La CUP i els cops

L¡¯esmena de la CUP a la totalitat als Pressupostos del Govern i la seva posici¨® en el conflicte del Banc Expropiat de Gr¨¤cia els han convertit en protagonistes a la premsa, juntament amb altres actors inevitables, com Colau, Junqueras o Puigdemont. Hi ha literatura period¨ªstica particularment encesa.

En una nota sense firma de l¡¯Abc (30 de maig), es diu que la participaci¨® de diputades de la CUP, com Anna Gabriel i Eul¨¤lia Reguant, en una manifestaci¨® on es va cridar ¡°mossos assassins¡± ¨¦s una demostraci¨® de for?a que posa Colau davant de les seves contradiccions i mis¨¨ries. Una altra nota sense firma d¡¯El Mundo (30 de maig) compara el bonisme de Trias, pagant amb diners p¨²blics el lloguer del local com qui amaga la pols sota la catifa, amb Colau, que va fer b¨¦ deixant de pagar per¨° no ha sabut arbitrar solucions. ¡°Que Colau consenti l¡¯ocupaci¨® d¡¯almenys tres finques de propietat municipal ¨¦s tamb¨¦ una evid¨¨ncia de mal ¨²s dels diners p¨²blics i de manca de lideratge¡±. Sempre en la zona de notes sense firma, La Raz¨®n (30 de maig) afirma que Catalunya est¨¤ sostinguda institucionalment per gent que subverteix l¡¯ordre, avala el robatori de propietat privada i amarga la vida de gent senzilla que vol tenir un barri amb pau. Els mateixos diaris tamb¨¦ s¡¯han manifestat en l'editorial. L'Abc (26 de maig) ¨Cque el mateix dia dedica una pe?a a Colau titulada ¡°Cr¨ªa cuervos...¡±¨C escriu que CiU i Colau han alimentat un monstre i afirma que alguns mossos s¡¯han queixat an¨°nimament que fer detencions representa un problema per a ells. Diumenge hi tornava, assegurant que la nova esquerra que representa Colau defensa i disculpa determinada viol¨¨ncia, ¡°considera ETA un problema pol¨ªtic¡± (sic) i ovaciona el terrorisme urb¨¤. La Raz¨®n (29 de maig) creu que hi ha una degradaci¨® del sistema de valors i que Colau ¨¦s una antisistema contra la majoria dels barcelonins.

L'Ara (27 de maig) parla de l¡¯error de Trias i de la incomoditat de Colau que no ha aconseguit una soluci¨® alternativa pactada. ?lex Salmon (El Mundo, 29 de maig) creu que Colau ha de decidir quina Barcelona vol: la que es construeix o la que es corca. Per?El?Puntavui ¡°¨¦s evident que els violents aldarulls que ha patit Gr¨¤cia s¨®n del tot intolerables. Estem davant d'un grup minoritari militant de l'acci¨® violenta que no pot criminalitzar tot el moviment ocupa, per¨° aquest hauria de posar dist¨¤ncia respecte d'aquells que forcen els aldarulls,?la qual cosa no vol dir que no s'hagi de debatre el model de desallotjament policial executat pels Mossos, que com es va veure el segon dia fa molt m¨¦s efectiva la prud¨¨ncia que la c¨¤rrega ferotge i indiscriminada¡±.

El Confidencial, a l¡¯hora d¡¯analitzar els costos de la situaci¨® a Gr¨¤cia esmenta el cop contundent que suposa l¡¯alarmant missatge que el Departament d¡¯Estat dels Estats Units ha fet arribar als seus ciutadans perqu¨¨ evitin el barri. ¡°D¡¯aquesta manera, la Ciutat Comtal se situa al nivell de pa?sos amb una situaci¨® pol¨ªtica inestable com el Brasil, cosa que significa un dur cop per a la imatge d¡¯aquesta localitat¡±.

Aquesta mateixa setmana, The Guardian publicava un llarg reportatge sobre la Barcelona de la radical Colau, que, diu, s¡¯ha enfrontat a l¡¯hostilitat de la comunitat empresarial i dels mitjans de comunicaci¨® ¡°per defensar el seu projecte que va n¨¦ixer per i per al carrer¡±. El text analitza la seva pol¨ªtica de fre a un determinat turisme o el pacte amb el PSC (un partit que ella havia considerat part del problema que viu la ciutat) per emmascarar la seva falta d¡¯experi¨¨ncia. Tamb¨¦ parla del conflicte a Gr¨¤cia. ¡°Ella ha enfurismat algunes persones per negar-se a participar en el que va dir que era una disputa privada (tot i que s'ha ofert a trobar als ocupants un lloc alternatiu)¡±. Aquest tipus de problemes, segueix el diari, plantegen als nous partits si estaven millor pressionant pels canvis des de fora dels parlaments. El Mundo va criticar el reportatge perqu¨¨, segons el diari, oblidava que no ha pogut aprovar pressupostos i ha fixat parelles i amics.?

I les an¨¤lisis arriben al preocupant terreny de fer el vot democr¨¤tic culpable de tot aix¨°. Salvador Sostres (Abc, 28 de maig) creu que ¡°amb uns votants una mica m¨¦s intel¡¤ligents, i una mica menys arrogants, els dels contenidors incendiats?no serien a les institucions¡±. I Luis Ventoso (Abc, 28 de maig) recorda que s¨®n els catalans els que van votar ¡°un pillet¡± que evadia impostos a Andorra. I si els ciutadans pateixen una administraci¨® que paga la propaganda separatista amb els diners que no hi ha per a les farm¨¤cies ¡°no s¨®n els madrilenys els que admeten i toleren un rentat de cervell tan aberrant¡±. ¡°Aquestes coses que passen a Catalunya tenen alguna cosa a veure amb els que hi viuen¡±.

Conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques.?Qui defensa el proc¨¦s veu amb preocupaci¨® les fragilitats que la CUP introdueix en el proc¨¦s. L'Ara editorialitzava (29 de maig), a prop¨°sit de l¡¯esmena a la totalitat dels pressupostos, que l¡¯aposta de m¨¤xims dels cupaires ¡°complica molt la continu?tat tant de la legislatura com del proc¨¦s¡±. Per Toni Soler (Ara, 29 de maig), la construcci¨® d¡¯un Estat ¨¦s una empresa tit¨¤nica que demana disciplina. ¡°Mentre la CUP es vanta ¡°d¡¯explotar les contradiccions internes de Junts pel S¨ª¡± i fa del Parlament una olla a pressi¨®, els aldarulls a Gr¨¤cia s¨®n l¡¯esquer ideal per a una reacci¨® conservadora en el cos electoral¡±. El PSC i Ciutadans estudien presentar-se als votants de centre com nous paladins del catalanisme assenyat, cosa que a certs sectors de CDC els posa molt nerviosos. ¡°S¡¯ent¨¦n l¡¯abast del problema¡±. Salvador Card¨²s (Ara, 24 de maig) sost¨¦ que el plebiscit del 27-S ha estat torpedinat no pas per l¡¯unionisme, sin¨®, sobretot, ¡°per les ambig¨¹itats sobiranistes de Catalunya S¨ª que es Pot i de la CUP¡±.

Per Francesc Marc-?lvaro (La Vanguardia, 30 de maig), ¡°els encaputxats que juguen a la guerrilla i els diputats que ho justifiquen s¨®n una eina efica? per frenar la independ¨¨ncia¡±. ¡°Si el projecte de la independ¨¨ncia dep¨¨n d¡¯un grup maximalista (...) Madrid no s'ha de preocupar gaire pel proc¨¦s¡±. Vicent Partal contempla com ¡°Madrid es frega les mans tot esperant el moment d¡¯aplaudir l¡¯autoliquidaci¨® de la rebel¡¤li¨® catalana. Mentre els unionistes medi¨¤tics furguen en la ferida, xipollegen contents en la ferida per a ser exactes¡±. I no deixa Esquerra al marge. ¡°Des del 28-S la seua obsessi¨® ha estat enterrar Junts pel S¨ª. I de fet ja ho ha aconseguit. Tots sabem que Junts pel S¨ª ¨¦s ara mateix una ficci¨® parlament¨¤ria malgrat els desesperats esfor?os d¡¯alguns diputats, que s¡¯escarrassen tant com poden a impedir-ho. ¡®Separats pel S¨ª¡¯, que diu l¡¯amic Xevi Xirgo. Perqu¨¨ on ¨¦s Junts pel S¨ª a Gr¨¤cia? Qu¨¨ hi t¨¦ a dir Junts pel S¨ª sobre Gr¨¤cia? En voleu cap prova m¨¦s evident?¡±.

Mar?al Sintes (El Peri¨®dico, 29 de maig) es preguntava si ¡°?¨¦s acceptable que, en un moment hist¨°ricament tan delicat, Catalunya estigui condicionada d'aquesta manera per la CUP?¡±. Per Sebasti¨¤ Alzamora (Ara, 25 de maig), donar suport a un govern i impugnar pressupostos, tot alhora, ¡°¨¦s massa b¨¨stia¡± i creu que la CUP ¡°s¡¯est¨¤ fumant¡± el seu prestigi a c¨°pia de gesticulacions. Molt diferent ¨¦s la visi¨® de Juli¨¤ de Jodar: "La t¨¤ctica de Junts pel S¨ª ¨¦s paralitzar la CUP, tant si els d¨®na suport, per fer-li perdre la seva autonomia pol¨ªtica, com si no els en d¨®na, presentant-la com a 'antisistema', 'no fiable', 'assemble¨¤ria', etc¨¨tera. No cal discutir, aqu¨ª, si la combinaci¨® d¡¯ignor¨¤ncia i de mala fe ¨Cllegiu les declaracions d¡¯un Quico Homs¨C?fa m¨¦s mal que una pedregada al proc¨¦s que diu Junts pel S¨ª que voldria dur a bon port. El que importa ¨¦s com, en el seu intent de reduir la CUP a un ramat de xais o a una colla de marginals, Junts pel S¨ª est¨¤ fent minvar progressivament les possibilitats d¡¯ampliar la base social de l¡¯independentisme. I aquest intent cont¨¦ una estrat¨¨gia molt m¨¦s perillosa encara, perqu¨¨ revela les seves dificultats per acceptar la pluralitat social i pol¨ªtica del proc¨¦s (...) o el que ¨¦s el mateix, demostra la voluntat d¡¯a?llar el Parlament del carrer, de tancar el proc¨¦s constituent en un marc merament formal, i d¡¯impedir l¡¯empoderament de les majories socials en la construcci¨® de la futura Rep¨²blica".

M. Dolores Garc¨ªa (La Vanguardia, 29 de maig) escriu: ¡°Els cupaires fan sobresortir les contradiccions del sistema pol¨ªtic catal¨¤¡±. A l¡¯independentisme el posa davant les seves debilitats i el pressiona per fer un salt sense xarxa i posa a prova el discurs de reformisme radical de la nova esquerra. I tot, amb uns pocs regidors i diputats que s¡¯aprofiten ¡°de la debilitat dels altres¡±. Abc (editorial, 24 de maig) titula que la CUP fa xantatge als xantatgistes (CDC i ERC). I La Raz¨®n (24 de maig) veu Catalunya ostatge dels antisistema. Toni Bola?o (La Raz¨®n, 29 de maig) titula: La CUP, els amos de Catalunya. Considera que l¡¯esquerra radical s¡¯ha fet amb el control de la pol¨ªtica catalana. Ignacio Vidal Folch (El Mundo, 28 de maig) es pregunta si la viol¨¨ncia a Gr¨¤cia t¨¦ a veure amb ¡°la permanent, impune desautoritzaci¨® del principi d¡¯autoritat per part de les nostres autoritats, que presumeixen de burlar la llei¡±.

Isabel Garc¨ªa Pagan (La Vanguardia, 29 de maig) parla de final de la innoc¨¨ncia. ERC se sent menystinguda i CDC, enganyada. ¡°No hi ha pressa per tornar a les urnes, per¨° els republicans volen ser el nou pal de paller, i els convergents, no perdre¡¯s com una agulla en un paller¡±.