El dilema de la ciutat flotant

El que va arribar ahir a Barcelona no ¨¦s nom¨¦s un vaixell, ¨¦s una ciutat de m¨¦s de 9.000 habitants ¡ª7.000 passatgers i 2.000 tripulants¡ª que navega per la Mediterr¨¤nia fins a l¡¯octubre. Fa 72 metres d'al?ada, 366 de llarg i 66 d'ample. El seu interior amaga 23 piscines, 20 restaurants, diversos tobogans gegants, un casino, un teatre per a 1.400 persones amb un xou de Broadway¡­ Per moure la b¨¨stia, els seus motors consumeixen de mitjana uns 110.000 litres diaris del combustible di¨¨sel m¨¦s contaminant del m¨®n. El Harmony of the Seas, la joia de la corona dels creuers Royal Caribbean, utilitzar¨¤ Barcelona com a port base fins al 23 d'octubre i cada setmana realitzar¨¤ un creuer per la Mediterr¨¤nia. Per¨° la seva arribada s'ha convertit tamb¨¦ en el s¨ªmbol de l'impacte mediambiental i urb¨¤ per al principal port de creuers d'Europa. Un debat obert ja en altres ciutats com Ven¨¨cia i que planeja aquests dies sobre Barcelona.

Des del punt de vista de la contaminaci¨®, el principal problema d'embarcacions com el Harmony of the Seas ¨¦s que segueixen utilitzant fuel oil com a combustible: un residu del petroli ultracontaminant (3.500 vegades m¨¦s que el di¨¨sel) i infinitament m¨¦s barat. En arribar al port s¡¯acostuma a substituir per un altre de m¨¦s refinat, que aix¨ª i tot contamina 100 vegades m¨¦s que el di¨¨sel normal. ¡°?s un residu prohibit en terra pels seus nivells de sofre. Al mar la regulaci¨® ¨¦s m¨¦s laxa, perqu¨¨ no es troba en el c¨°mput de cap pa¨ªs. Aquest vaixell contamina com 73.000 cases de gran consum¡±, assenyala Mar¨ªa Garc¨ªa, portaveu d¡¯Ecologistes en Acci¨® i de la Plataforma per la qualitat de l'aire.

El problema per a la ciutat es produeix principalment en les hores que est¨¤ ancorat al port amb el motor enc¨¨s (gaireb¨¦ cap vaixell disposa d'equip per connectar-se a la xarxa el¨¨ctrica). Segons les dades de l'Ajuntament, el 7,6% de les emissions per di¨°xid de nitrogen (NO2) s¡¯originen al port. Per¨° les xifres no s¨®n precises i el Consistori que dirigeix Ada Colau ¡ªmolt cr¨ªtic en campanya amb el model tur¨ªstic de Barcelona¡ª far¨¤ mesuraments durant els dies que el Harmony of the Seas estigui amarrat a la ciutat. A m¨¦s, assegura que ¨¦s conscient de les queixes ve?nals i anuncia que intentar¨¤ millorar la fiscalitat perqu¨¨ aquests creuers paguin m¨¦s impostos.

Un dels estudis de refer¨¨ncia sobre aquests grans vaixells el va fer el 2012, per a l'organitzaci¨® ecologista alemanya Nabu, Alexander Fiedrich, expert en contaminaci¨® de l'aire involucrat tamb¨¦ en investigacions com la que va desencadenar l'esc¨¤ndol de Volkswagen. Segons aquesta investigaci¨®, un creuer d'aquesta grand¨¤ria emet tant CO₂ com 8.638 cotxes, el mateix NO₂ que 421.000 vehicles i tant sofre com 376 milions de cotxes. Daniel Rieger, especialista en transport de Nabu, destaca que les dades utilitzades s¨®n oficials i es van basar en la mitjana de consum de diversos d'aquests grans vaixells.

Filtres de sofre

El vicepresident de Royal Caribbean, Richard Pruitt discrepa d'aquestes xifres en conversa telef¨°nica i creu que estan calculades en el pitjor escenari possible. ¡°Totes les xifres incloses en aquest estudi serien el resultat d¡¯usar tota la capacitat que tenim. A m¨¦s, el c¨¤lcul inclou un contingut sulf¨²ric que avui ¨¦s gaireb¨¦ impossible. Ell calcula un 3,5% i ara mateix es troba en un 2%¡±, assenyala Priott. Royal Caribbean addueix que compleix amb la normativa vigent i que els nous sistemes de filtrat de sofre, que tamb¨¦ li permeten no canviar de combustible quan arriba a port, han estat certificats pel pa¨ªs de la bandera del vaixell (Bahames). ¡°Estem complint amb les regles internacionals¡±.

L¡¯Ajuntament, conscient de les queixes ve?nals, mesurar¨¤ les emissions

Per¨° el medi ambient no ¨¦s l'¨²nic problema. Des de fa temps, L¡¯Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que agrupa una trentena de col¡¤lectius contra el turisme massiu i associacions de ve?ns, denuncia els perjudicis d'una ind¨²stria que preveu descarregar aquest any a Barcelona al voltant de 2,6 milions de creueristes. ¡°Els creuers s¨®n la formulaci¨® m¨¦s concentrada de la ind¨²stria tur¨ªstica, i per aix¨° els efectes tenen un grau particularment intens. Parlem de saturaci¨® de l'espai p¨²blic durant les hores que passen al dia en zones molt concretes (Sagrada Fam¨ªlia, Boqueria, Park G¨¹ell¡­). El comer? s'ha anat especialitzant i desapareixen les botigues que utilitzen els ve?ns¡± assenyala Daniel Pardo. Remi G¨®mez, presidenta de l'associaci¨® del G¨°tic, ressalta l¡¯efecte corrosiu de 6.000 persones desembarcant de cop per al teixit comercial i social d'un barri que, a for?a de perdre la seva vida quotidiana, es va transformant en un parc tem¨¤tic. De fet, el G¨°tic ¨¦s el barri de Barcelona que ha perdut m¨¦s poblaci¨® estable en els ¨²ltims anys.

Els barris m¨¦s visitats pels creuristes, com el G¨°tic, es transformen cada vegada m¨¦s en parcs tem¨¤tics

4,3 hores a la ciutat

La pregunta ¨¦s, ?qu¨¨ guanya la ciutadania amb l'arribada massiva de creuers? Royal Caribbean diu que el Harmony of the Seas aportar¨¤ 30 milions d'euros. El port de Barcelona, part interessada que la ciutat catalana segueixi sent un lloc de refer¨¨ncia per a aquesta ind¨²stria, sost¨¦ en un estudi que va presentar fa uns mesos que els creuers generen una facturaci¨® total de 796 milions d'euros, contribueixen al producte interior brut (PIB) de Catalunya amb 413,2 milions i mantenen uns 7.000 llocs de treball.

L'informe revela tamb¨¦ que la despesa directa derivada de l'activitat relacionada amb els creuers ascendeix a 442,5 milions d'euros anuals, que es reparteixen entre tres agents principals de despesa: les navilieres (121,2 milions), els creueristes (315,8) i les tripulacions (5,5). No obstant aix¨°, l'estudi tamb¨¦ revela que gaireb¨¦ el 60% passa nom¨¦s 4,3 hores a la ciutat. Una cosa que dificulta molt la despesa que poden arribar a fer (segons l'estudi s¨®n 53 euros). L'¨²nic problema ¨¦s que el Harmony ser¨¤ a Barcelona els diumenges, quan les botigues estan tancades.