Xavier Antich com a s¨ªmptoma universitari

L¡¯editorial Arc¨¤dia acaba de publicar un llibre de Xavier Antich que no hauria de passar desapercebut als universitaris del nostre pa¨ªs, o de qualsevol altre: La voluntat de comprendre(Barcelona, 2016). Es tracta d¡¯una recopilaci¨®, reordenada, d¡¯articles publicats en un diari del pa¨ªs i en catal¨¤: potser ning¨² no els havia llegit tots, o potser no n¡¯havia llegit cap si llegeix qualsevol altre diari, o cap diari, com comen?a a passar: un quiosc de premsa que hi ha al davant mateix de la UB ara ven solament pornografia i llaminadures! Dic que no hauria de passar desapercebut no solament pel contingut dels articles, que sempre ¨¦s bo, intel¡¤ligent i oport¨², sin¨® perqu¨¨ actua com a s¨ªmptoma del que est¨¤ succeint a les nostres universitats lletrades, ara cada cop m¨¦s amn¨¨siques i estranyes al concepte.

El primer s¨ªmptoma important ¨¦s que Antich ¨¦s un professor (UdG) que no es limita a donar classes ¡ªell les d¨®na, no com els que es passen bona part de l¡¯any esprement el suc d¡¯unes beques que els permeten de passar mesos en una biblioteca estrangera fent qui sap quines recerques¡ª, sin¨® que ha acceptat de tenir un rol en la societat oberta ¡ªi els seus enemics. Escriu als diaris, pronuncia confer¨¨ncies fins i tot en aquelles parr¨°quies que nom¨¦s us donen un berenar migrat, promou i assisteix a seminaris i col¡¤loquis pensats per a tothom, i participa activament en entitats de la dita societat civil, en ares del progr¨¦s cultural no d¡¯ell mateix, sin¨® dels altres. De passada, ell s¡¯ennobleix i de lli?ons s¡¯ennova.

El segon s¨ªmptoma de relleu que significa aquest llibre ¨¦s que l¡¯autor no fa escarafalls a la divulgaci¨® del saber. Les aules s¨®n plenes de saberuts que solen ensenyar m¨¦s del que saben i que han perdut de vista la capacitat dels alumnes d¡¯entendre qualsevol cosa que es basi en conceptes una mica ben forjats. Antich ¡ªoh saviesa antiga, dialogal, socr¨¤tica!¡ª entra en els articles continguts en aquest llibre en el pensament d¡¯homes i dones de lletres tan complexos com Hannah Arendt, Theodor W. Adorno, Gilles Deleuze, Martin Heidegger o Mar¨ªa Zambrano ¡ªper no citar els cl¨¤ssics pr¨°piament dits¡ª, i fa entenedores les seves raons a qualsevol lector: aquell common reader tan preuat per la cr¨ªtica anglesa, tan menyspreat per aquells que Cadalso, l¡¯autor de les Cartas marruecas, anomenava ¡°eruditos a la violeta¡± (reedici¨® recent a l¡¯editorial Maxtor Librer¨ªa).

El tercer s¨ªmptoma ¨¦s la capacitat d¡¯Antich per fugir de tota especialitzaci¨®. Ja fa un segle, potser dos i tot, que els homes de lletres de valor ens alerten contra la tend¨¨ncia a convertir-nos en especialistes quan es professa alguna branca de l¡¯humanisme. ?s absurd, completament absurd, ser un especialista en Hegel si abans no s¡¯ha sigut un especialista en Kant, i abans en Descartes, i abans en Arist¨°til, i abans en Plat¨®, i abans en Parm¨¨nides, posem per cas. ?s absurd ser especialista en la literatura de l¡¯?ndia en angl¨¨s si abans no s¡¯ha llegit i conegut tota la hist¨°ria de la literatura anglesa, almenys des de Daniel Defoe. ?s absurd ser un especialista en narratologia si hom no ha llegit, si res m¨¦s no, la novel¡¤l¨ªstica que va de Cervantes a Philip Roth, passant, ¨¦s clar, per George Eliot. Et ainsi de suite.

I hi ha el s¨ªmptoma que fa quatre: no ser¨¤ f¨¤cil que Antich arribi al lloc m¨¦s alt del reconeixement acad¨¨mic, perqu¨¨ els acad¨¨mics es reparteixen all¨° que a les oposicions d¡¯abans se¡¯n deia ¡°el b¨¦ suprem¡± ¡ªcap a cinc mil euros mensuals; un b¨¦ nom¨¦s material, comptat i debatut, per¨° que fa la vida molt passadora¡ª entre ells, entre els bons minyons, entre els qui no porten cap problema, entre els qui no publiquen llibres recollint articles escrits a la premsa, sin¨® escrits amb l¡¯¨²nic prop¨°sit d¡¯aconseguir un ISBN, d¡¯aquells que s¡¯envien a una comissi¨® que reparteix les grans canongies nom¨¦s a base de sumar ISBNs, no fent l¡¯esfor? (el paguen) de llegir els llibres que representen aquestes sigles.

Aix¨° ¨¦s el que li falta, potser ja per sempre, a la nostra universitat: sortir de les quatre parets que la mantenen tancada amb pany i forrellat; que els membres de l¡¯acad¨¨mia siguin capa?os de divulgar el seu saber i dur-lo tan lluny com puguin; no especialitzar-se en res i ser, com li agradava denominar-se a Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, ¡°especialista en generalidades¡±; no escriure llibres que no llegir¨¤ ning¨², i menys els companys de feina de l¡¯autor, per a tradicional indifer¨¨ncia i malvoler dels companys. Tot aix¨° ens falta, i tot aix¨° ¨¦s el que significa, a m¨¦s del seu valor intr¨ªnsec, article rere article, el llibre d¡¯Antich.