Secret i immensitat

Llu¨ªs Sol¨¤ (Vic, 1940) reconeix dos per¨ªodes en la seva activitat po¨¨tica, l¡¯un de 1958 a 1994, i l¡¯altre, de 1998 fins ara. Durant el primer va publicar nom¨¦s mitja dotzena de t¨ªtols. A la primera d¨¨cada del 2000, en diferents reculls, va treure 20 t¨ªtols m¨¦s. Tot aix¨° representa, aproximadament, el 40% de la Poesia completa, que incorpora 44 llibres in¨¨dits. En total, un miler i escaig de poemes, una proesa en un temps en qu¨¨ es publiquen poemaris que gaireb¨¦ es poden llegir sencers en el temps que dura la presentaci¨®. Una q¨¹esti¨® a dilucidar ¨¦s si en els ¨²ltims anys ha experimentat una explosi¨® creadora, o b¨¦ si es tracta nom¨¦s de la plasmaci¨® de temes esbossats anteriorment, o concebuts, si m¨¦s no, en la ment del poeta; en tot cas, el resultat no fa la impressi¨® de ser fruit de l¡¯entusiasme improvisador sin¨® tot el contrari.

La quantitat, certament intimidadora, seria irrellevant si no se¡¯n pogu¨¦s destacar al mateix temps la qualitat. Del llenguatge, abans que res, prec¨ªs i fulgurant, i dels versos, impecables. De cop i volta, aquest volum s¡¯imposa al lector de poesia com un dels que el pot acompanyar al llarg de tota la vida, com ho fan els de Josep Carner o Joan Vinyoli, Luis Cernuda o Jorge Luis Borges, per esmentar uns autors prou diferents; fins a cert punt inexhauribles, reclamen la relectura pausada que en descobreix virtuts i estableix relacions entre passatges allunyats.

Es tracta d¡¯una obra molt ambiciosa, i a desgrat d¡¯espantar definitivament el lector que cerca nom¨¦s alguna mena de confort verbal, conv¨¦ parlar de poesia filos¨°fica. Aqu¨ª el poema no ¨¦s solament un text compost a partir de determinades convencions ret¨°riques; ¨¦s un instrument de coneixement. En el pr¨°leg, que ¨¦s tot un assaig introductori, afirma: ¡°La poesia ha de manifestar l¡¯exist¨¨ncia custodiant-ne el secret i la immensitat¡±.

Dues caracter¨ªstiques criden de seguida l¡¯atenci¨®: la despersonalitzaci¨® i la pres¨¨ncia constant de la natura. Com passa sempre en un poema, hi ha alg¨² que parla, sovint emboscat en la primera persona del plural; per¨° no tant alg¨² a qui parla, alg¨² identificable, nom¨¦s la incommensurable suma dels seus lectors potencials. I de qu¨¨ parla no es pot concretar en un ¨ªndex perqu¨¨ parla de tot, de tot el que ¨¦s o ens ¨¦s donat, de l¡¯¨¦sser tal com el percebem; no tant en un intercanvi de sentiments o en una elucidaci¨® de raons com en una constataci¨®. En aquests poemes les coses s¡¯esdevenen; ¨¦s com si la veu del poeta pretengu¨¦s limitar-se a fer de portaveu d¡¯aquesta realitat que l¡¯inclou i alhora el transcendeix.

Pel que fa a la natura, ¨¦s omnipresent, ja que ¨¦s entre muntanyes, boscos i rius, no pas en escenaris urbans, on la consci¨¨ncia de l¡¯home es meravella i es realitza. ¡°Aquest soroll de fulles remogudes / no s¨®n els passos de cap vianant / ni el fresseig fr¨¤gil de la sargantana, / ni el vent, ni l¡¯aigua, ni la boira, / s¨®n els peus del desig / que flueix i s¡¯afanya / i torna, panteixant, / i davant l¡¯infinit s¡¯atura¡±.

L¡¯extensi¨®, tant dels llibres com dels poemes, ¨¦s variable, per¨° n¡¯hi ha de dues menes principals: els que concentren una impressi¨® o una reflexi¨® en pocs versos, i molt curts, que acaben adquirint un to enigm¨¤tic, i els que anomena ¡°cants¡±, que s¡¯expandeixen com les branques d¡¯un arbre, i acumulen imatges, divagant aparentment, fins a alguna conclusi¨® que pot molt b¨¦ ser un immens interrogant. La llarga traject¨°ria de Sol¨¤, com a traductor, dramaturg, assagista i divulgador ¡ª¨¦s obligat esmentar la seva activitat com a director de la revista Reduccions¡ª, culmina en aquest volum que demostra que ¨¦s, sobretot, un gran poeta.