Entre el nord i el sud

Ha passat una d¨¨cada de l¡¯any dedicat a l¡¯arquitecte Rafael Mas¨® i Valent¨ª (Girona, 1880-1935). Una efem¨¨ride que, des de les p¨¤gines d¡¯aquest diari, Narc¨ªs Comadira titllava de localista, intranscendent i anecd¨°tica, i es lamentava de la poca ambici¨® dels actes i les exposicions que s¡¯havien organitzat i que aportaven ben poca cosa, quan no confusi¨® ¡ªcom va ser el cas de l¡¯exposici¨® muntada per La Caixa¡ª, al coneixement de l¡¯obra de l¡¯home que, en part, havia transformat l¡¯ADN de Girona en els primers 30 anys del segle XX, quan va construir-hi alguns dels seus edificis m¨¦s emblem¨¤tics.

Tamb¨¦ fa deu anys que, com a colof¨® d¡¯aquelles activitats, es donava un fet ins¨°lit al nostre temps: la cessi¨® a la ciutat de Girona de la magn¨ªfica casa pairal del carrer de les Ballesteries per part de Narc¨ªs Jordi Arag¨® i Merc¨¨ Huerta Busquets. Arran d¡¯aix¨°, es va crear la Fundaci¨® Rafael Mas¨®, i l¡¯immoble, tan acuradament conservat pels seus propietaris, va obrir les portes al p¨²blic com a espai visitable i, tamb¨¦, com a centre d¡¯estudis i d¡¯exposicions dedicats a la figura de qui l¡¯havia dissenyat de dalt a baix de manera primmirada i sensible.

Superar la tasca d¡¯estudi, interpretaci¨® i reivindicaci¨® de l¡¯obra de Mas¨® feta per Joan Tarr¨²s i Narc¨ªs Comadira des de fa m¨¦s de 40 anys ¨¦s molt dif¨ªcil. El llibre Rafael Mas¨®, arquitecte noucentista, editat per Lunwerg i el COAC el 1996, ¨¦s una meravella, tractat amb tanta cura i eleg¨¤ncia com la que el mateix arquitecte posava als edificis. La revisi¨® que ells mateixos van fer el 2007, en versi¨® m¨¦s de butxaca, en absolut desmereix el llibre original. Per¨° Tarr¨²s i Comadira no han exhaurit el tema, perqu¨¨ Mas¨® era un treballador incansable i un dels arquitectes catalans m¨¦s brillants del final del Modernisme i la consolidaci¨® del Noucentisme.

L¡¯exposici¨® actual, Mas¨® interiors, amb una part a la Fundaci¨® Mas¨® i l¡¯altra al Museu d¡¯Hist¨°ria de Girona, que itinerar¨¤ despr¨¦s per diverses ciutats catalanes, se centra en vuit interiors dom¨¨stics projectats, entre 1907 i 1931, i aporta documentaci¨® in¨¨dita d¡¯alguns d¡¯ells. La casa Mas¨® ¨¦s l¡¯¨²nica que conserva bona part del mobiliari original i tamb¨¦ l¡¯esperit de quan va ser concebuda. Dels altres, per desgr¨¤cia, o b¨¦ nom¨¦s en queden les parets, ja completament buides, tot i que espl¨¨ndides, com la Casa Ensesa o la Casa Cases ¡ªaquesta darrera, a Sant Feliu de Gu¨ªxols¡ª, o per contra nom¨¦s en queden els mobles, o b¨¦ estan ara tan canviats que cal fer arqueologia mental per reconstruir-los, com passa amb la Casa Masramon a Olot, tamb¨¦ desvirtuada per fora, amb construccions que han enva?t el jard¨ª que l¡¯envoltava i la feia lluir. Clouen la tria: la reforma de la Casa Quintana, a Torroella de Montgr¨ª, obra destru?da de forma incomprensible no fa gaire, quan s¡¯hi van fer reformes per instal¡¤lar-hi el Museu de la Mediterr¨¤nia; la seu de la Fundaci¨® Vila Casas, instal¡¤lada al Palau Solterra del mateix poble, del qual tamb¨¦ queden nom¨¦s algunes portes i finestres i el pati elevat; i finalment el doble xalet Salieti a l¡¯Estartit, ara ben trinxat perqu¨¨ l¡¯ocupa un restaurant. Resten al marge altres obres importants, com la reforma del mas El Soler, a Sant Hilari Sacalm, que donaria per a una monografia exclusiva, i m¨¦s cases que, o s¨®n inabordables ¡ªja que no sempre es pot envair la intimitat d¡¯una llar¡ª o estan a l¡¯espera d¡¯estudis posteriors.

Mas¨® cuidava molt l¡¯interiorisme dels edificis, tant o m¨¦s que els exteriors, i era una obra tan precisa i refinada, feta amb talent po¨¨tic, que es podia malmetre amb un tres i no res, qualsevol canvi la podia desmanegar. D¡¯alguns exemples d¡¯interiors almenys en queden fotografies, com les que Mas¨® va encarregar a Adolf Mas de cara a poder-les publicar a revistes com Vell i Nou. Per¨° Catalunya no era Anglaterra ni Alemanya, i no tenia les luxoses publicacions il¡¤lustrades d¡¯arquitectura i decoraci¨® contempor¨¤nies que enva?en amb profusi¨® d¡¯imatges la resta d¡¯Europa propagant la modernitat m¨¦s avan?ada; aqu¨ª tot es quedava en reportatges puntuals i austers.

D¡¯altres delicats racons masonians nom¨¦s queden petits esbossos, com els dels dormitoris de la Casa Casas, que ara Jordi Falg¨¤s publica per primer cop. I de molts, no en queda res de res. Per aix¨° ¨¦s interessant la tasca de formigueta que va duent a terme la Fundaci¨® Mas¨®. L¡¯arquitecte giron¨ª va beure de les fonts del nord i va saber filtrar i pair les ensenyances per fer-ne una s¨ªntesi amb un m¨®n tan oposat com era el de Gaud¨ª i adaptar-ho tot, alhora, a la tradici¨® meridional de les terres gironines erigides llavors en l¡¯emblema del Mediterrani m¨¦s genu¨ª.