Habitatge; dret social o producte especulatiu?

El juliol del 2015, despr¨¦s d'una dura crisi que havia colpejat milers de fam¨ªlies desarrelant-les de les seves llars, el Parlament es feia ress¨° del clam d'una majoria ciutadana. Naixia la Llei 24/2015 per unanimitat. Aquesta llei recollia els preceptes m¨¦s importants de la ILP contra els desnonaments que va rebre 143.380 signatures. Entre les novetats m¨¦s importants, el dret a rebre una oferta obligat¨°ria de lloguer social abans del desnonament, el dret a rebre ajudes per al pagament del lloguer, el dret a ser reallotjat, o el dret de les Administracions a obtenir cedits durant tres anys els pisos buits dels bancs per a les fam¨ªlies amb necessitats d'habitatge.

La pressi¨® ciutadana va aconseguir modificar alguns dels efectes devastadors que, sobre l'habitatge i l'increment artificial del seu preu, va produir la llei de liberalitzaci¨® del s¨°l. El Govern de Mariano Rajoy va presentar un recurs d'inconstitucionalitat que q¨¹estionava m¨¦s de la meitat de l'articulat i assestava un cop mortal al corpus central de la bona llei que anteposava l'habitatge com un dret social abans que com una propietat o un b¨¦ exclusivament privat. La llei catalana refor?ava la mediaci¨® pr¨¨via al judici de desnonament, per¨° el recurs l¡¯anul¡¤la per preservar la llei processal, ¨²nica en el conjunt de l'Estat, a c¨¤rrec clar, del dret que protegia el feble. El recurs evita que es pugui cancel¡¤lar el deute amb el lliurament de l'actiu, una demanda que suposava l'aut¨¨ntic cavall de batalla de la lluita ciutadana que va impulsar la ILP i que torna a posar la corda al coll d'aquells que, a m¨¦s de perdre l'habitatge, no sufraguessin el seu deute amb el sector m¨¦s subvencionat del nostre pa¨ªs, el financer. Un altre dels retrocessos ¨¦s que els grans propietaris de pisos podran mantenir buits durant el temps que els plagui els seus habitatges, ja que no tindran l'obligaci¨® d'oferir-los en lloguer social si romanen en des¨²s al llarg d¡¯espais de temps perllongats. La llei 24/2015 recollia, tamb¨¦, una de les solucions als desnonaments.

Davant l'impagament, l'inquil¨ª tenia la possibilitat d'acollir-se a un lloguer social que el propietari havia d'oferir de forma transit¨°ria. Aquest aspecte suposava un aven? en la concepci¨® de l'habitatge com a dret, i no com a b¨¦ amb el qual especular. El recurs i la posterior suspensi¨®, suposen un retroc¨¦s en el dret a l'habitatge. Un dret fonamental que d¨®na acc¨¦s a altres drets. Sense habitatge, no hi ha autonomia personal, i sense autonomia personal ¨¦s molt dif¨ªcil parlar de benestar i de dignitat de la persona. Com ens recorda Kant, la dignitat ¨¦s un atribut hum¨¤ que ens remet a la persona com a finalitat, no com a instrument. En mat¨¨ria d'habitatge s'ha legislat des de la seva accepci¨® de propietat, i aix¨° a costa de limitar el seu acc¨¦s o de negar-ne directament el dret, utilitzant les persones com un producte m¨¦s d'un sistema econ¨°mic i institucional que ignora la seva responsabilitat de l'inter¨¨s general.

Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector.