Nerviosos i desanimats

?s molt visible el descoratjament que s¡¯est¨¦n en les files del m¨®n independentista. Es nota en les declaracions dels pol¨ªtics, en el nerviosisme de certs articulistes, en el pessimisme de les tert¨²lies catalanes. L¡¯inexplicable i poc meditat entusiasme dels ¨²ltims anys est¨¤ experimentant un gir i la sensaci¨® ¨¦s que es busca una sortida perqu¨¨ el rid¨ªcul no resulti excessiu. La proposta de Puigdemont a EL PA?S del diumenge va en aquest sentit. De l¡¯heroica Transici¨® Nacional passem al desencantament. Per¨° els errors es paguen i n¡¯han estat molts. Des de fa anys. Comentarem nom¨¦s els m¨¦s recents, aquests que estan provocant nervis i descoratjament.

El primer error va ser no acceptar els resultats de les eleccions auton¨°miques del passat 27 de setembre. Recordem que aquestes eleccions van ser plantejades des del camp independentista com a plebiscit¨¤ries, una contradicci¨® evident perqu¨¨ la naturalesa d¡¯unes eleccions ¨¦s diferent de la d¡¯un plebiscit, la democr¨¤cia representativa no ¨¦s la democr¨¤cia directa. Per¨° el que est¨¤ fet, ja est¨¤ fet: havien d¡¯interpretar el resultat tal com el van plantejar.

No obstant aix¨°, no va anar aix¨ª. Ni tan sols van arribar al 50% dels vots, quan esperaven que una gran majoria del poble catal¨¤ ¡ªm¨¦s del 60%, es deia¡ª opt¨¦s per les opcions separatistes. Per¨° van guanyar en escons i podien triar president sempre que la CUP els don¨¦s suport. Van llegir els resultats en sentit contrari a un plebiscit. En lloc d¡¯admetre la derrota, van presentar les eleccions com una vict¨°ria.

A partir d¡¯aquest parany, mitjan?ant un enginy¨®s malabarisme, els separatistes van passar a defensar que la majoria parlament¨¤ria els degui dret a iniciar ja el proc¨¦s independentista. Despr¨¦s de constituir-se el Parlament i molt abans de triar el president de la Generalitat, aquest proc¨¦s va ser plasmat en una solemne Declaraci¨®, del tot contr¨¤ria a Dret. La CUP ja manava, a ERC aix¨° li interessava perqu¨¨ aix¨ª quedava situava al centre pol¨ªtic i Converg¨¨ncia seguia deixant-se prendre el p¨¨l.

El segon error ¨¦s en aquesta mateixa Declaraci¨®: fixar un termini per all¨° que anomenen ¡°desconnectar¡± de l¡¯Estat, ¨¦s a dir, separar-se, declarar-se independent. Es van donar 18 mesos. Si comptem el termini des del moment de triar president de la Generalitat, ja s¨®n 13 i al setembre seran 10. Aquest termini crea una pressi¨® enorme, sobretot quan es comproven les insalvables dificultats per aconseguir la meta.

Com era de preveure, sabent que estem sota l¡¯imperi de la llei, cap de les famoses ¡°estructures d¡¯Estat¡± pot construir-se, qualsevol ser¨¤ declarada jur¨ªdicament nul¡¤la. Les que es creen, molt poques, ja ni tan sols s¨®n il¡¤legals perqu¨¨ s¨®n inn¨°cues, clofolles buides per quedar b¨¦, per enganyar la gent, per intentar acontentar la CUP. Aniran passant els mesos i el proc¨¦s establert en la Declaraci¨® no avan?ar¨¤, els desacords dins del Govern augmentaran, la majoria parlament¨¤ria s¡¯anir¨¤ esquerdant, mostrant les seves flaqueses inicials. Nervis i descoratjament es faran cada vegada m¨¦s visibles.

El tercer gran error ¨¦s la campanya per la independ¨¨ncia a l¡¯estranger. ?s obvi, ja que els governs, especialment els de la UE, ni reben els representants de la Generalitat. El prepotent senyor Romeva, conseller d¡¯Exteriors, va cometre la gosadia de voler presentar-se com a ministre, una cosa inaudita en les relacions diplom¨¤tiques entre estats. Ja no el reben ni els c¨°nsols acreditats a Barcelona. La seva gesti¨® ha estat desastrosa, contraproduent per a la seva causa.

Per¨° fins i tot les entitats privades ¡ªuniversitats, think tanks, fundacions diverses¡ª els fan el buit o, simplement, mostren com n¡¯estan d¡¯equivocats. Aix¨ª va succeir a Londres fa un parell de setmanes, aqu¨ª ni tan sols s¡¯ha donat com a not¨ªcia, la premsa catalana sempre callant el que pot resultar inconvenient per al poder de la Generalitat. El Diplocat catal¨¤, aquesta insensatesa, ha fet constantment el rid¨ªcul, no tenen ni idea d¡¯anar pel m¨®n.

En definitiva, els qui no porten una bena als ulls, saben que aix¨° de la independ¨¨ncia nom¨¦s pot funcionar amb un acte de for?a, amb una insurrecci¨® en tota regla. Per dir-ho clar, usant la viol¨¨ncia, una cosa que ning¨² vol a Catalunya. Van vendre la independ¨¨ncia com una cosa f¨¤cil, r¨¤pida, sense problemes. Passen els mesos i es veu clar que aix¨° no ¨¦s aix¨ª, que van enganyar els catalans. Busquen una sortida honorable, per descomptat no la mereixen. Espero que ning¨² la hi faciliti.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.