Un despatx al m¨®n

S¡¯est¨¤ b¨¦ al despatx del president al Parlament, amb aquesta frescor, aquesta temperatura de visita a les caves de Sant Sadurn¨ª. Tamb¨¦ la llum ¨¦s t¨¨nue i artificial, com l¡¯amor al cinema. El gruix de la fusta li d¨®na a les parets un aire de cabanya, de refugi en la gelada quimera de l¡¯or. Hi hem arribat despr¨¦s de travessar quatre portes i una successi¨® de despatxos enigm¨¤tics i funcionals, que recorden el quarter general de James Bond. L¡¯espera s¡¯ha allargat perqu¨¨ abans s¡¯hi devia estar barrinant alguna cosa grossa, aqu¨ª dins. Primer s¡¯ha vist com hi entrava el vicepresident Oriol Junqueras, pas llarg, jaqueta curta, gest r¨ªgid. Despr¨¦s, una comitiva de la CUP. Corria el rellotge i no sortia ning¨². Als passadissos, els periodistes esperaven que pass¨¦s alguna cosa o almenys que pass¨¦s alg¨². Per aix¨° l¡¯entrevista ha comen?at amb una hora de retard. On preferiu fer-la, a les butaques, a la taula rodona? El responsable de fotografia d¡¯aquest diari busca la llum i tria la taula. Un moment! El cap de comunicaci¨® del president agafa d¡¯un rac¨® una senyera de mida natural i la col¡¤loca darrere de Puigdemont. Ara s¨ª que es pot comen?ar.

Carles Puigdemont, americana i corbata negres, nas adolescent, llavis fins, aspecte juvenil. No obstant aix¨°, no ha estat el president m¨¦s jove de la Generalitat. Aix¨°, com tot, ho va fer Pujol als 49. I Montilla als 51. Puigdemont t¨¦ 53 anys i les mans suaus. Continua dret, teclejant amb un dels dos m¨°bils, un de gris i un de negre, que deixar¨¤ sobre una cadira al costat seu tota l¡¯estona que duri l¡¯entrevista. Puigdemont ¨¦s de car¨¤cter inamovible. Adopta una posici¨®, assegut de costat per veure alhora els dos periodistes que fan l¡¯entrevista, amb les cames creuades, i ja no es mour¨¤, ja no va canviar¨¤ de postura ni un instant. Nom¨¦s quan pronuncia la paraula CUP, reacciona i es neteja l¡¯orella amb un dit com si li destorb¨¦s alguna cosa al cap. ?s un home de mans, de dits. Aqu¨ª es concentra tot el seu moviment i tota la seva expressi¨®. No para de jugar-hi, els apinya, els separa, els torna a enlla?ar. Semblen unes mans pac¨ªfiques, fetes per prendre notes, c¨°modes al servei d¡¯una causa. No s¨®n mans creadores d¡¯artes¨¤. Puigdemont somriu quan calla. Parla de la seva legislatura i s¡¯hi refereix com el per¨ªode de ¡°preindepend¨¨ncia¡±. I s¨ª, fa l¡¯efecte que, encara que el van posar a corre-cuita a ¨²ltima hora, ha arribat abans d¡¯hora. Aquest no ¨¦s el seu lloc, com la dona a qui canten els Burning. Ni tan sols sembla de Converg¨¨ncia. Pertany a alguna cosa pr¨¨via que ha de succeir quan aquest partit s¡¯acabi, quan tot aix¨° passi. Pertany a alguna cosa que ve de dins d'ell, com passa en el cinema de Cronenberg. Alguna cosa molt ¨ªntima enfrontada a un m¨®n real i hostil.