura investidura i un pacte de govern, ¨¦s preferible planificar una campanya electoral responsable, atenuar els missatges electorals i estar disposats a conciliar programes de govern. Cal evitar una campanya que augmenti la tensi¨® preelectoral i que sembri zitz¨¤nia entre socis eventuals d¡¯un futur acord. ?s imprescindible planejar la campanya del 26-J en clau pre i electoral, evitant enemistats gratu?tes i hostilitats irreparables, i generant complicitats per assentar les bases d¡¯una negociaci¨® postelectoral.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.