¡°Despr¨¦s del 26-J volem una proposta de l¡¯Estat sobre la consulta¡±

Pregunta. Catalunya ser¨¤ independent el 2017 tal com diu el programa de Junts pel S¨ª?

Resposta. El 2017 la independ¨¨ncia haur¨¤ entrat en una fase irreversible. Per decisi¨® ciutadana i democr¨¤tica. El nostre enc¨¤rrec ¨¦s preparar-ho tot perqu¨¨ arribi aquest moment.

P. Fase irreversible. I quan ser¨¤ independent Catalunya, doncs, segons vost¨¨?

R. Aquesta ¨¦s una decisi¨® que prendran els ciutadans de Catalunya despr¨¦s d¡¯unes eleccions constituents i mitjan?ant un refer¨¨ndum que validi la Constituci¨® catalana.

P. Aquesta distinci¨® que fa entre proclamar la independ¨¨ncia i deixar-ho en vies que es pugui proclamar no ve d¡¯una por de no poder complir? No ¨¦s un retorn de la Converg¨¨ncia que prometia un cam¨ª que mai se sabia quan s¡¯acabaria?

R. Jo no s¨®c president de la Generalitat per Converg¨¨ncia, sin¨° per Junts pel S¨ª. Hem estat expl¨ªcits sobre les fites. El peix al cove ¨¦s una figura aliena a la nova cultura pol¨ªtica catalana. No hi ha ret¨°rica per ret¨°rica. Anem de deb¨°. El que no farem ser¨¤ gesticular en cada moment, per¨° les estructures d¡¯Estat s¡¯estan preparant, les lleis avancen, el coneixement internacional avan?a. Aquest Govern desenvolupa la seva agenda, que ¨¦s preparar Catalunya perqu¨¨ sigui independent. I no nom¨¦s no ens n¡¯amaguem, en fem bandera.

P. El seu predecessor, Artur Mas, sempre ha parlat que la decisi¨® es prendria amb grans majories. Un 47,8% dels votants ¨¦s una ¨¤mplia majoria?

R. Venim d¡¯un Parlament en qu¨¨ abans de les eleccions del 2012 ¨¦rem 12 diputats independentistes i ara en som 72, que ¨¦s una clar¨ªssima majoria. Tanmateix, hi ha una majoria social que encara no ¨¦s suficient per a una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia (DUI).

P. Per¨° sembla que hagin abandonat la idea de les majories ¨¤mplies.

R. No hem abandonat aquest concepte. Treballem per anar ampliant majories. Aquesta ¨¤mplia majoria ¨¦s suficient? Per fer una DUI segur que no. Per¨° un cop completem la feina que hem de fer, hem de convocar els ciutadans perqu¨¨ prenguin una decisi¨® i acreditin si aquest suport augmenta, es mant¨¦ o no es mant¨¦.

P. Com pot avan?ar el proc¨¦s negociat amb les relacions que hi ha actualment amb el Govern espanyol?

R. De moment a la taula del di¨¤leg nom¨¦s hi estem asseguts nosaltres. Sempre que hem demanat que alg¨² s¡¯assegui per explorar la possibilitat d¡¯un acord per celebrar una consulta, ning¨² ha acceptat la invitaci¨®. Per¨° la invitaci¨® hi ¨¦s, la taula hi ¨¦s i nosaltres hi som. Veurem si a la pol¨ªtica espanyola hi ha el coratge suficient per afrontar aquest repte.

P. Quin incentiu poden tenir els seus interlocutors si saben que vost¨¨ no es mour¨¤ de la seva posici¨®?

R. Perqu¨¨ els interessa a l¡¯Estat espanyol i a la Uni¨® Europea. Reconeixem que hi ha altres actors que intervenen en aquest proc¨¦s d¡¯interdepend¨¨ncia i de sobirania i apel¡¤lem a aquests actors perqu¨¨ prenguin consci¨¨ncia de la seva responsabilitat. Han de jugar un paper i els demanem que el juguin, perqu¨¨ ¨¦s en benefici de tots. ?s una idea leg¨ªtima, democr¨¤tica.

P. Sense suports internacionals, no es troben en inferioritat de condicions per arribar a aquest di¨¤leg que demana?

R. La Comissi¨® Europea ha estat molt prudent a l¡¯hora de no emetre cap posicionament oficial, m¨¦s enll¨¤ de portaveus i de c¨¤rrecs que representen els interessos dels Estats que formen la UE. ?s evident que hi ha una lluita desigual, nosaltres no tenim un Estat al nostre favor. No tenim ni tan sols un Estat comprensiu amb el dret a decidir. Per¨° tenim dos milions de persones que han votat que volen constituir un Estat independent i en s¨®n bastantes m¨¦s que les que han dit que l¡¯¨²nic possible ¨¦s l¡¯Estat espanyol. A Catalunya qui est¨¤ en inferioritat de condicions ¨¦s l¡¯Estat espanyol. I hauria d¡¯interrogar-se per qu¨¨ ¨¦s aix¨ª.

P. S¨ª que hi ha hagut comissaris europeus que han advertit d¡¯algunes conseq¨¹¨¨ncies de la independ¨¨ncia, com la sortida de la Uni¨® Europea.

R. S¨ª, per¨° la Comissi¨® Europea s¡¯ha encarregat d¡¯especificar que no hi ha una posici¨® oficial. I per alguna ra¨® no hi ha una posici¨® oficial. Sabem que els Estats es fan costat els uns als altres. Quan Catalunya plantegi ser membre d¡¯aquest concert d¡¯Estats del m¨®n ser¨¤ quan s¡¯hagin de prendre posicions al respecte.

P. Creuen que trobaran suports internacionals si es veu que el Govern catal¨¤ se salta la llei?

R. El Parlament est¨¤ legitimat i anem a aquest proc¨¦s amb plenes garanties legals. No busquem un reconeixement perqu¨¨ no hem sol¡¤licitat encara el reconeixement com a Estat independent. El que busquem ara ¨¦s el coneixement, perqu¨¨ hi ha un gran desconeixement, o mal coneixement, del que est¨¤ succeint i del que ¨¦s Catalunya.

P. No li fa por generar frustraci¨®?

R. La frustraci¨® seria que no compl¨ªssim el nostre programa, que t¨¦ un ampl¨ªssim suport i en qu¨¨ hi ha moltes esperances dipositades.

P. El Govern est¨¤ disposat a incorporar a la consulta les propostes alternatives que proposi l¡¯Estat?

R. ?s clar que estem disposats que la gent voti sobre aix¨°. ?s el model escoc¨¨s. La pregunta sempre haur¨¤ de tenir una resposta bin¨¤ria, no tres opcions. I una ha de ser inexcusablement l¡¯opci¨® de la independ¨¨ncia. L¡¯altra ¨¦s la proposta que pugui fer el Govern espanyol de torn: de reforma de la Constituci¨®, de pacte fiscal o de quedar-nos com estem. El que volem ¨¦s que hi hagi proposta de l¡¯Estat sobre la consulta?despr¨¦s del 26-J. Escoltarem les propostes, per¨° la consulta sobre la independ¨¨ncia ¨¦s irrenunciable.

P. Un bon resultat de Podem pot ajudar a desencallar les coses?

R. No, com a resultat, no. La situaci¨® nom¨¦s es pot desencallar si alg¨² convoca un refer¨¨ndum, per¨° un bon resultat sacrificant l¡¯opci¨® del refer¨¨ndum ¨¦s nefast.

P. Quin resultat podria ser bo per a vost¨¨s?

R. Qualsevol que passi per algun govern que entengui que ha de dialogar i pactar una consulta per a Catalunya. No veig cap l¨ªder amb el coratge suficient per assumir una proposta que, probablement, en la intimitat no troben tan descabellada. La maduresa democr¨¤tica de la societat espanyola ¨¦s molt m¨¦s elevada que la maduresa democr¨¤tica d¡¯algun dels seus partits pol¨ªtics. ?s bastant m¨¦s normal del que la gent s¡¯imagina la resoluci¨® d¡¯un conflicte pol¨ªtic a trav¨¦s d¡¯una consulta. El m¨¦s semblant a un dem¨°crata de Barcelona ¨¦s un dem¨°crata de Salamanca.

P. Els sedueix la proposta del PSOE de negociar un encaix especial de Catalunya?

R. El PSOE fabrica titulars, per¨° res m¨¦s. Li hem sentit fer propostes de transformaci¨® federal d¡¯Espanya des de fa 25 anys. I quan ha tingut el poder de federar Espanya no ha federat res. Per tant, crec que no som gaire exigents si li demanem al PSOE una mica m¨¦s de concreci¨®. I una cosa ¨¦s el que diu el candidat i una altra el que diuen els barons. Hem superat l¡¯etapa dels enunciats i de la pastanaga lligada a un pal.

P. Per¨° per aquesta regla de tres a vost¨¨ tamb¨¦ li poden dir que a Junts pel S¨ª no se sap si cal parlar amb vost¨¨ o amb Oriol Junqueras. O amb la CUP.

R. Sobre el proc¨¦s i sobre el projecte de convertir Catalunya en un Estat independent no hi ha cap discrep¨¤ncia. Ho compartim absolutament tot.

P. Est¨¤ tenint greus problemes per aprovar els Pressupostos per les resist¨¨ncies de la CUP. El seu Govern pot continuar aix¨ª?

R. Aix¨° ho dificulta. El cam¨ª de la independ¨¨ncia l¡¯ha de rec¨®rrer un tren en qu¨¨ hi ha molts vagons on hi ha de cabre molta gent. Per¨° ¨¦s un tren que va en una direcci¨®. No el podem fer cadasc¨² amb la seva bicicleta.

P. Diu que no retirar¨¤ els Pressupostos encara que no tingui suports. Aix¨° no pot carregar-se el seu govern?

R. No els retirarem. Aix¨° s¨ª que es carregaria el Govern. Tamb¨¦ se¡¯l carregaria que f¨¦ssim un pacte a qualsevol preu, que no farem tampoc. Prioritzem el pa¨ªs. Tamb¨¦ es carregaria el Govern que no hi hagu¨¦s voluntat de negociaci¨® per part de la CUP.

P. Una nova convocat¨°ria d¡¯eleccions?

R. ?s un escenari que no preveiem. No llan?arem la tovallola en cap moment.

P. Hem de pensar que vost¨¨ est¨¤ conven?ut que la CUP permetr¨¤ els Pressupostos, doncs?

R. Honestament, no ho puc dir. Ens esfor?arem perqu¨¨ es puguin trametre. Per¨° aix¨° no pot passar ni perqu¨¨ el Govern retiri els Pressupostos ni perqu¨¨ es posin vetos a determinades coses. Voluntat de negociaci¨® a partir de la tramitaci¨® dels Pressupostos, que ¨¦s la que d¨®na sentit a haver comen?at la legislatura. No es pot anar cap a la independ¨¨ncia amb uns pressupostos prorrogats.

P. Quin ¨¦s el marge i quines s¨®n les l¨ªnies vermelles que no traspassaran?

R. Hi ha q¨¹estions amb qu¨¨ no podem jugar. No li podem fer pagar als prove?dors i a les empreses del tercer sector que frivolitzem sobre el compliment del d¨¨ficit. No podem dir als prove?dors que aguantin m¨¦s. Podem fer un exercici d¡¯economia ficci¨® i fer veure que ingressarem m¨¦s, per¨° aix¨° seria enganyar-nos. ?s una l¨ªnia vermella molt seriosa. Aix¨ª els ho hem traslladat. No hi haur¨¤ pacte a costa de coses que no puguem complir i tornar a tramitar els Pressupostos i presentar-los ¨¦s inviable. No tindr¨ªem temps de presentar-ne uns altres aquest any.

P. Els problemes no s¨®n nom¨¦s amb la CUP. L¡¯IRPF ha fet aflorar discrep¨¤ncies entre Converg¨¨ncia i Esquerra sobre si s¡¯ha d¡¯apujar la pressi¨® fiscal a les rendes altes.

R. S¨®n discrep¨¤ncies que s¡¯han magnificat perqu¨¨ ens hem mantingut en all¨° que diu el programa electoral. Intentar revisar l¡¯IRPF a les rendes baixes. Per dalt no gratarem m¨¦s diners. Els efectes d¡¯apujar impostos a les rendes altes no els notar¨ªem en la recaptaci¨® fins al 2019 i, en canvi, la davallada a les rendes baixes els ciutadans la notaran immediatament. El 2019 nosaltres podem ser un Estat independent i volem tenir la sobirania dels nostres Pressupostos. I si aix¨° passa, ¨¦s un canvi radical.

P. Vost¨¨ ha dit que est¨¤ disposat a ser el candidat si no acaben la feina. Qu¨¨ vol dir fer la feina?

R. Jo em vaig presentar amb un programa de govern que permet fer el tr¨¤nsit de la postautonomia a la preindepend¨¨ncia. Aix¨° requereix unes feines determinades: estructures d¡¯Estat, lleis, internacionalitzaci¨®... si aix¨° queda per fer, tots els de JxS¨ª tenim el comprom¨ªs moral d¡¯acabar la feina. Crec que no es donaran aquestes condicions.

P. Artur Mas va dir que si les coses anessin malament ell es podria tornar a presentar. Vost¨¨ es retiraria si ell volgu¨¦s tornar?

R. Per descomptat. L¡¯actiu que representa Artur Mas per al partit i per a Catalunya ¨¦s enorme.

P. Vost¨¨ ¨¦s, doncs, un president inter¨ª?

R. S¨®c un president transitori, no inter¨ª. En el tr¨¤nsit de la postautonomia a la independ¨¨ncia. El que hi ha d¡¯haver despr¨¦s de mi ¨¦s for?osament diferent.