La ciutat extrema

La setmana passada un centenar de fam¨ªlies va protestar a Ciutat Meridiana contra els desnonaments que s'han executat al barri. S'aprofitava el moment en qu¨¨ els pares acompanyaven els fills a l'escola per canviar els panys. ?s f¨¤cil imaginar-se el temor de les fam¨ªlies i el patiment d'haver d'escollir entre escola o sostre. Imaginar-se la baixesa del raonament que porta un banc a prendre una decisi¨® d'aquest tipus costa una mica m¨¦s. Cal tenir molt est¨®mac per esperar amagat que uns pares surtin de casa i tancar-los la porta. Ens costaria molt trobar una imatge m¨¦s il¡¤lustrativa de viol¨¨ncia estructural. Nom¨¦s la dignitat del centenar de persones que es van manifestar aconsegueix conjurar i contrarestar la sociopatia que anima l'escena.

El mecanisme d'acci¨® i reacci¨® t¨¦ l¨°gica, per¨° la l¨°gica explica molt poca cosa, ¨¦s pura mec¨¤nica, viol¨¨ncia que genera m¨¦s viol¨¨ncia. ?s la l¨°gica de l'impagament i del desnonament, tan certa com immoral, que es reprodueix a tot arreu i des de fa anys a Barcelona. La primera nit d'aldarulls a Gr¨¤cia es va saldar de manera previsible. L'estructura anticipa els fets i els contenidors i per aix¨° els cotxes es cremen en cicles constants. De la mateixa manera que es van destrossar vest¨ªbuls i esglaons amb martell i esc¨¤rpia per obtenir c¨°dols com a munici¨® o que cremen els vehicles estacionats al Park G¨¹ell, se suposa que per part d'un grupuscle anticotxes, que la varietat de formes d'opressi¨® ¨¦s inacabable.

Hi ha moltes difer¨¨ncies entre el soci¨°pata que ordena un desnonament quan els pares acompanyen els fills a l'escola i el que es diverteix i s'emociona amb la crema i la destrossa. Tamb¨¦ moltes similituds, i la m¨¦s important potser ¨¦s que tots dos es necessiten, necessiten la ira que els d¨®na el prestigi en els camps ideol¨°gics respectius, la rendibilitat immobili¨¤ria o el curr¨ªculum antisistema.

El comunicat que va publicar Arran fa pocs dies ¨¦s una apologia de l'incendi, escrit en estat d'il¡¤luminaci¨®. No se sap de cap foc que hagi protegit cap casa del desnonament. La irresponsabilitat dels pol¨ªtics que es fan els desentesos o dels que per omissi¨® animen la viol¨¨ncia ¨¦s gaireb¨¦ especular amb les declaracions sobre els sacrificis econ¨°mics que proposa Joan Rosell des de la seva poltrona dia s¨ª dia tamb¨¦.

Mentrestant, els ciutadans accepten amb resignaci¨® que els deixin una altra vegada sols. Va passar amb Trias a Can Vies i els ha passat amb Colau a Gr¨¤cia. Trias va pagar la displic¨¨ncia dels seus quadres i Colau paga el populisme i la demag¨°gia que van contribuir a asseure-la a l'alcaldia. Per¨° al final, el resultat torna a ser pen¨®s per sabut, per predictible i perqu¨¨ res no indica que d'aqu¨ª a un mes, un any o un lustre no es pugui tornar a repetir.

Tot el problema ¨¦s que es cremi una paperera? Doncs no, perqu¨¨ fa deu anys que alg¨², no se sap qui, va llan?ar un objecte prou contundent per deixar tetrapl¨¨gic un agent de la Gu¨¤rdia Urbana durant el desallotjament d'una festa. Despr¨¦s d'un judici m¨¦s que q¨¹estionable i de mesos de pres¨®, Patricia Heras es va su?cidar. Aquella festa i la seva gesti¨® han produ?t un dolor immens. Va ser un fet excepcional? Els fets excepcionals es produeixen en estats d'excepci¨® com els de Gr¨¤cia. Res no indica que no es puguin tornar a repetir.

La ciutat morta ¨¦s una altra de les conseq¨¹¨¨ncies de la ciutat extrema, que porta una mem¨°ria plena de ressentiment, tan selectiva que oblida aquella ciutat del perd¨® que reclamava Joan Maragall. Ja ens hi hem trobat, i ni els problemes s'arreglen cremant contenidors ni aquests s'apaguen amb abusos. Com sempre, qui m¨¦s sembla divertir-se ¨¦s qui no hi t¨¦ res a perdre. Hi haur¨¤ qui digui que els aparadors trencats s¨®n el s¨ªmbol de la reacci¨® contra la Barcelona aparador, per¨° la ret¨°rica la creen els qui en viuen. De la ret¨°rica i del bucle.

Entre Gr¨¤cia i Ciutat Meridiana, em quedo amb els segons. No apareixen a la premsa, no van agredir ning¨² i no sembla que hi hagi una onada de solidaritat, per qu¨¨, tan com n¡¯¨¦s de f¨¤cil cremar qualsevol cosa. En algun moment del bucle alg¨² haur¨¤ de dir que s'ha anat massa lluny, que la viol¨¨ncia ¨¦s una batalla perduda i que l'¨²nic resultat ser¨¤ una societat cada vegada m¨¦s desnonada de si mateixa. Que construeix molt poc i destrueix massa.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.