¡°Aquesta casa s¡¯havia aburgesat i necessita una bona sacsejada¡±

Arribo a l¡¯Institut del Teatre de Barcelona (IT), a Montju?c, amb tota la nost¨¤lgia que es pot suposar a un exalumne de la promoci¨® d¡¯Interpretaci¨® de 1977, de la longevitat de la qual nom¨¦s cal dir que el nostre benjam¨ª de llavors, Abel Folk, fa avui d¡¯un molt madur i aplomat ambaixador d¡¯Espanya a Bangkok en la s¨¨rie de Antena 3 La embajada. Per rematar la sensaci¨® de vella gl¨°ria, em trobo amb un grup d¡¯alumnes d¡¯una joventut insultant i de cossos a joc prenent el sol espaterrats a la pla?a de l¡¯entrada, mentre uns altres fan un taller de Commedia dell¡¯Arte, desplegant m¨¤scares i pantomimes, sobre un petit escenari. Em poso tan malenconi¨®s que fins trobo a faltar les meves velles malles. Per¨° l¡¯estat d¡¯¨¤nim em canvia tan bon punt veig Magda Puyo, la nova directora del centre, que surt d¡¯una reuni¨® amb un primaveral vestit curt estampat i sense m¨¤nigues, em posa a la m¨¤ un caf¨¨ sol i m¡¯arrossega fins al seu despatx.

?s impossible no sentir-se contagiat de la vitalitat explosiva d¡¯aquesta dona, la primera que arriba a la direcci¨® de l¡¯IT en el seu m¨¦s d¡¯un segle (103 anys) d¡¯hist¨°ria (ja va ser la primera a dirigir el festival de teatre de Sitges), i que ha desembarcat amb el prop¨°sit de posar-ho tot saludablement de cap per avall, ¡°fer un catacrac¡±, com diu molt gr¨¤ficament ella. D¡¯entrada, i en r¨¤pida successi¨®, esmenta les converses amb la Universitat de Barcelona per desenvolupar nous projectes de postgrau i m¨¤sters, amb el sector del cinema i la televisi¨®, la idea d¡¯utilitzar els pavellons pr¨°xims de la Fira ¡°infrautilitzats¡± per al Museu de les Arts esc¨¨niques, i un pla d¡¯arts esc¨¨niques aplicades a la comunitat i dirigit especialment als col¡¤lectius m¨¦s dif¨ªcils i en perill d¡¯exclusi¨®, que afrontarien conjuntament l¡¯IT i l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (ESMUC). Li assenyalo que potser hi hauria un territori d¡¯actuaci¨® a Gr¨¤cia, tal com estan les coses. ¡°All¨¤ crec que la feina a fer ¨¦s pol¨ªtica¡±, rebla abans de citar Arundhati Roy: ¡°Les noves guerres seran la ira dels nostres ciutadans¡±.

¡°L¡¯Institut del Teatre est¨¤ obligat a tenir un paper social al barri i a la ciutat¡±

Com veuen, Puyo va com una moto, o m¨¦s ben dit, com un tren, no en va, explica, va venir al m¨®n (1960) en una estaci¨® de ferrocarril, a M¨®ra la Nova, on el seu pare era ferroviari. Tamb¨¦ ¨¦s exalumna de l¡¯IT, on va cursar direcci¨®, tot i que se¡¯n va anar el primer any, en trobar els estudis ¡°massa te¨°rics¡±. Ella no t¨¦ nost¨¤lgia del passat de l¡¯IT. ¡°No s¨®c gens nost¨¤lgica, la nost¨¤lgia me la sua¡±, afirma categ¨°rica amb tota una declaraci¨® de principis. ¡°S¨®c per naturalesa molt poc malenconiosa, a casa no guardo cap cosa vella, no oblido la hist¨°ria, per¨° no per fer un altar amb ella sin¨® per no repetir errors i no comen?ar de zero¡±.

El seu desembarcament a l¡¯IT, que aquest curs t¨¦ ni m¨¦s ni menys que 748 alumnes d¡¯interpretaci¨®, direcci¨®, escenografia, dansa, dramat¨²rgia i estudis t¨¨cnics (l¡¯IT inclou els centres de Terrassa i Vic), est¨¤ sent una mica un terratr¨¨mol. ¡°Per¨° jo no s¨®c la rara. L¡¯Institut l¡¯havien portat sempre artistes, fins a la mort de Josep Montany¨¨s. El cas estrany ¨¦s el que va venir despr¨¦s d¡¯ell i, sobretot, una ¨¨poca m¨¦s recent, amb unes formes, uns objectius i unes maneres que s¡¯allunyaven dels que havien estat els d¡¯aquesta casa i del seu eix fonamental, que s¨®n els alumnes i la cultura, la creaci¨®. El resultat ha estat una instituci¨® pesant, poc flexible, encartonada, enfosquida. El nou Govern de la Diputaci¨®, de la qual dep¨¨n l¡¯IT, ha ent¨¨s aquesta situaci¨® i ha posat les eines per canviar les coses¡±.

¡°Hem de trobar la manera de tornar a ser subversius, que ¨¦s l¡¯objectiu de l¡¯art¡±

Entre aquestes eines, a part del nomenament d¡¯una persona com Magda Puyo per a la direcci¨®, figura la revisi¨® dels estatuts de l¡¯IT, per tal que permetin desenvolupar mecanismes de modernitzaci¨®. ¡°L¡¯IT ha de ser un espai de formaci¨® i de creaci¨®, una veritable escola d¡¯artistes¡±, subratlla Puyo, que apunta a ¡°uns estudis m¨¦s d¡¯excel¡¤l¨¨ncia, de m¨¦s qualitat intel¡¤lectual i creativa¡±.

L¡¯IT ha de ser, prossegueix, una punta de llan?a de les arts esc¨¨niques: ¡°Ha de proposar noves l¨ªnies de teatre i dansa al nostre pa¨ªs, el que no es faci aqu¨ª, el que no s¡¯experimenti aqu¨ª, dif¨ªcilment arribar¨¤ als teatres professionals. L¡¯IT ha de ser, i aquest ¨¦s un objectiu fonamental, una f¨¤brica d¡¯innovaci¨®, que ¨¦s el que havia estat fins als noranta¡±. Per al canvi cal la reestructuraci¨® de les escoles. ¡°La d¡¯art dram¨¤tic necessita professorat molt professional i molt art¨ªstic; de nou, es tracta de posar la creaci¨® en el centre. La t¨¨cnica ¨¦s necess¨¤ria, per¨° no ¨¦s un fi, no ¨¦s art. L¡¯IT ha posat molt d¡¯¨¨mfasi en la t¨¨cnica, i ¨¦s nom¨¦s un instrument¡±. Una de les idees de Puyo ¨¦s formar una comissi¨® amb gent externa a la casa, per tenir una mirada des de fora ¡°i evitar din¨¤miques molt conservadores per por al canvi¡±.

Magda Puyo reconeix que molts problemes de l¡¯IT van arribar paradoxalment amb la nova seu, que havia de ser la panacea. ¡°S¨ª, el canvi va ser un trauma, per¨° ho superarem. ?s com si s¡¯hagu¨¦s fet un ¨²ltim esfor? per venir aqu¨ª, a Montju?c, com si aix¨° ho resolgu¨¦s tot, i en realitat no resol res¡±. Ha produ?t un cert a?llament. ¡°El primer que vaig preguntar ¨¦s: qu¨¨ fem al barri? Res. Hi estem d¡¯esquena, fins i tot f¨ªsicament, per l¡¯edifici. Ja ens hem reunit amb el regidor de Sans-Montju?c per veure com podem treballar junts, connectar amb el barri i la ciutat. L¡¯IT est¨¤ obligat a tenir un paper social. Hi ha maneres. Els tallers de fi de curs s¨®n gratu?ts, i alguns d¡¯immensa qualitat. Hem de veure com comunicar aix¨° a la ciutat i compartir-ho. Que vinguin o anar-hi nosaltres, portant els treballs de fi de carrera a sales de Barcelona, com la nova Beckett, o a la Bonnemaison, que aviat sortir¨¤ a concurs¡±. Tamb¨¦ vol Puyo m¨¦s projecci¨® internacional de l¡¯IT i m¨¦s contactes amb escoles estrangeres.

En altres ¨¨poques i seus, els alumnes havien tingut pres¨¨ncia urbana, amb cercaviles i festes. ¡°Els temps han canviat. Ens hem fet m¨¦s n¨°rdics. S¡¯ha perdut poder de subversi¨® des de l¡¯art. Per no parlar que vam passar per un moment de problemes greus pel que fa a la llibertat d¡¯expressi¨®. L¡¯IT s¡¯ha aburgesat completament, i cal canviar-ho, fer-li una bona sacsejada. Hem de trobar la manera de tornar al carrer i a ser subversius, que ¨¦s l¡¯¨²nic prop¨°sit de l¡¯art. La funci¨® de l¡¯art no ¨¦s l¡¯oci, ¨¦s la subversi¨®¡±. Els alumnes la seguiran? ¡°I tant! Tenen moltes ganes de fer coses. Els sento dir el mateix que d¨¨iem nosaltres a la seva edat. Els noranta van ser molt creatius, per¨° al 2000 ens vam acollonir i, en bona mesura, tenim una escena sense riscos i repetitiva, poc subversiva i escassament imbricada en els problemes contemporanis¡±.

De la mat¨¨ria primera de l¡¯IT, els estudiants, Puyo destaca que el seu objectiu ¨¦s inculcar-los sentit ideol¨°gic ¡ªcomprom¨ªs¡ª i est¨¨tic, ¡°que no siguin mers instruments com ho pot ser un piano, sin¨® int¨¨rprets i creadors¡±.

La directora ¨¦s ben conscient que, malgrat l¡¯adscripci¨® a la Diputaci¨® de Barcelona per raons hist¨°riques i el fet que aquesta tutela ha beneficiat el centre, l¡¯IT ¡°¨¦s un gran b¨¦ nacional, l¡¯escola nacional¡±, i ¡°algun dia aix¨° s¡¯haur¨¤ de fer visible legalment i estructuralment; per¨° de moment estem molt c¨°modes!¡±.