Bada Colau

M¨¦s o menys, s¨¦ qu¨¨ pensa Ada Colau sobre una muni¨® de temes, i quan ho personalitzo amb el seu nom ho estenc a les successives marques pol¨ªtiques que han representat la seva opci¨®, Barcelona En Com¨², Catalunya S¨ª que es Pot, En Com¨² Podem, i les que vindran. S¨¦ qu¨¨ pensa Colau sobre pol¨ªtiques migrat¨°ries, transport p¨²blic, educaci¨®, refugiats, dona, medi ambient, salut i altres, i si no ho s¨¦, m¡¯ho puc imaginar. Per¨° fins ara, i pel que hem pogut veure, no hi ha cap senyal del que pensa sobre llengua.

Tampoc est¨¤ gaire clar el capteniment quotidi¨¤ de l¡¯alcaldessa amb relaci¨® a l¡¯¨²s de les lleng¨¹es, catal¨¤ i castell¨¤ en aquest cas. ?s f¨¤cil veure-la passar-se al castell¨¤ si creu que alg¨² de l¡¯auditori que t¨¦ al davant no l¡¯ent¨¦n, i sovint envia dos tuits del mateix missatge, un en catal¨¤ i l¡¯altre en castell¨¤, una pr¨¤ctica que els votants de Ciutadans possiblement aplaudeixen. Per¨° tamb¨¦ ha manifestat el seu comprom¨ªs amb la llengua catalana i la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, una inclinaci¨® que, suposem, no deu ser incompatible amb el canvi d¡¯idioma. En qualsevol cas, no sembla que aquestes pr¨¤ctiques responguin a principis program¨¤tics derivats del seu projecte pol¨ªtic.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯opini¨® de Llu¨ªs Rabell sobre el manifest Koin¨¦ (un manifest ?racista?, va dir al Parlament), ?l¡¯esquerra catalana confluent t¨¦ algun discurs sobre la llengua, el biling¨¹isme o la cooficialitat? Perqu¨¨ la buidor sobre la mat¨¨ria contrasta amb els pronunciaments gens ambigus de les esquerres hom¨°logues en altres contrades, per exemple amb Comprom¨ªs respecte del valenci¨¤ i En Marea a Gal¨ªcia, inequ¨ªvocament implicats amb el gallec. S¡¯equivoca l¡¯esquerra comunera si es pensa que la defensa de la llengua ¨¦s cosa nacionalista, i s¡¯equivoca si renuncia a canviar un relat recent que situa la llengua, en l¡¯imaginari pol¨ªtic i cultural de la poblaci¨®, en el flasc¨® de les ess¨¨ncies. Que el nacionalisme hagi patrimonialitzat el discurs sobre la llengua no pot equivaler a evitar-lo, ometre¡¯l o escapolir-se¡¯n. I si, a m¨¦s, el relat del biling¨¹isme el tenen d¡¯altres, tu et quedes en terra de ning¨².

Que l¡¯esquerra s¡¯ha vinculat hist¨°ricament amb la defensa de la llengua ¨¦s cosa sabuda. Basta esmentar el Report de treball sobre la campanya per a l¡¯¨²s de la llengua catalana, que l¡¯Assemblea de Catalunya va encarregar el 1973 per donar impuls a la campanya popular ?La llengua catalana a tots llocs i a tots els nivells?. Els autors de l¡¯informe, gens sospitosos de dretanejar (Rafael Rib¨®, Jordi Carbonell, Xavier Folch, Carles-Jordi Guardiola i Francesc Vallverd¨²), hi presentaven una s¨ªntesi de la subordinaci¨® del catal¨¤ al castell¨¤ al llarg de la hist¨°ria, tot identificant com a causes tant la ?ideologia espanyolista? com la ?capitulaci¨® burgesa?, i vinculaven directament la defensa de la llengua amb la democr¨¤cia, com dues coses indestriables. Recordem que ¨¦s en aquest informe on es demana per primer cop la restituci¨® de l¡¯¨²s oficial per al catal¨¤ amb vista a la mort del dictador.

Per¨° un altre element es desprenia del text: la necessitat d¡¯atraure cap a la defensa de la llengua la resta de moviments de l¡¯esquerra antifranquista, majorit¨¤riament castellanoparlant, davant del perill que la reivindicaci¨® de l¡¯estatus del catal¨¤ fos percebuda nom¨¦s com una demanda del catalanisme burg¨¨s. I aqu¨ª l¡¯objectiu continua essent vigent, en tant que hi ha una nova esquerra, la podemita, que malgrat obtenir bons resultats amb el seu discurs de l¡¯Espanya plurinacional (primera o segona for?a en totes les comunitats amb llengua pr¨°pia), delata la mateixa llacuna quant al tractament de la diversitat ling¨¹¨ªstica espanyola.

I aqu¨ª bada Colau. Mai l¡¯esquerra a l¡¯esquerra del PSC havia estat tan silent amb un tema tan sensible, i dif¨ªcilment podr¨¤ eludir-lo quan la contesa electoral propera sigui l¡¯auton¨°mica. Mentrestant, seguim esperant.