La bestiola que planta cara a D¨¦u

¡°Nom¨¦s la casualitat pot apar¨¨ixer davant nostre com un missatge. El que passa necess¨¤riament, l'esperat, el fet que es repeteix cada dia, ¨¦s mut. Nom¨¦s la casualitat ens parla¡±, escrivia Milan Kundera a La insuportable lleugeresa de l'¨¦sser. I alguna cosa parla, o m¨¦s aviat crida, en una platja de Badalona, a prop de Barcelona: la dominada pel pont del Petroli. Per aquest moll de pilons que es fica 250 metres al mar Mediterrani es descarregaven productes petrol¨ªfers fins a finals del segle XX. I als seus peus s'aixeca des del 1870 la f¨¤brica d'An¨ªs del Mono, el licor en l'etiqueta del qual apareix un mico amb la cara de Charles Darwin com una picada d'ullet a la teoria de l'evoluci¨®, en aquells dies pol¨¨mica.

Avui, el pont del Petroli ¨¦s un mirador preci¨®s amb una est¨¤tua de bronze dedicada al mico amb rostre darwinista. I, per una casualitat que parla, entre els seus passejants habituals hi ha un equip de bi¨°legs evolutius de la Universitat de Barcelona. Caminen per la passarel¡¤la sobre l'oce¨¤ i llancen una galleda per atrapar un animal mar¨ª, l'Oikopleura dioica, una bestiola de nom¨¦s tres mil¡¤l¨ªmetres, per¨° amb boca, anus, cervell i cor. Sembla insignificant, per¨°, com Darwin, fa que el discurs de les religions trontolli. Col¡¤loca l'¨¦sser hum¨¤ al lloc que li correspon: amb la resta d'animals.

L'organisme mar¨ª Oikopleura dioica assenyala la p¨¨rdua de gens ancestrals, compartits amb els humans, com a motor de l'evoluci¨®

¡°Hem estat mal influenciats per la religi¨®, pensant que est¨¤vem en la c¨²spide de l'evoluci¨®. No ho estem. Estem al mateix nivell que la resta dels animals¡±, sentencia el bi¨°leg Cristian Ca?estro. Amb el seu col¡¤lega Ricard Albalat dirigeix una de les tres ¨²niques instal¡¤lacions cient¨ªfiques del m¨®n per estudiar el Oikopleura dioica. Les altres dues s¨®n a Noruega i al Jap¨®. La seva ¨¦s una saleta freda, amb centenars d'exemplars pr¨¤cticament invisibles ficats en recipients d'aigua, en un rac¨® de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

¡°La visi¨® fins ara ¨¦s que en evolucionar guany¨¤vem en complexitat, guanyant gens. Aix¨ª es va pensar quan es van seq¨¹enciar els primers genomes, de mosca, de cuc i de l'¨¦sser hum¨¤. Per¨° hem vist que no ¨¦s aix¨ª. La majoria dels nostres gens tamb¨¦ ¨¦s a les meduses. El nostre ancestre com¨² els tenia. No ¨¦s que nosaltres h¨¤gim guanyat gens, ¨¦s que ells els han perdut. La complexitat g¨¨nica ¨¦s ancestral¡±, sentencia Ca?estro.

El 2006, aquest bi¨°leg investigava el paper d'un derivat de la vitamina A, l'¨¤cid retinoic, en el desenvolupament embrionari. Aquesta subst¨¤ncia indica a les c¨¨l¡¤lules d'un embri¨® el que han de fer per convertir-se en un cos adult. L'¨¤cid retinoic activa els gens necessaris, per exemple, per formar les extremitats, el cor, els ulls i les orelles. Ca?estro estudiava aquest proc¨¦s, com¨² en els animals, en l'Oikopleura. I es va quedar amb la boca oberta.

¡°Els animals utilitzen una cascada de gens per sintetitzar l'¨¤cid retinoic. Em vaig adonar que en l'Oikopleura dioica?hi faltava un d'aquests gens. Despr¨¦s vaig veure que en faltaven m¨¦s. No en trob¨¤vem cap¡±, recorda. Aquest animal de tres mil¡¤l¨ªmetres fabrica el seu cor, de manera inexplicable, sense ¨¤cid retinoic. ¡°Si veus un cotxe sense rodes movent-se, aquest dia la teva percepci¨® de les rodes canvia¡±, il¡¤lustra Ca?estro.

El ?nostre ¨²ltim ancestre com¨² va viure fa 500 milions d'anys. Des de llavors, l'Oikopleura ha perdut el 30% dels gens que ens unien

L'¨²ltim ancestre com¨² entre aquest min¨²scul habitant dels oceans i l'¨¦sser hum¨¤ va viure fa uns 500 milions d'anys. Des de llavors, l'Oikopleura ha perdut el 30% dels gens que ens unien. I ho ha fet amb ¨¨xit. Si vost¨¨ es fica a qualsevol platja del m¨®n, all¨¤ estaran ells envoltant el seu cos. En la batalla de la selecci¨® natural, els Oikopleura han guanyat. En alguns ecosistemes marins, la seva densitat arriba als 20.000 individus per cada metre c¨²bic d'aigua. S¨®n perdedors, per¨° nom¨¦s de gens.

Albalat i Ca?estro acaben de publicar en la revista especialitzada Nature Reviews Genetics un article que analitza la p¨¨rdua de gens com a motor de l'evoluci¨®. El seu text ha despertat inter¨¨s mundial. Ha estat recomanat per F1000Prime, una classificaci¨® internacional que assenyala els millors articles sobre biologia i medicina. El seu comen?a amb una frase de l'emperador rom¨¤ Marc Aureli, fil¨°sof estoic: ¡°La p¨¨rdua no ¨¦s m¨¦s que canvi i el canvi ¨¦s un plaer de la naturalesa¡±.

Els dos bi¨°legs subratllen que la p¨¨rdua de gens, fins i tot, va poder ser clau per a l'origen de l'esp¨¨cie humana. ¡°El ximpanz¨¦ i l'¨¦sser hum¨¤ comparteixen m¨¦s del 98% del seu genoma. Potser caldria buscar les difer¨¨ncies en els gens que s'han perdut de manera diferent durant l'evoluci¨® dels humans i la resta de primats. Alguns estudis suggereixen que la p¨¨rdua d'un gen va fer que la musculatura de la nostra mand¨ªbula fos m¨¦s petita i aix¨° va permetre augmentar el volum del nostre crani¡±, hipotetitza Albalat. Potser, perdre gens ens va fer m¨¦s intel¡¤ligents que la resta dels mortals.

El 2012, un estudi del genetista nord-americ¨¤ Daniel MacArthur va mostrar que, de mitjana, qualsevol persona sana t¨¦ 20 gens que no funcionen. I, aparentment, tan contents. Albalat i Ca?estro, de l'Institut d'Investigaci¨® de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, en posen dos exemples molt estudiats. En algunes persones, els gens que codifiquen la prote?na CCR5 o la DUFFY estan anul¡¤lats per mutacions. S¨®n les prote?nes que utilitzen, respectivament, el virus de la sida i el par¨¤sit que causa la mal¨¤ria per entrar a les c¨¨l¡¤lules. La p¨¨rdua d'aquests gens fa els humans m¨¦s resistents a aquestes malalties.

Al laboratori de Ca?estro i Albalat hi ha un cartell que imita el de la pel¡¤l¨ªcula Reservoir Dogs, en el qual apareixen els cient¨ªfics i altres membres del seu equip vestits amb camises blanques i corbates negres, com en el film de Quentin Tarantino. El seu muntatge es titula Reservoir Oiks, en al¡¤lusi¨® al Oikopleura. Els dos bi¨°legs creuen que l'organisme mar¨ª permetr¨¤ formular, i respondre, preguntes noves sobre el nostre manual d'instruccions com¨²: el genoma.

L'Oikopleura permet estudiar quins gens humans s¨®n essencials: per qu¨¨ algunes mutacions s¨®n irrellevants i altres provoquen efectes terribles en la nostra salut

El cervell de l'Oikopleura t¨¦ unes 100 neurones i el dels humans en cont¨¦ 86.000 milions, per¨° som molt m¨¦s similars del que sembla. Entre un 60% i un 80% de les fam¨ªlies de gens humans tenen un clar representant en el genoma d'Oikopleura. ¡°Aquest animal ens permet estudiar quins gens humans s¨®n essencials¡±, aplaudeix Albalat. O el que ¨¦s el mateix: per qu¨¨ algunes mutacions s¨®n irrellevants i altres provoquen efectes terribles en la nostra salut.

Els ¨¦ssers vius tenen una maquin¨¤ria cel¡¤lular que repara les mutacions que sorgeixen en el seu ADN. L'Oikopleura dioica ha perdut 16 dels 83 gens ancestrals que regulen aquest proc¨¦s. Aquesta incapacitat per autoreparar-se podria explicar la seva p¨¨rdua extrema de gens, segons detalla l'article a Nature Reviews Genetics.

A Ca?estro se li il¡¤lumina la mirada en parlar d'aquestes abs¨¨ncies. Els gens solen actuar en cascada per dur a terme una funci¨®. Si en una cascada coneguda de vuit gens en falten set en l'Oikopleura, perqu¨¨ la funci¨® s'ha perdut, la perman¨¨ncia del vuit¨¨ gen pot revelar una segona funci¨® essencial que havia passat desapercebuda. Aquest gen seria com un encreuament d'autopistes. Desmantellada una carretera, sobreviu perqu¨¨ ¨¦s fonamental en una altra ruta. ¡°Aquesta segona funci¨® ja estava en l'ancestre com¨² i pot ser important en els humans¡±, celebra Ca?estro.

¡°No hi ha animals superiors i animals inferiors. Les nostres peces de Lego s¨®n b¨¤sicament les mateixes, encara que amb elles constru?m coses diferents¡±, resol el bi¨°leg. Pensi en el seu lloc al m¨®n la pr¨°xima vegada que bussegi en el mar. Aquesta neu blanca que sura en l'aigua i es pot veure a contrallum s¨®n les deposicions de l'Oikopleura.