Mor Muhammad Ali, llegenda de la boxa

Muhammad Ali, un dels m¨¦s grans esportistes del segle XX, un home que es va inventar diverses vegades a si mateix i va reflectir els traumes i conflictes dels Estats Units de la seva ¨¨poca, va morir aquest divendres en un hospital a Phoenix (Arizona) als 74 anys per complicacions respirat¨°ries, despr¨¦s de ser ingressat aquesta setmana. El boxador feia 32 anys que lluitava contra la malaltia de Parkinson, un desordre del sistema nervi¨®s que afecta el moviment.

Amb Ali desapareix m¨¦s que un dels tres o quatre membres del pante¨® dels esports nord-americ¨¤, tres vegades campi¨® mundial dels pesos pesants i campi¨® ol¨ªmpic als 18 anys: desapareix una icona d¡¯aquest pa¨ªs, una d¡¯aquestes figures que serveix per explicar qu¨¨ significa ser estatunidenc, un home controvertit la traject¨°ria del qual, des dels esquin?aments socials dels anys seixanta a l¡¯arribada d¡¯un afroameric¨¤ a la Casa Blanca el 2009, defineix la hist¨°ria recent dels EUA.

Tot i el declivi de la seva salut, fins al final no va deixar d¡¯intervenir en el debat p¨²blic. Al desembre, despr¨¦s que el candidat republic¨¤ a la Casa Blanca Donald Trump anunci¨¦s el seu pla per vetar l¡¯entrada als Estats Units de musulmans, Ali va dir: ¡°Nosaltres, com a musulmans, hem d¡¯enfrontar-nos als qui volen usar l¡¯islam per imposar la seva agenda personal¡±.

Ali, nascut amb el nom de Cassius Clay a Louisville (Kentucky) en 1942, va ser un negre afectat per les humiliacions de la segregaci¨® que va proclamar la seva identitat amb orgull. Un esportista loqua? que exhibia el seu ego sense mod¨¨stia: ¡°S¨®c el millor! S¨®c el millor! S¨®c el rei del m¨®n¡±, va dir quan va guanyar el campionat mundial contra Sonny Liston. Un activista m¨¦s proper a l¡¯estil desafiador de Malcolm X que a l¡¯ecumenisme de Martin Luther King en la defensa dels drets civils dels negres. Un heroi esportiu que es va convertir a una religi¨® estranya per a la majoria dels seus conciutadans. Influ?t pels ensenyaments del grup religi¨®s Naci¨® de l¡¯Islam, va adoptar el nom de Muhammad Ali i va triar ell mateix, descendent d¡¯esclaus an¨°nims, el seu nom i religi¨®. "No vull ser el que vosaltres voleu que sigui¡±, deia.

La seva oposici¨® a la guerra del Vietnam no va ser nom¨¦s ret¨°rica: va rebutjar el reclutament obligatori, va ser sentenciat a cinc anys de pres¨® i va perdre el dret a boxejar. ¡°El cong [per Vietcong, els vietnamites que lluitaven contra els Estats Units a la guerra] no em diuen nigger¡¯¡±, va dir. Nigger ¨¦s la paraula m¨¦s pejorativa usada per designar els nord-americans d¡¯origen afric¨¤.

La meitat dels Estats Units el detestava; mig m¨®n l¡¯adorava. ¡°En els propers mesos no hi ha dubte que els homes que governen a Washington intentaran danyar-te de la manera que puguin, per¨° estic segur que saps que has parlat en nom del teu poble i dels oprimits a tot el m¨®n, en valent desafiament del poder americ¨¤¡±, li va escriure el fil¨°sof Bertrand Russell. El Tribunal Suprem li va donar la ra¨® el 1971 com a objector de consci¨¨ncia, i va poder tornar al quadril¨¤ter, on va participar i va v¨¨ncer en dos combats extravagants i llegendaris: el Rugit de la selva, al Zaire (actual Congo), el 1974 contra George Foreman; i, l¡¯any seg¨¹ent, a Manila (el combat conegut com a Thrilla in Manila), contra Joe Frazier.

A principis dels vuitanta es va retirar i poc despr¨¦s els metges li van diagnosticar parkinson. Va iniciar una etapa dedicada a les causes humanit¨¤ries. Amb els anys, el polaritzador es va convertir en una figura de consens, celebrat per blancs i negres, a dreta i esquerra. George W. Bush el va condecorar.

¡°Qui podria haver predit a la fi dels anys seixanta, quan Muhammad Ali era vilipendiat per la premsa esportiva i per la majoria de l¡¯Am¨¨rica blanca com un racista negre, un agitador bocamoll, que es convertiria en l¡¯elecci¨® ¨°bvia per encendre la torxa en els Jocs Ol¨ªmpics d¡¯Atlanta del 1996, com un s¨ªmbol de l¡¯entesa, la pau i l¡¯amor internacional?¡±, va escriure el 1998 l¡¯escriptor Budd Schulberg, autor de la novel¡¤la de boxa M¨¦s dura ser¨¤ la caiguda, que va inspirar la pel¡¤l¨ªcula protagonitzada per Humphrey Bogart.

Quan iniciava la seva carrera pol¨ªtica, a la seva oficina electoral de Chicago, Barack Obama tenia una fotografia de Muhammad Ali en un combat amb Sonny Liston. No era casualitat. ¡°Muhammad Ali representava alguna cosa m¨¦s que boxa. Tenia un sentit pol¨ªtic, el sentit d¡¯un orgull afroameric¨¤ que s¡¯afirma a si mateix¡±, va dir fa uns anys, en una entrevista amb aquest corresponsal, David Remnick, autor de les que segurament s¨®n les millors biografies d¡¯Ali i d¡¯Obama.

Com Obama, que va cr¨¦ixer en una fam¨ªlia blanca i va assumir la seva identitat negra d¡¯adult, Ali tamb¨¦ va buscar i va trobar la seva identitat. ¡°Cassius Clay no volia ser Cassius Clay. No volia ser un lluitador obedient i tradicional de l¡¯era de la segregaci¨®", va dir Remnick. "Volia ser alguna cosa diferent. Va triar la Naci¨® de l¡¯Islam, va triar un altre nom, va triar unes idees pol¨ªtiques que, per ser justos, ell nom¨¦s entenia lleugerament¡±.

Ali, com Obama, va ser una figura essencialment americana: una icona negra en un pa¨ªs encara malalt de racisme, un home que va crear la seva identitat, un home lliure.