Muguruza: ¡°Sense humilitat no arribar¨¦ enlloc¡±

Garbi?e Muguruza (Caracas, 22 anys) irromp resplendent al vest¨ªbul de l'hotel on s'allotja a Par¨ªs, a la Porte de Saint-Cloude, a 10 minuts amb cotxe de Roland Garros, territori ara sota el seu regnat. No s¨®n ni les nou del mat¨ª i llueix una est¨¨tica molt casual, amb vambes i una dessuadora taronja de la marca que la patrocina. El dia abans va fer hist¨°ria, ho va celebrar amb pat¨¦ i carn en un restaurant amb vista a la Torre Eiffel, a Trockadero, i se la veu immensament relaxada, asseguda en un sof¨¤ i amb els peus damunt d'una butaca de vellut mentre transcorre la conversa. ?s presumida, de moviments molt elegants, atl¨¨tica i alta com un sant Pau. I es diu que pot marcar una nova ¨¨poca en el tennis.

Pregunta. Bon dia, s'ha fet molt llarga la nit?

Resposta. La veritat ¨¦s que ha estat dif¨ªcil poder dormir, per¨° he descansat, tot i que descansar¨¦ molt m¨¦s aquests dies, perqu¨¨ em fa falta. Estic molt esgotada despr¨¦s d'aquestes dues setmanes tan intenses i encara m¨¦s despr¨¦s de la final. Per¨° em recuperar¨¦ aviat.

P. Com se celebra un primer t¨ªtol del Grand Slam?

R. Vam anar a un restaurant molt bonic [el Caf¨¦ de l¡¯Homme, on tamb¨¦ va Rafael Nadal], que t¨¦ de fons la Torre Eiffel, en un lloc espectacular. Ho volia celebrar amb tot l'equip i la meva fam¨ªlia, per¨° ho vam haver de fer molt r¨¤pid perqu¨¨ es va fer molt tard i jo estava cansad¨ªssima.

P. Se la veu feli?, plena, per¨° com si l'obra parisenca encara estigu¨¦s inacabada.

R. No estic continguda, no s¨¦, potser sembla que ho estigui. No estic saltant de l'emoci¨®, per¨° ha estat incre?ble. En el fons estic s¨²per contenta, per¨° estic tan cansada que ara mateix costa assimilar-ho tot una mica. Aix¨° s¨ª, d'aqu¨ª a un parell de dies, quan realment em posi a pensar-hi, tindr¨¦ el xoc de veritat.

P. Xoc? Per¨° si vost¨¨ ¨¦s un cicl¨®. Que potser t¨¦ por d'alguna cosa Garbi?e Muguruza?

R. No, tenn¨ªsticament no he tingut mai por de res. M'agrada molt aquest tipus d'escenaris com Par¨ªs, crec que creixo en aquestes ocasions perqu¨¨ em motiven, i m¨¦s si jugues contra la millor jugadora.

P. I?personalment, hi ha alguna cosa que la tiri enrere?

R. No, aix¨ª d'entrada, no, per¨° el que no m'agrada gens ¨¦s penedir-me d'una cosa que no he fet, d'una cosa que no hauria pogut fer i he perdut l'oportunitat per una ra¨® o altra. Aix¨° em fa molta r¨¤bia, em molesta.

P. Ja ¨¦s un boom en el tennis i ara refer¨¨ncia en l'esport espanyol. Es conscient del que li ve al damunt?

R. S¨ª, segueixo estant preparada. L'any passat vaig aprendre molt¨ªssim despr¨¦s del torneig de Wimbledon, perqu¨¨ va ser una mica com: Uau! Potser m'ho estic agafant tot d'una altra manera, amb m¨¦s tranquil¡¤litat i acceptant que realment ¨¦s possible, que en realitat s¨®c prou bona per aconseguir-ho, que serveixo per aix¨°. No ¨¦s bo pensar que tot aix¨° ha estat una sorpresa, que no m'ho crec.

Ara m¡¯obro i escolto m¨¦s. No ¨¦s bo estar sempre al meu m¨®n¡±

P. Tothom deia des de fa anys que seria una estrella.

R. Home, des dels tres anys que faig anar la raqueta, aix¨ª que de tennis en s¨¦ una mica¡­ S¨®c ambiciosa, tinc moltes aspiracions i sempre vull guanyar. M'agrada sentir-me la millor jugadora del m¨®n a la pista i aix¨° m'ajuda a fer que en els moments importants no se m'encongeixi el bra?.

P. De Wimbledon aqu¨ª, d'un any a l'altre, quant ha madurat?

R. Molt. En poqu¨ªssim temps he apr¨¨s moltes coses, d'aqu¨ª a aqu¨ª [est¨¦n els dos bra?os, llargu¨ªssims], d'all¨¤ a all¨¤¡­ Encara estic assimilant moltes coses. Aquest Roland Garros l'he plantejat d'una manera molt diferent de l'anterior i cada any vaig aprenent, acumulant experi¨¨ncia. L'any que ve, quan torni a Par¨ªs, sabr¨¦ millor com gestionar tot aix¨° i digerir-ho. Cada ximpleria que em va passant, per petita que sigui, m'ajuda molt.

P. Ha apr¨¨s a escoltar m¨¦s?

R. S¨ª, en aquest sentit he canviat molt. De vegades, el fet de ser molt competitiva et fa ser una mica egoista, et treu una mica d'humilitat. I aix¨° no sempre ¨¦s bo: vull aconseguir-ho i ser la millor. Has d'obrir-te a la gent i recon¨¨ixer quan l'altre t¨¦ ra¨®. Sense aix¨° no arribar¨¦ enlloc, aix¨ª que en aquest sentit estic molt m¨¦s receptiva. Ara intento no estar tan tancada en el meu m¨®n, obrir-me una mica i deixar que els altres em puguin ajudar m¨¦s. No estar amb una actitud de deixeu-me en pau.

P.?I aquests rampells que t¨¦ alguna vegada?

R. S¨ª, tinc algun canvi d'humor fort [riures], per¨° aix¨° tamb¨¦ em fa ser guanyadora, que em surti el geni, tenir ganes de trencar una raqueta o dir-li alguna cosa a l'entrenador, de queixar-te. Crec que no ¨¦s del tot dolent; t¨¦ els seus avantatges. De vegades no, per¨° al cap i a la fi s¨®c una persona normal, que s'enfada com tothom, que plora¡­

P.?Quantes raquetes ha trencat?

R. No et creguis que tantes¡­ El que passa ¨¦s que no he triat b¨¦ el moment, perqu¨¨ quan ho he fet ha estat davant de la c¨¤mera. No acostumo a trencar les raquetes, nom¨¦s quan em creuo molt¡­

P. Despr¨¦s de guanyar va parlar del seu pare. Quina import¨¤ncia t¨¦ per a vost¨¨?

R. Ell ha estat una persona clau, perqu¨¨ s'ha sacrificat molt¨ªssim perqu¨¨ els seus fills juguessin a tennis. Tamb¨¦ m'han ajudat molt els meus germans i la meva mare, que ve amb mi a tot arreu on vaig. Seria injust assenyalar una sola persona, per¨° ho dec tot a la meva fam¨ªlia.

Tinc canvis d¡¯humor, per¨° no s¨®n dolents perqu¨¨ aix¨ª et treuen el geni¡±

P. Qu¨¨ li va dir quan la va abra?ar?

R. Estava molt emocionat. Em deia: "Garbi?e, acabes de guanyar Roland Garros. Tot el nostre esfor? ha valgut la pena, ho has aconseguit, has aconseguit una gran fita".

P. Li posa els peus a terra de tant en tant?

R. M'ho diuen tots els que m'envolten, ¨¦s una cosa general. A mi m'agrada pensar sempre en el que ve despr¨¦s, en com puc millorar, encara que hagi guanyat alguna cosa. No m'hi recreo. Per¨° ¨¦s bo que hi hagi gent que em faci tocar de peus a terra i em digui: "Garbi?e, dem¨¤ comences de zero una altra vegada, no et creguis que ara guanyar¨¤s f¨¤cilment".

P. Qu¨¨ ha sacrificat per arribar fins aqu¨ª?

R. Tampoc he hagut de renunciar a gaire, perqu¨¨ tot el que forma part del tennis m'agrada. Sempre he estat molt oberta a tot el que va relacionat amb aquest m¨®n, a les entrevistes i a tractar amb molta gent. ?s cert que ara estic m¨¦s exposada, per b¨¦ i per mal, per¨° m'agrada ser un exemple per als nens, encara que de vegades em costi, per¨° ho faig perqu¨¨ m'encanta. He fet sacrificis, per¨° no els canvio per res.

P. Es parla del seu nou t¨¨cnic, Sam Sumyk, per¨° no d'Alejo Mancisidor [se'n va desvincular l'agost de l'any passat], el que la va modelar en l'adolesc¨¨ncia. Li correspon una porci¨® d'aquest past¨ªs?

R. Ha estat una persona molt important en la meva carrera, perqu¨¨ m'ha fet millorar molt tant a dins com a fora de la pista. ?s clar que li correspon la seva part, per¨° no nom¨¦s a ell, sin¨® a tothom que m'ha ajudat a ser on s¨®c ara. Tots ells es mereixen un trosset de vict¨°ria. En el cas de l'Alejo va estar molt temps amb mi i ha de sentir-se orgull¨®s que una de les seves jugadores hagi pogut guanyar un gran t¨ªtol com aquest.

P. Un de gran i contra Serena. Qu¨¨ li deia durant la cerim¨°nia?

R. Estava fent broma. Em deia: Quin punt el del match point, oi? Que fort. Es va alegrar molt que guany¨¦s el meu primer Grand Slam, per¨° si et dic la veritat jo estava tan euf¨°rica que anava amb la meva hist¨°ria i no la vaig escoltar gaire¡­

?s molt important saber que s¨®c una tennista i estar en el meu rol, no amb altres hist¨°ries¡±

P. La clau per guanyar-la ¨¦s perdre-li el respecte?

R. Jo sempre respectar¨¦ la Serena. ?s una de les millors de la hist¨°ria. El que intento ara ¨¦s deixar una mica de banda contra qui estic jugant, qui tinc al davant, oblidar-me de tot aix¨° i fixar-me nom¨¦s en el que faig jo. Haig de sortir a guanyar. ?s clar que cal perdre-li la por, perqu¨¨, a m¨¦s, ja he jugat unes quantes vegades contra ella, per¨° me n'haig d'oblidar. Jo tamb¨¦ estic aqu¨ª per guanyar i per aconseguir-ho.

P. Ara que ja ¨¦s a dalt de tot, la gran assenyalada, quin pot ser l'error, creure-s'ho massa?

R.?El m¨¦s important ¨¦s saber on has d'estar, pensar que s¨®c una esportista, una jugadora de tennis i que haig d'estar b¨¦ f¨ªsicament, dins del meu rol i no sortir-me d'aquests par¨¤metres. No haig d'estar pensant en gaires altres hist¨°ries, perqu¨¨ al cap i a la fi s¨®c una tennista, no una altra cosa. Aix¨° ¨¦s el que m'ha d'emp¨¨nyer cap endavant, el que m'ha de motivar de deb¨° per aconseguir tots els capritxos que vull.