Montserrat Roig

Aquest mes Montserrat Roig hauria complert els 70 si la seva vida no s'hagu¨¦s truncat el novembre de fa un quart de segle. Tenia 45 anys, els mateixos que Maria-Merc¨¨ Mar?al (qui la seguiria, tamb¨¦ per c¨¤ncer, al cap de set anys) i va morir poc despr¨¦s de la desaparici¨® de Maria Aur¨¨lia Capmany a l'octubre. Les tres continuen fent falta. Roig i Mar?al van morir massa joves. No van v¨¨ncer el c¨¤ncer per¨° s¨ª la batalla per espais expressius nous, que van donar lloc a obres ¨²ltimes magn¨ªfiques de les dues. De vegades em pregunto qu¨¨ ens hem perdut del que haurien escrit, amb tanta lucidesa i creativitat de la seva part, tanta resist¨¨ncia acumulada.

Dels actes en record de la Roig que es succeeixen i dels que es preparen al llarg de l'any, una desitja la posada al dia de la recepci¨® cr¨ªtica i divulgativa de la seva variada obra (desitjo el mateix per a les tres, per descomptat). La Roig va publicar novel¡¤les i contes, entrevistes escrites i televisades, investigaci¨® hist¨°rica i articles period¨ªstics, els ¨²ltims dels quals, a l'Avui, s¨®n un prodigi literari i vital. Pot ser que ara els seus llibres, tractats aleshores no sense condescend¨¨ncia per una cr¨ªtica cultural i liter¨¤ria sovint negligent, tornin a les llibreries i mostrin el que potser va ser m¨¦s la Roig: una escriptora en constant transformaci¨® i aprofundiment.

La seva prosa ¨²ltima constata i real?a aquesta evoluci¨®. Va voler ser una escriptora professional i per aquest motiu va practicar diversos g¨¨neres. Quan va caure malalta era una figura medi¨¤tica,?una urbanita al capdavall filla de la cultura pop que s'havia constru?t des de l'inici un personatge p¨²blic, estrella glamurosa i elegant, de gran pres¨¨ncia, com proven les fotos de Pilar Aymerich. Guanyava premis i tenia lectors que compraven els seus llibres, una obvietat que sovint sembla cosa del passat, quan ens agradava m¨¦s llegir que tocar carn d'escriptors. Per¨° amb l'atac del c¨¤ncer, en aquesta hora implacable de la malaltia, va emergir el retrat que el personatge p¨²blic obstru?a: una escriptora l¨²cida, lectora excel¡¤lent, sabedora que el franquisme li havia arrencat les arrels de la formaci¨® liter¨¤ria i, per aix¨° mateix, conscient dels seus l¨ªmits fins aleshores i de les pot¨¨ncies que, tot i malalta, li brindava la prosa period¨ªstica. I va aprofitar a fons aquestes ironies de la vida.

De vegades em pregunto qu¨¨ pensaria d'aix¨° o d'all¨° altre. No la vaig tractar molt ni sabria dir si el seu treball ha influ?t en el meu. S¨ª que em sembla que ha deixat un buit en un assumpte gens menor: la Roig, com l'anomen¨¤vem, practicava el seri¨®s prop¨°sit de potenciar les relacions (i les traduccions) entre autors i literatures hisp¨¤niques. Va conrear els contactes fora de Catalunya i feia de pont. Desconec fins a quin punt es va sentir corresposta ni si va morir preguntant-se qu¨¨ havia assolit.

Una cosa semblant succeeix amb la seva projecci¨® en la cr¨ªtica acad¨¨mica, sobretot a les universitats anglosaxones. Fa uns anys, el 2004, a Guadalajara, M¨¨xic, em van preguntar, en un congr¨¦s internacional, qu¨¨ s'havia fet de la Roig, per qu¨¨ els estudiosos de qualsevol g¨¨nere i tem¨¤tica l'han deixat d'esmentar. No vaig saber qu¨¨ dir. El presentisme est¨¤ instal¡¤lat entre nosaltres, qui sap si de manera fatal. Si no pots avalar els teus llibres amb la teva pres¨¨ncia, flaix, ning¨² parla de tu quan est¨¤s morta. La misog¨ªnia imperant en el nostre camp literari fa la resta, ¨¦s clar.

En paral¡¤lel a la seva mirada de dona, la Roig tenia una mirada hist¨°rica de primer rang. El seu llibre sobre els catalans en els camps nazis ¨¦s una investigaci¨® d'envergadura i nivell. Va ser dif¨ªcil finan?ar un projecte que, certament, va resultar decisiu per a ella, no nom¨¦s per les persones que va con¨¨ixer i va rescatar en aquest llibre. Tamb¨¦ va ser crucial en la seva obra ¨²ltima pel dolor acumulat,?que es va traduir en una major fond¨¤ria en la seva escriptura.

El temps segueix posant les coses al seu lloc i val la pena veure qu¨¨ ens diuen els seus llibres ara. Sense condescend¨¨ncies sexistes, amb honradesa cr¨ªtica. Comparteixo amb Isabel Segura, que va editar la Roig i ¨¦s una experimentada historiadora de la ciutat de Barcelona i de la seva imatge liter¨¤ria, que en els seus relats i novel¡¤les la capital catalana ¨¦s un personatge. De vegades ¨¦s la protagonista per excel¡¤l¨¨ncia. La Roig ens ofereix alguna cosa molt ¨ªntima de l'Eixample i la seva hist¨°ria, gaireb¨¦ els seus budells. ?s un m¨¨rit, en una ciutat herm¨¨tica com Barcelona. No podria dir el mateix de tantes novel¡¤les en qu¨¨, francament, la ciutat ¨¦s un decorat i prou, un ham editorial oportunista sense significat ni sentit, un referent privat com a molt de qui les signa.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.