Socialdemocr¨¤cia a dues veus

Entre els molts efectes col¡¤laterals de Podem hi ha la marginaci¨® medi¨¤tica de l¡¯independentisme com a soluci¨® radical, pac¨ªfica, ¨°ptima i ¨²nica. Per¨° no perqu¨¨ h¨¤gim passat d¡¯un m¨®n de m¨¤gia a un altre m¨®n de m¨¤gia sin¨® perqu¨¨ ha obligat a empla?ar a la terra pol¨ªtica els celestials plans ideol¨°gics. Mentre l¡¯independentisme ha explotat a mansalva el descontentament leg¨ªtim d¡¯una poblaci¨® catalana maltractada des dels poders oficials, incl¨°s molt per davant el Partit Popular (incapa? fins i tot de fer cas als seus l¨ªders a Catalunya), el moviment podemita ha tingut una evoluci¨® diferent i m¨¦s consistent.

Torno a parlar d¡¯aquest assumpte al cantell de la redund¨¤ncia i de la piscina, i malgrat que un bon amic em tirar¨¤ un gerro al cap, i el gerro no ser¨¤ xin¨¨s: em deixar¨¤ un bony de ca l¡¯ample. Per¨° mentre sigui virtual, tractar¨¦ d¡¯explicar la meva afinitat amb les noves mobilitzacions i la meva desconfian?a cap als qui les combaten amb ranc¨²nia, tot i que sospito que no votar¨¦ En Com¨² Podem. Per¨° dissenteixo dels qui es defineixen sobretot com antipodemites. En el fons, em recorda una vella seq¨¹¨¨ncia indesitjable: una cosa era abandonar el Partit Comunista i una altra cosa era convertir-se en anticomunista professional.

En Com¨² Podem s¡¯endur¨¤, segons les enquestes, un percentatge estratosf¨¨ric de vots a Catalunya. Amb aquest desequilibri evident entre socialistes i Podem, ni anem enlloc ni s¡¯aconsegueix res massa estimable de cara a governar a Madrid. No penso exactament en un vot ¨²til per¨° s¨ª t¨¤ctic i humilment possibilista perqu¨¨ el socialisme cl¨¤ssic no quedi enfonsat ni sigui una for?a real o simb¨°licament abatuda. Qualsevol de les dues coses condueixen a un govern de dretes o a la temptaci¨® de conciliar d¡¯alguna manera PP i PSOE. Crec que la bel¡¤liger¨¤ncia i l¡¯argumentaci¨® podemita han millorat substancialment la seva capacitat persuasiva i tamb¨¦ crec que han esquivat els problemes insolubles que Iniciativa (o Esquerra Unida) van tenir per cr¨¦ixer per si mateixes i atreure el descontentament social dels m¨¦s castigats.

Tamb¨¦ crec que l¡¯aggiornamento actual de Podem, estil¨ªstic i ideol¨°gic, podia haver estat en els seus plans des de temps enrere. Per¨° si no hi va ser, ha arribat per quedar-se despr¨¦s d¡¯obtenir cinc milions de vots de gent que t¨¦ coses a perdre perqu¨¨ s¨®n classes mitjanes depauperades i no nom¨¦s esparracades. Han anat dissolent-se a l¡¯aire ¡ªencara que estiguin totes registrades¡ª les paraules que van hipnotitzar els mitjans, han rebaixat el color i el timbre de les veus, i avui els fa perillosos precisament el llenguatge del seny pedag¨°gic i el pragmatisme socialdem¨°crata.

Parlen com a partits d¡¯esquerra sist¨¨mica (perqu¨¨ no han estat mai extrasist¨¨mics). Fins i tot m¨¦s: parlen com una esquerra que busca for?ar els socialistes a actualitzar les seves millors conviccions socialdem¨°crates. No va ser gaire bona idea que Jordi Sevilla acud¨ªs al debat sobre economia a La Sexta amb una arg¨²cia de vella dreta i esment¨¦s fins a tres vegades, almenys, el document del Partit Comunista d¡¯Espanya amb la seva proposta de sortir de l¡¯euro. Jo no veig Units Podem obstinats a reclamar la sortida de l¡¯euro, i molt menys quan teclegin el primer password del primer PC ministerial.

Units Podem ha retirat de la circulaci¨® el discurs escandal¨®s perqu¨¨ va ser una estrat¨¨gia d¡¯emerg¨¨ncia en els dos sentits: per assaltar les pantalles medi¨¤tiques amb soroll i perqu¨¨ calia exagerar sense por a l¡¯esc¨¤ndol perqu¨¨ es tractava d¡¯escandalitzar amb molt soroll. Avui no veig ni ??igo Errej¨®n ni Pablo Iglesias ni Xavier Dom¨¦nech ni Bescansa instal¡¤lats en una fantasiosa bombolla de neocomunisme sin¨® afinant un discurs possibilista per a un Estat greument engarrotat.

Governi qui governi, haur¨¤ de gestionar o renegociar retallades i ajustos o ajustos i retallades que tots els partits coneixen i ning¨² esmenta en campanya. Per¨° prefereixo que la gesti¨® d¡¯aquests nous aclaparaments estigui en mans d¡¯una esquerra combinada i capa? de defensar la transcend¨¨ncia de l¡¯R+D, moderar el pes pol¨ªtic dels poders financers i els interessos de les grans empreses i fins i tot disposada a impulsar canvis rellevants en la progressivitat del sistema de tributaci¨®, en la qualitat d¡¯una ocupaci¨® molt deficient, o en la consideraci¨® d¡¯Espanya com a Estat plurinacional obvi. I tot aix¨° sona a inequ¨ªvoca socialdemocr¨¤cia a dues veus.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.