Apostes segures i descobriments del Primavera Sound

Primavera Sound ha trencat amb tots els registres, despr¨¦s de l'anunci del seu cartell es van esgotar els abonaments en temps r¨¨cord, les entrades de dia tamb¨¦ han volat, i despr¨¦s de celebrar amb ¨¨xit els seus quinze anys de vida el 2015, per a aquesta nova edici¨® han posat damunt la taula tres caps de cartell que per si sols mouen les masses. Radiohead trenquen amb el seu silenci, PJ Harvey ha tingut a tothom atent i seguint cadascun dels seus passos amb el seu nou disc, i despr¨¦s de confirmar-se en altres grans festivals, l'inesperada i desitjada tornada de LCD Soundsystem.

No obstant aix¨°, del festival que se celebra al Parc del F¨®rum com a principal punt de trobada (tamb¨¦ en altres ubicacions de la ciutat com a alternativa), cal destacar la lletra mitjana i la petita, que permet que descobrim una infinitat de noves propostes. Al Primavera Sound tenen cabuda el metal de Venom, la rumba de Los Chichos o la visi¨® particular de la m¨²sica de John Carpenter, una demostraci¨® que no hi ha cap grup que no tingui cabuda aqu¨ª i, tot aix¨°, sense perdre la seva identitat. En aquesta ruta destaquem una llista amb apostes segures i unes altres que ens permeten altres desafiaments sonors. Hi ha al voltant de 150 alternatives, aqu¨ª te n'oferim un possible recorregut.

Algiers: El Primavera Club, el germ¨¤ petit del festival que se celebra a la tardor, que d¨®na oportunitats a nous grups, Algiers era un dels caramels m¨¦s llaminers. Amb el seu debut hom¨°nim van aconseguir alguna cosa avui ¨¦s molt complicada: innovar i ensenyar una paleta de sons que en aparen?a s¨®n antag¨°nics i que aqu¨ª es fonen amb aparent naturalitat, cors gospel i soroll post-punk en perfecta harmonia.

Animal Collective: Sempre entusiasmen els seus fidels i desesperen els que no entenen on est¨¤ la m¨¤gia, com ¨¦s el truc per seguir provocant aplaudiments continus, i tanta veneraci¨® sobretot entre la cr¨ªtica, encara que de vegades es divideixi aquest entusiasme. Painting with no ha estat una excepci¨®, hi ha opinions per a tots els gustos. El 2015 tamb¨¦ van publicar Live at 9:30, de tots dos llan?aments sortir¨¤ el repertori que toquin al Primavera Sound.

Beach House: Van ser dos els discos que va publicar el duo de Baltimore. Quan podia semblar que la seva metxa s'estava apagant, Beach House han revertit la situaci¨® i contra vent i marea, encara tenen un gran poder de convocat¨°ria, les seves can?ons s¨®n rebudes amb xivarri. No s'han mogut ni un mil¡¤l¨ªmetre del que feien, a Depression cherry la veu calidosc¨°pica de Victoria Legrand i aquesta ambientaci¨® tan pr¨°pia de David Lynch et submergeixen en un univers d'on? ¨¦s molt dif¨ªcil escapar.

Brian Wilson: Fa ja un temps es va posar de moda all¨° de tocar un disc sencer per justificar una tornada o la pres¨¨ncia en un festival, de vegades ¨¦s encertat i d'altres no tant. Si Patti Smith va posar potes enlaire el recinte amb la seva execuci¨® de Horses, aquest any el torn ¨¦s per a Brian Wilson que juga amb un cavall guanyador, un dels discos que va canviar la hist¨°ria de la m¨²sica popular, Pet Sounds, quan sonin les primeres notes de Wouldn?t it be nice aconseguirem l'¨¨xtasi.

Deerhunter: Inconformistes sistem¨¤ticament, Deerhunter s'han guanyat a pols estar a la divisi¨® d'honor del rock actualment, persistents i corrosius, en cada disc deixen unes gotes de la seva electricitat ben entesa. Mantenen el pols sobre la base de la solidesa d'obres sense tatxa, superbes lli?ons de rock muscul¨®s i intel¡¤ligent que et pessiga l'est¨®mac. A Fading frontier s¨®n m¨¦s ecl¨¨ctics (i pop) per¨° no hi ha murs en la seva m¨²sica.

Destroyer: Kaputt va marcar un abans i un despr¨¦s en la carrera de Dan Bejar, de cop i volta va deixar de ser aquest exc¨¨ntric desconegut que van descobrir els qui gaudien de The New Pornographers a marcar tend¨¨ncia amb un pop-rock d'alta volada amb la intenci¨® del futur, respectant al passat i tenint clar qu¨¨ es cou al segle XXI. Poison Season confirma que all¨° no va ser una il¡¤luminaci¨®, aquest m¨²sic no para de cr¨¦ixer, i ni ell mateix ¨¦s conscient de fins on pot arribar gr¨¤cies al seu talent natural.

Julia Holter: El 2015 ella va ser la gran triomfadora del curs, si amb cadascun dels seus discos anteriors cada vegada estava m¨¦s ben posicionada, a Have you in my wilderness ha trencat el motlle. Extremadament c¨¤lida, ho equilibra amb aquest sentit innat del sint¨¨tic. Potser aquesta aquesta ¨¦s la seva obra m¨¦s accessible, amb can?ons com Feel you o She calls m'home i aquest saxo meravell¨®s, una mostra sonora en qu¨¨ es creuen el misteri i el somni.

Kamasi Washington: Ell ¨¦s un dels protagonistes de To pimp a butterfly de Kendrick Lamar, el disc que va arrasar a les llistes en gaireb¨¦ tots els mitjans l'any passat, Kamasi ¨¦s el saxofonista en aquesta obra de refer¨¨ncia. Inquiet i revolucionari com pocs m¨²sics en l'actualitat, ell no en tenia suficient amb el paper que li corresponia en aquesta magna obra. Es va treure de la m¨¤niga Theepic, un triple ¨¤lbum amb el millor de la m¨²sica negra, amb el jazz com a argument principal, fica cullerada al rap, al funk, al soul i a la m¨²sica africana.

Parquet Courts: Des de fa uns anys, el barri de Brooklyn ¨¦s el m¨¦s concorregut pels artistes a Nova York, ja siguin pintors, cineastes o m¨²sics, i un dels grups amb m¨¦s personalitat dels quals han sortit d'aquesta zona en l'¨²ltim lustre s¨®n Parquet Courts, junt amb Cymbal Eat Guitars, un altre dels combos capdavanters. Cada disc seu ¨¦s una sorpresa, el terme alternatiu els va com un guant, gens se'ls resisteix.

PJ Harvey: No sabem encara com sortir¨¤ a escena PJ Harvey, si vestida completament de blanc, amb talons d'agulla i folrada de cuir o b¨¦, amb una copa de vi entre les mans, aix¨° encara ¨¦s una inc¨°gnita. Amb disc nou i havent encoratjat els seus seguidors amb una estrat¨¨gia i campanya de promoci¨® perfecta, PJ Harvey tornar¨¤ a deixar patent que en els ¨²ltims vint anys, ella ¨¦s la dona que ha regnat en el panorama del rock. I ho seguir¨¤ fent.

Radiohead: Ha quedat demostrat que no hi havia un cap de cartell m¨¦s atractiu que Radiohead, en part ells s¨®n els culpables de la bogeria que s'ha generat amb la venda d'abonaments, poques vegades un grup ha generat tal impacte amb un anunci, ja sigui al Primavera Sound o en un altre festival. A m¨¦s d'un se li? estarrufar¨¤ el borrissol i deixar¨¤ anar m¨¦s d'una ll¨¤grima quan sonin les can?ons del grup liderat per Thom Yorke. Amb sabor a cl¨¤ssic, a nit imperdible.

Royal Headache: L'hora i el lloc estan marcats en vermell en el calendari, potser est sigui un dels grups, una vegada hagi finalitzat el festival, dels quals direm que afortunadament vam ser testigo d'una actuaci¨® per sobre de la mitjana pel seu atreviment i energia. En l'ona de The Black Lips (de nou a la primavera Sound) o Reigning Sound, els temes de High justifiquen per si sols que hagin estat teloners de The Black Keys. Hi ha coses que cauen pel seu propi pes.

Savages: En l'edici¨® de l'any passat el de Sleater Kinney va ser un dels millors concerts que es van poder veure al Parc del F¨®rum amb el seu rock reivindicatiu parit a l'escena riot grrrl. Si alg¨² ha d'agafar el relleu ara s¨®n Savages. Adori life ha confirmat les bones expectatives de la seva estrena, i fins i tot les ha superat, m¨¦s segures i convincents, quan trepitgen l'accelerador s¨®n demolidores, alcen el puny al cel i ens noquegen amb can?ons amb un discurs ferm.

Suede: A Suede els tindrem en dues tandes, ambdues ineludibles si alguna vegada et van picar amb el seu agull¨® seductor. Una de les cites ser¨¤ repassant el seu imbatible llistat de hits, en l'altra un rep¨¤s a Night thoughts, el disc amb el qual una vegada m¨¦s, han rejovenit i ha tornat l'etern debat sobre si l'edat del seu carism¨¤tic l¨ªder ¨¦s certa o b¨¦ ha quedat per sempre com un que t¨¦ vint anys pel qual no passa el temps.

Tame Impala: A Kevin Parker l'etiqueta de la psicod¨¨lia ja se li quedava curta, si amb Innerspeaker i Lonerism se'n va servir per situar-se i generar una tempesta sensorial amb aquest estil de nou a l'avantguarda, a Currents arriba per altres vies. Ell ho aglutina tot, amo i senyor del projecte, posa una pica a Flandes amb un ¨¤lbum majestu¨®s, atrevit i per sobre de tot, ambici¨®s amb totes les forces. La seva ¨¦s m¨²sica d'una altra gal¨¤xia.

The James Hunter Six: Quan el soul es va posar tan de moda, James Hunter va ser un dels noms que va sobresortir amb m¨¦s for?a, des de llavors han estat milers les propostes que han sortit a la palestra, i molts han desaparegut, s'han dilu?t com un sucre en un caf¨¨ bullint. En canvi, James Hunter segueix all¨¤, no baixa el pist¨® en els seus discos, i en directe ¨¦s una garantia, mai defrauda.

Ty Segall: De Ty Segall sempre s'ha destacat per sobre de qualsevol altra cosa per la visceralitat del seu directe, des que va publicar Manipulator i posem els seus discos en aquesta mateixa categoria. Amb Ty Segall l'¨²nic problema ¨¦s que, en un festival d'aquestes caracter¨ªstiques, pots deixar gran part de tan necessitada energia durant la setmana en el seu concert. M¨¦s val calibrar els esfor?os. Encara que ell no ens d¨®na opci¨®, o l'agafes o el deixes. I ignorar-lo seria un error, tocar¨¤ deixant-se la pell.

Vince Staples: Un tret amb una pistola a Summertime ?06 anuncia que Vince Staples est¨¤ aqu¨ª amb una intenci¨®, i amb la seva llengua morda? ens dibuixa el panorama del carrer que ha mamat, la viol¨¨ncia i el crim es colen en una recepta en qu¨¨ el hip-hop pren com a bandera la cruesa, el simbolisme d'una vida dura i que fuig de les serpentines d'altres companys de generaci¨® abocats al glamur dels diners i a la fama. Vince Staples va per la vorera contr¨¤ria, aix¨ª els pot vigilar a tots.