La paraula i la xerrameca

Al principi de tot el sidral que estem vivint ens mir¨¤vem de re¨¹ll. La desconfian?a de l'independentisme en els partits era la de sempre. Ens pregunt¨¤vem quan tornaria CiU al peix al cove, cont¨¤vem els mesos que faltaven per al proper harakiri d¡¯Esquerra i aguant¨¤vem la respiraci¨® cada vegada que mir¨¤vem la CUP, com si es tract¨¦s d'una bomba de rellotgeria. D¡¯Iniciativa o del PSC, esper¨¤vem tan poc com res. Des de llavors, cada partit ha passat les seves proves i la desconfian?a no va passar a ser confian?a cega, per¨° avui almenys ¨¦s una mica miop, esc¨¨ptica i realista. Hem vist el trencament de CiU i la mutaci¨® d¡¯Uni¨® en Dem¨°crates. Junqueras ha passat les de Ca?m, dins del partit i fora, n¡¯hi ha prou de recordar la pressi¨® a qu¨¨ el va sotmetre l'ala m¨¦s dura de Converg¨¨ncia, que ara veu com se li enfonsa el terra sota els peus.

El que mou tot aquest escenari s¨®n els intents de respondre preguntes que encara ning¨² ha aconseguit contestar. N¡¯hi ha que les defugen amb cert ¨¨xit, mags de la ret¨°rica. Aqu¨ª hi ha Ada Colau, a qui la minoria en la qual es mou li permet no encarar-les. ?s temporal, tard o d'hora haur¨¤ de respondre si vol que Barcelona tingui uns trens viables i accessos decents o si el seu projecte de ciutat ¨¦s de subordinaci¨® a l¡¯Estat. No sempre hi ser¨¤ Trias per donar-li la culpa.

Tot es mou i, el millor, ¨¦s que tot s'aclareix. Mentre no passa res la ret¨°rica dels dies ho amaga tot. La ret¨°rica processista tamb¨¦ ens retrata, a mi tamb¨¦, ¨¦s part del preu que cal pagar. La cr¨ªtica de la cultura de la Transici¨® tamb¨¦ t¨¦ la seva ret¨°rica i la seva inacci¨®, com el 15-M o, no cal dir-ho, la Gran Coalici¨®. Ning¨² se salva, arriba un moment en qu¨¨ cal prendre decisions.

Aqu¨ª ¨¦s on es paga la ret¨°rica de la radicalitat, que ¨¦s la que m¨¦s contradiccions genera en aquests temps d'avaluaci¨® continuada. La xerrameca de l'exaltaci¨® es porta molt malament amb el valor de la paraula. Quan es falta a la paraula donada, la resta cau pel seu propi pes. La confian?a aguanta decepcions i enganys, per¨° fins i tot admetent la fal¡¤libilitat, arriba el moment de la veritat. O de la mentida. Que la CUP ha faltat a la seva paraula a molt¨ªssima gent ¨¦s innegable, els articles posteriors a manera d'excusa s¨®n tan inconsistents que cal llegir-los dues vegades per adonar-se que amb cap bastava.

I es veia venir. Hi ha un v¨ªdeo de l'exdiputat Busqueta que defineix amb claredat la situaci¨®. Fa uns mesos qualificava els militants de la CUP que buscaven un acostament amb Junts pel S¨ª com a v¨ªctimes del complex d¡¯?dip per, a continuaci¨®, preguntar-se si valia la pena sacrificar la CUP per una merda de Parlament. En el v¨ªdeo arrossega la e de merda amb tantes ganes com menyspreu. Per mesurar el nivell de cinisme n¡¯hi ha prou de recordar que es va presentar per a diputat. Ning¨² a la CUP l¡¯hi ha recriminat, tenia la diputada Mireia Veh¨ª al costat i no va dir ni piu. Una cosa ¨¦s que hi hagi moltes CUP i una altra ¨¦s que n¡¯hi hagi tantes que puguis veure que els que guanyen les votacions riguin a la cara dels qui les perden. A aquestes fotos tan il¡¤lustratives les anomenen errors de comunicaci¨®. Els sona?

Els cr¨ªtics de la CUP ens recorden massa els cr¨ªtics d'altres partits, els catalanistes del PSC o els independentistes d¡¯Iniciativa, aqu¨ª, de nova pol¨ªtica no n¡¯hi ha gens. Demanen desobeir Espanya els qui no saben desobeir a l'ala dura de la seva organitzaci¨®. Aix¨° s¨ª, escoltem les hores de ret¨°rica revolucion¨¤ria que vulguin perqu¨¨ per qu¨¨ preocupar-se d'uns pressupostos que els tramita una merda de Parlament. Mentrestant, han passat els pressupostos a Ada Colau, previ rid¨ªcul de samarreta de Mickey Mouse i posterior soluci¨® sorpresa a TMB. No ¨¦s estrany, tamb¨¦ li han fet la millor campanya possible i de manera sostinguda a En Com¨² Podem i a un Xavier Dom¨¨nech que ni surt al cartell del seu partit, ni sap per on li faran passar el corredor mediterrani o el refer¨¨ndum. En fi, que jo hagi de rec¨®rrer a Iceta ¨¦s un c¨¤stig dels d¨¦us i la meva part de penit¨¨ncia, per¨° quina ra¨® tenia diumenge passat quan deia, amb la gr¨¤cia histri¨°nica que el caracteritza: ¡°I se¡¯n van anar a buscar la CUP perqu¨¨ els don¨¦s estabilitat¡­ Santa Ll¨²cia els conservi la vista i, afegeixo, si pot ser que els la millori¡±.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.