Catalunya: nova fase

El rebuig de la CUP, el partit antisistema catal¨¤, al projecte de pressupostos per al 2016 de l'amalgama Esquerra-Converg¨¨ncia liderada pel president,?Carles Puigdemont, obre una nova i suggestiva fase de la pol¨ªtica catalana. Una fase que, si recorre els rails de la prud¨¨ncia, el respecte a la majoria social i a la legalitat, hauria de refor?ar l'autogovern m¨¦s responsable. A m¨¦s de corregir els errors d'embalum de l'¨²ltima etapa, rectifica l'estrat¨¨gia secessionista i recupera la influ¨¨ncia dels catalans en l'escenari espanyol d'acord amb alguns dels par¨¤metres que tan fruct¨ªfers han estat en la hist¨°ria.

El principal corol¡¤lari pol¨ªtic de la devoluci¨® pressupost¨¤ria ¨¦s l'evaporaci¨® completa de la majoria parlament¨¤ria independentista. Si ¨¦s que aquesta va existir per a alguna cosa m¨¦s que per llan?ar, prec¨¤riament, una estrat¨¨gia secessionista sense rumb confrontacional a curt termini (18 mesos) i investir en l'¨²ltim minut disponible l'actual titular de la Generalitat.

Per m¨¦s que l'oficialisme tracti de suavitzar aquest fet, es tracta d'una fita d'extrema severitat pel proc¨¦s sobiranista i la seva continu?tat: el soscava en un rev¨¦s que pot ser definitiu. Pel proc¨¦s, no per al fet viu del malestar a Catalunya i de la seva correlativa necessitat de canalitzar-lo pol¨ªticament.

A Artur Mas i als seus adl¨¤ters els va costar entendre ¡ªi els va costar el lloc de treball¡ª que la presumpta elecci¨® referend¨¤ria del 27-S havia suposat un frac¨¤s rotund del seu component plebiscitari, perqu¨¨ els secessionistes no van aconseguir m¨¦s d'un 47,8% dels vots. En canvi, el seu successor, Puigdemont, ha demostrat m¨¦s reflexos en comprendre que la presumpta majoria electoral era ¡ªat¨¨s el car¨¤cter contradictori de CDC i ERC amb la CUP, amb la qual res comparteixen en model social, pol¨ªtic i cultural ni en maneres d'organitzar-se i expressar-se¡ª un constructe de ficci¨®, una carcassa sense contingut possible. Aix¨° ¨¦s el que ha ocorregut en les ¨²ltimes i breus hores.

Per primera vegada en cinc anys podem celebrar una reacci¨® assenyada, proporcionada i sense m¨¤cula democr¨¤tica del lideratge convergent: i es deu, a m¨¦s, a un l¨ªder d'inequ¨ªvoca identitat personal separatista, per la qual cosa exhibeix m¨¦s m¨¨rit. Quan el president de la Generalitat anuncia que al setembre plantejar¨¤ una q¨¹esti¨® de confian?a sobre la seva continu?tat, recorre a l'¨²s democr¨¤tic m¨¦s pertinent. Reconeix que, sense pressupost, no t¨¦ majoria i, per tant, no t¨¦ capacitat de governar com si la tingu¨¦s.

Puigdemont esbossa aquesta iniciativa com un dilema entre la reedici¨® d'un full de ruta cap a la secessi¨®, potser amb altres ritmes i condicions; o la convocat¨°ria electoral per a la tardor (per raons reglament¨¤ries no pot ser abans). ?s el que correspon despr¨¦s d'una legislatura esgotada i el frac¨¤s de la separaci¨® expr¨¦s: n'hi ha hagut prou amb cinc mesos per trencar l'ensomni dels 18 definitius.

Per¨° seria bo que enriqu¨ªs el dilema i l'elev¨¦s a triple opci¨®, afegint-hi la f¨®rmula d'una estrat¨¨gia nova d'aprofundiment inequ¨ªvoc de l'autogovern sense trencar el marc com¨². Si ¨¦s capa? d'aix¨°, aconseguir¨¤ el respecte ¡ªcatal¨¤ i espanyol¡ª que l'orgullosa malaptesa pr¨°pia va regatejar al seu infortunat predecessor.