Passeig per la cr¨°nica urbana

No hi ha ciutats invisibles sin¨® barris immirats; barris que el poder i els mitjans de comunicaci¨® no volen veure¡±. Quan un cronista urb¨¤ com Javier P¨¦rez And¨²jar respon aix¨° en una entrevista, i Jordi ?vole, periodista que es defineix ¡°de barri¡±, recull la cita en un pr¨°leg per reivindicar que ¡°tot el que s¨®n els afores de Cornell¨¤ ¨¦s aix¨° que en diuen Barcelona¡±, ¨¦s que alguna cosa passa. I el que passa ¨¦s que el periodisme no recull ni explica b¨¦ una realitat, la dels barris i ciutats de la Catalunya metropolitana, sobre la qual hi ha molts estereotips i massa desconeixements. No ¨¦s una altra Catalunya, per¨° ¨¦s el pa¨ªs on continuen vivint els altres catalans, parlin la llengua que parlin. I ¨¦s el territori que ha estat invisibilitzat fins a deixar sense espai ni sobirania o identitat ¡ªque majorit¨¤riament ¨¦s de classe treballadora¡ª tota la gent que hi viu.

Confrontats des de sempre, s¨®n en part responsables d¡¯aquesta apagada informativa tant el centralisme barcelon¨ª (a voltes disfressat de cosmopolitisme) com el centripetisme d¡¯una Catalunya rural o comarcal (quan la Catalunya ciutat ¨¦s m¨¦s real que mai) que eclipsen medi¨¤ticament els barris metropolitans. Nom¨¦s cal veure com TV-3 fa pa¨ªs amb programes com El foraster, Viure als Pirineus o Afers exteriors, per¨°, en canvi, no sempre ¨¦s un bon mirall de la realitat metropolitana i dels seus afers interns. Ara b¨¦, ni els recursos del periodisme s¡¯acaben en la televisi¨® ni la invisibilitat de certes realitats ¨¦s end¨¨mica. Centrats en Barcelona, per¨° oberts a totes les perif¨¨ries urbanes, la cr¨°nica social i el periodisme local o de barris van viure una ¨¨poca daurada ara fa 40

Els anys setanta van ser els de les encara emulades cr¨°niques d¡¯Alexandre Cirici Pellicer a Barcelona pam a pam (1971) i de Josep Maria Carandell a Gu¨ªa secreta de Barcelona (Al-Borak, 1974). Ni Cirici ni Carandell, com els respectius ¨ªndexs de les seves obres demostren, no van anar molt m¨¦s enll¨¤ de Ciutat Vella i l¡¯Eixample. L¡¯hi va criticar el periodista Josep Maria Huertas a Cirici, i en va sortir el repte que el 1976 es concretaria en Tots els barris de Barcelona, un complet recull d¡¯hist¨°ria local i cr¨°niques urbanes escrit a quatre mans per Huertas i Jaume Fabre. ?s cert que Cirici ja va denunciar el 1971 les ¡°barriades separades per uns desnivells socials que hi posen muralles invisibles¡±. Per¨° si va poder fer-ho a Barcelona pam a pam ¨¦s precisament perqu¨¨ Huertas, des del seu debut el 1964 a El Correo Catal¨¢n, havia donat a con¨¨ixer barris i desigualtats socials en cr¨°niques i reportatges sovint englobats en s¨¨ries amb t¨ªtols tan connotats com Donde la ciudad tiene otros nombres o Gu¨ªa informal de Barcelona.

Fabre explica que Huertas, ¡°per descobrir el pa¨ªs fent un periodisme diferent, es va inventar un barcelonisme que no era el de costums i tradicions¡± que fins aleshores feia Sempronio, el cronista oficial de la ciutat. El mestratge de Huertas ¨¦s paradigm¨¤tic, fins al punt que va donar origen a un adjectiu, huertamaro, encunyat el 1971 pel seu col¡¤lega Joan de Sagarra. Inicialment volia etiquetar el trio professional que formaven Huertas, Fabre i Jos¨¦ Mart¨ª G¨®mez i que el 1969 havia signat el llibre El Montju?c del segle XX (P¨°rtic), per¨° aviat va definir tots aquells periodistes de tarann¨¤ cr¨ªtic que tenien sensibilitat pels temes socials, culturals i urbans. Aquesta sensibilitat requeria de bon olfacte i molta curiositat i capacitat de treball. I aix¨°, inevitablement, passava per ¡°embrutar-se les sabates¡±, tal com Mart¨ª G¨®mez sempre ha descrit l¡¯acci¨® de trepitjar carrers o barris que ni tan sols tenien vials urbanitzats.

D¡¯aquella perif¨¨ria, concretament de la Zona Franca, era el referent que cal situar com a punt de partida de la moderna cr¨°nica social i urbana a Catalunya. Es tracta de Paco Candel, l¡¯autor d¡¯Els altres catalans (1964), per¨° tamb¨¦ d¡¯infinitat d¡¯articles i algunes novel¡¤les de realisme social clau com Donde la ciudad cambia su nombre (1957) i Han matado un hombre, han roto un paisaje (1959). Ser¨¤ a partir de Candel, de Huertas i d¡¯una llarga llista de huertamaros (i huertamaras com Mar¨ªa Eugenia Ib¨¢?ez o Maria Fav¨¤) que als anys setanta emergir¨¤ tota una realitat social. Barcelona es va endur el protagonisme, per¨° no va negar ni el pa ni la sal a banda i banda del Bes¨°s i el Llobregat: nom¨¦s cal esmentar la Santa Coloma de Gramanet de Jaume P. Sayrach, Humbert Roma o Eugeni Madue?o, o el Cornell¨¤ on es va forjar Ignasi Riera i on encara viu i escriu en premsa ve?nal un poc conegut huertamaro de nom Gon?al ?vole.

A partir dels anys vuitanta i noranta, tot aquest m¨®n va desapar¨¨ixer dels focus medi¨¤tics. Perqu¨¨ la lluita ve?nal i la democr¨¤cia van transformar barris i ciutats, ¨¦s cert, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ a la classe obrera se li va fer creure que era classe mitjana i aquella tipologia de periodisme i cr¨°nica social va deixar d¡¯interessar i de vendre. Ni era ben vista a les redaccions o als ajuntaments ni s¡¯explicava a les facultats. Arraconat en poques i canviants seccions de diaris i cultivat per veterans o per joves periodistes de la revista Carrer de la FAVB, que enguany fa 25 anys, el periodisme local va canviar de bases. Sense desmer¨¨ixer l¡¯erudici¨® d¡¯un gran cronista com Llu¨ªs Permanyer, les innovacions estil¨ªstiques de Joan Barril o l¡¯entrada al g¨¨nere amb personalitat pr¨°pia de P¨¦rez And¨²jar o Xavi Theros, el paradigma es va transformar. Com a m¨ªnim des de fa 20 anys, Mart¨ª G¨®mez sost¨¦ que ¡°l¡¯inter¨¨s period¨ªstic pels barris est¨¤ mort¡±. I quan ha revifat, m¨¦s enll¨¤ de propaganda municipal, no ho ha fet sota la f¨®rmula de la cr¨°nica social, sin¨® com a paisatgisme o costumisme, orientats al turisme i a satisfer la curiositat o la nost¨¤lgia hist¨°rica i de tall anecd¨°tic.

En tot plegat hi t¨¦ molt a veure que els periodistes joves no han conegut la Barcelona informal, tan diferent de la ciutat postol¨ªmpica. I encara menys (a no ser que hi visquin) les ciutats invisibles de l¡¯¨¤rea metropolitana. En un ep¨ªleg significativament titulat Posthuertamarisme, la redactora de La Vanguardia Meritxell M. Paun¨¦ i el redactor de Carrer N¨¦stor Bogajo ho admetien a l¡¯antologia Josep Maria Huertas Claveria i els barris de Barcelona (FAVB, 2013), quan deien que els textos all¨ª recopilats els queden molt lluny: ¡°Tan lluny com el seu periodisme vivencial, de trepitjar carrer, de no emparar-se en fonts i xifres oficials i, sovint, de prendre partit expl¨ªcitament. [...]Obviar l¡¯oficialitat i escriure el que un ha vist amb els propis ulls resulta avui complicat. La sobrec¨¤rrega de tasques i rutines burocr¨¤tiques a c¨¤rrec del periodista ras inunden ¡ªquan no desborden¡ª la seva jornada laboral. No hi ha temps material per sortir al carrer a buscar la not¨ªcia, a recol¡¤lectar testimonis i dades sobre el terreny. Els caps, sovint, tampoc no ho aproven¡±.

Amb cruesa de veter¨¤, Mart¨ª G¨®mez sentencia que ¡°el periodisme d¡¯ara ¨¦s millor t¨¨cnicament, per¨° period¨ªsticament ¨¦s una merda¡±. P¨¦rez And¨²jar rebla el clau quan critica que ¡°ja no es fa periodisme d¡¯anar als llocs¡±. Rec¨®rrer els barris a peu o en transport p¨²blic i parlar amb la gent ¨¦s la t¨¨cnica infal¡¤lible del cronista de Sant Adri¨¤ del Bes¨°s... que fa 20 anys que viu al Clot i que ara t¨¦ aparcat el g¨¨nere perqu¨¨ fa cr¨°nica parlament¨¤ria. Aix¨ª com la cr¨°nica negra ¡ªpotser per mimetisme amb l¡¯¨¨xit de la novel¡¤la hom¨°nima, potser per sensacionalisme¡ª viu certa revifalla period¨ªstica, no passa el mateix amb la cr¨°nica social urbana. Requereix moltes hores de caminar, molt coneixement del medi urb¨¤ i moltes fonts i background associatiu i ve?nal, uns luxes que el periodisme actual ni es permet ni paga.

No deixa de ser simptom¨¤tic que la majoria de cronistes actuals de la ciutat, fins i tot alguns dels que es van forjar en barris perif¨¨rics, visquin a l¡¯Eixample i pensin m¨¦s en la Diagonal que en els afores de Barcelona que s¨®n Cornell¨¤. O Nou Barris, Bes¨°s, Montcada, Rub¨ª, Badalona, Badia, Terrassa, Santa Margarida de Montbui... O fins i tot els barris de Ponent de Tarragona, ciutats invisibles o immirats barris ve?ns del BCN World. Potser caldr¨¤ recordar (i actualitzar) l¡¯agra?ment que Mart¨ª G¨®mez, que ha titulat les seves mem¨°ries El oficio m¨¢s hermoso del mundo, fa a la professi¨®: ¡°Permetre estar al mat¨ª a les barraques de Montju?c i a la tarda als salons del Ritz¡±.

Marc Andreu ¨¦s periodista i historiador, autor de Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana (L¡¯Aven?, 2016)