Revalorar la milit¨¤ncia

Si b¨¦ es podria arribar a afirmar que els partits pol¨ªtics estan en crisis des del mateix moment de la seva aparici¨®, despr¨¦s de la transformaci¨® de l'Estat liberal en democr¨¤cia pol¨ªtica i el desenvolupament del parlamentarisme, actualment es troben en una fase de decad¨¨ncia alarmant. Un simple examen de les forces pol¨ªtiques que configuren el nostre sistema de partits permet certificar que en el si de les estructures partidistes no hi ha activitat militant, ni debat pol¨ªtic, ni reflexi¨® ideol¨°gica, ni democr¨¤cia interna. I ¨¦s precisament en plena campanya electoral, en teoria el per¨ªode de m¨¤xima activitat interna i d'ebullici¨® d'idees, que la degeneraci¨® dels partits es fa m¨¦s evident.

Els militants, antigament ess¨¨ncia dels partits pol¨ªtics i potents corretges de transmissi¨® del seu ideari, s'han convertit en ¨¦ssers ignorats, menyspreats i repudiats. La societat els percep, en el millor dels casos, com a persones extravagants o friquis de l'activisme pol¨ªtic, per¨° tamb¨¦ com a individus irreflexius que actuen ensinistrats i manipulats per les seves formacions. Internament, els militants s'han convertit en subjectes altament perillosos perqu¨¨ poden delatar, amb coneixement de causa, la hipocresia ideol¨°gica i la demag¨°gia discursiva de la majoria dels partits. Les c¨²pules partidistes prefereixen l'afiliat, que nom¨¦s es dedica a pagar religiosament ¡ªo no¡ª una quota, al militant, que assisteix a les reunions, participa i opina; ¨¦s millor la dist¨¤ncia inn¨°cua de qui cotitza que la proximitat inquietant del militant.

Quan el militant es compromet, diu el que pensa i contradiu els plantejaments oficials, pot arribar a ser una gran mol¨¨stia per als dirigents. En aquest cas s'acostumen a produir dues reaccions: comprar el silenci a trav¨¦s de la cooptaci¨® per ocupar determinats c¨¤rrecs o, en cas de mostrar-se insubornable, arraconar-lo com si fos un empestat fins a liquidar-lo per extenuaci¨® o per avorriment. Els partits solen premiar la lleialtat canina i castigar la discrep¨¤ncia reflexiva, encara que estigui basada en arguments conseq¨¹ents amb els principis ideol¨°gics de la formaci¨®.

Els militants tamb¨¦ constaten, incr¨¨duls i resignats, com els seus partits inclouen personatges independents de tot pelatge a les llistes electorals. Els partits, m¨¦s preocupats pel guany de vots que per la seva utilitat social, prefereixen presentar candidats medi¨¤tics com a reclam electoral. Amb l'excusa de la connexi¨® amb la ciutadania i la regeneraci¨® pol¨ªtica, les candidatures es nodreixen d'una colla d'oportunistes llecs en pol¨ªtica i prescindeixen de la formaci¨® i el comprom¨ªs de militants que porten anys treballant per al partit. Es tracta d'aparentar per aconseguir el poder, d'anteposar la simbologia al pensament, les declaracions a les reflexions, els 140 car¨¤cters a la dissertaci¨®. Els partits estan obsessionats per seguir les premisses del m¨¤rqueting electoral i de la comunicologia, encara que sigui a costa de sacrificar la ideologia i els militants que la conreen.

En els partits pol¨ªtics no hi ha debats ideol¨°gics interns entre la milit¨¤ncia i els dirigents, i els militants ja no contribueixen a estudiar i organitzar l'acci¨® pol¨ªtica per aconseguir els objectius de l'ideari del partit. Tot es deixa en mans de la direcci¨® o, pitjor encara, dels anomenats spin doctors, que en molts casos actuen com si venguessin detergents. Sens dubte, ¨¦s m¨¦s s¨¤via i eloq¨¹ent l'opini¨® dels vells militants que la xerrameca i les paraules buides de la majoria d'assessors de comunicaci¨®. Els programes ja no s¨®n fruit de profundes argumentacions de militants especialitzats en determinats ¨¤mbits sectorials sin¨® un c¨²mul d'ambig¨¹itats que no defineixen models de canvi social, institucional i sist¨¨mic. Els congressos o assemblees generals del partit ja no serveixen per discutir i acordar les directrius pol¨ªtiques entre la milit¨¤ncia, i nom¨¦s s¨®n un miratge de democr¨¤cia interna perqu¨¨ els militants se sentin reconfortats. La planificaci¨® de projectes pol¨ªtics s'ha substitu?t per la improvisaci¨® que imposa el trivial espectacle medi¨¤tic de la pol¨ªtica.

Molts pensen que cal reinventar els partits pol¨ªtics, per¨° pocs reconeixen la import¨¤ncia de la labor del militant com a pe?a essencial per vivificar l'organitzaci¨® i alimentar l'ideari de la formaci¨®. La millor regeneraci¨® dels partits pol¨ªtics passa per recuperar el militant com a creador d'idees i propostes per transformar la societat, i com a transmissor d'una cultura pol¨ªtica que permeti recuperar la confian?a en els partits com a instruments per a la participaci¨® pol¨ªtica.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.