Comen?a la rectificaci¨®

Aix¨° s'acaba. Aquesta hist¨°ria no d¨®na m¨¦s de si. L'hora de la rectificaci¨® ha arribat i tots, inclosos els m¨¦s entusiastes, han comen?at a plegar veles. Un dels ide¨°legs del proc¨¦s es pregunta pel lloc de Mas. Ning¨² sap qu¨¨ fer amb el rei destronat. Un altre s'endinsa en l'autocr¨ªtica que tant ha faltat al llarg d'aquesta inacabable marxa cap a enlloc. Ara reconeixem que la superioritat moral i l'autocomplaen?a han empetitit la mirada col¡¤lectiva, irrealista i cega sobretot davant les pr¨°pies immoralitats. Tamb¨¦ que la transfer¨¨ncia de tots els defectes sobre Espanya, com a ¨²nica responsable dels nostres problemes, ha fet la resta. Tot una mica tard per tan encertades reflexions.

La idea de la viol¨¨ncia ha fet la seva feina, ¨¦s evident. La revoluci¨® dels somriures i la ruptura democr¨¤tica i pac¨ªfica han ensopegat amb el seu rostre m¨¦s esquerp. Veus ben serioses, des de dins del propi camp sobiranista, ho venien advertint des de fa temps. No ¨¦s tan sols el problema dels m¨¨todes violents, la sola apel¡¤laci¨® dels quals a trav¨¦s dels okupes amics de la CUP allunya la gran massa dels votants. Abans hi ha la q¨¹esti¨® del principi de legalitat, ¨¦s a dir, l'Estat de dret, les llibertats i els drets civils individuals.

Atendre la legalitat no ¨¦s un caprici primmirat, reaccionari i fins i tot franquista. La democr¨¤cia sense llei ¨¦s demag¨°gia i condueix a la dictadura. El que est¨¤ en joc no ¨¦s el principi d'autoritat ni la contundent consigna burgesa de llei i ordre, sin¨® la regla de joc que a tots obliga i a tots defensa de l'arbitrarietat. Sobretot als m¨¦s febles. Si s¨®n els okupes els qui dicten la llei, hi haur¨¤ un moment en qu¨¨ alg¨² m¨¦s fort voldr¨¤ dictar la seva. Per aix¨° el rupturisme ha condu?t hist¨°ricament a la dictadura d'un o altre signe.

Els pac¨ªfics i amables dirigents del proc¨¦s havien imaginat un inexplicable cam¨ª de tranquil¡¤les ruptures, petites fractures de la legalitat o fins i tot una decantaci¨® pac¨ªfica i gaireb¨¦ imperceptible des de la legalitat actual fins a una altra que sorgiria nova i neta, catalana ¨¦s clar, a punt per ser adoptada per tots i constituir l'Estat propi immaculat. Aquests plans ¨Cimaginats a les masies de l'Empord¨¤ i als xalets de la Cerdanya durant els llargs caps de setmana dels dies t¨°rrids d'agost que precedeixen les grans jornades patri¨°tiques de l'11 de setembre-- han ensopegat ara amb les temptacions expropiat¨°ries de les segones resid¨¨ncies que la CUP ha exhibit sense inhibicions com a arguments de suport a la negociaci¨® dels pressupostos amb Junts pel S¨ª.

El pitjor escenari s'ha fet realitat. La CUP ¨¦s qui controla l'agenda pol¨ªtica. Amb tot just unes centenes d'agitadors congregats a Gr¨¤cia aconsegueix posar en escac als governs municipal i de la Generalitat, segresta el focus medi¨¤tic, impugna l'autoritat de les forces de l'ordre catalanes i impedeix l'aprovaci¨® dels pressupostos al Parlament. Sense el seu vot no hi ha pressupostos i sense pressupostos nom¨¦s hi ha govern a t¨ªtol nominal, perqu¨¨ no pot governar.

La CUP refor?a els dispositius perqu¨¨ amb aquesta experi¨¨ncia ha tret fins ara grans r¨¨dits. Sense anar m¨¦s lluny, els continguts rupturistes de la declaraci¨® del 9N i el cap d'Artur Mas. Ara ha aconseguit posar al govern contra les cordes i sotmetre¡¯l a un dilema endimoniat i demolidor, entre donar per trencat l'acord d'estabilitat parlament¨¤ria o cedir i continuar sota el xantatge permanent, cosa que una persona tan autoritzada com Pilar Rahola considera com "dues opcions letals per al proc¨¦s ".

La temptaci¨® ¨¦s mantenir intactes els plans secessionistes en la l¨ªnia reafirmada ahir per Puigdemont a l'entrevista concedida a El Pa¨ªs. Aix¨° vol dir que, m¨¦s aviat que tard, amb pressupostos o sense, hi haur¨¤ dissoluci¨® del Parlament i que aquesta es disfressar¨¤ i explicar¨¤ com una nova forma de pas plebiscitari cap a l'Estat propi. Hi ha un altre cam¨ª, com ¨¦s el de buscar una nova geometria d'aliances parlament¨¤ries, canviar aix¨ª la majoria al parlament catal¨¤ per aprovar el pressupost, governar de nou, restaurar la unitat civil i pol¨ªtica catalanista i aprofitar els nous espais d'acord i d'alian?a que s'han obert a Madrid i a les comunitats valenciana, balear i aragonesa amb els socialistes i les noves esquerres. No vol dir enterrar res, sin¨® merament canviar el ritme, carregar-se de paci¨¨ncia i acomodar-se, finalment, a la dura i tossuda realitat. El problema ¨¦s saber si hi ha alg¨² amb el coratge personal i l'autoritat pol¨ªtica per fer aquest pas que molts voldran interpretar com una rendici¨®, encara que no ho sigui.