Condemnat per avortaments il¡¤legals un metge absolt fa tres anys

De l'absoluci¨® a la condemna. De la llibertat a la perspectiva de l'ingr¨¦s a la pres¨®. L'Audi¨¨ncia de Barcelona ha notificat aquest migdia al doctor Carlos Mor¨ªn que ha estat condemnat a un any i mig de pres¨®. El ginec¨°leg, d'origen peru¨¤, va ser absolt per aquests mateixos fets ara fa tres anys, per¨° el Tribunal Suprem va obligar a repetir el judici. En aquesta nova sent¨¨ncia, els magistrats han condemnat Mor¨ªn a una pena lleu (inferior als dos anys) per 11 delictes d'avortaments il¡¤legals.

L'Audi¨¨ncia de Barcelona considera ara que Mor¨ªn "¨¦s autor mediat" d'aquests delictes perqu¨¨ "sabia que amb l'activitat dissenyada i organitzada per ell (exclusivament) a les cl¨ªniques" es produirien interrupcions de l'embar¨¤s "sense complir amb els requisits" d'un dels tres sup¨°sits pels quals la llei del 1985 (aplicable al cas Mor¨ªn) despenalitzava l'avortament. Es tracta del "greu perill per a la vida o la salut f¨ªsica o ps¨ªquica de l'embarassada". Malgrat que les dones que van avortar van afirmar que van ser ateses per professionals, la sent¨¨ncia considera que els tests "est¨¤ndards" que emplenaven no eren suficients per determinar aquest grau de risc.

La sent¨¨ncia tamb¨¦ condemna un altre dels acusats, Pascual Javier Ram¨®n, a la mateixa pena, mentre que mant¨¦ l'absoluci¨® per a la resta dels acusats, inclosos ginec¨°legs i anestesistes, perqu¨¨ van actuar sota "error de prohibici¨®". Ram¨®n, l'altre condemnat, ¨¦s el psiquiatre que va signar "en els impresos que pretenen tenir els efectes d'un dictamen" i que, segons la sent¨¨ncia, "s¨®n falsos o simulats". "El psiquiatre signatari sap que la signatura del dictamen i la seva posterior inclusi¨® en la hist¨°ria cl¨ªnica portaran a la pr¨¤ctica una interrupci¨® d'embar¨¤s fora dels casos permesos per la llei". La sent¨¨ncia tampoc ¨¦s ferma i es pot tornar a presentar un recurs davant del Tribunal Suprem.

La nova sent¨¨ncia posa fi (ara com ara) a un periple de m¨¦s d'una d¨¨cada. El cas va n¨¦ixer el 2006 fruit d'un reportatge de la televisi¨® p¨²blica danesa. L'entitat ultracat¨°lica E-Cristians va portar aquest treball al jutjat i, un any m¨¦s tard, la Gu¨¤rdia Civil va detenir Mor¨ªn i va escorcollar les seves cl¨ªniques a Barcelona: Ginemedex, TCB i Barnamedic. Les dones que van avortar all¨¤ van arribar a ser citades com a imputades davant del jutjat d'instrucci¨®, tot i que finalment van declarar com a testimonis en el judici oral.

El 2013, la secci¨® sisena de l'Audi¨¨ncia de Barcelona va absoldre Mor¨ªn i la resta d'acusats perqu¨¨ va considerar que no hi va haver delicte en les interrupcions volunt¨¤ries de l'embar¨¤s que es van practicar a les seves cl¨ªniques. Els avortaments es van fer ¡°amb el consentiment i a petici¨® expressa de les dones embarassades¡±, en ¡°centres homologats¡± i amb ¡°personal titulat¡±, recollia aquesta sent¨¨ncia, que retreia, aix¨° s¨ª, "cert descontrol administratiu" a les empreses del doctor peru¨¤. Mor¨ªn va celebrar el triomf i va denunciar que havia estat un "cap de turc".

La Fiscalia i la resta d'acusacions presents en el cas Mor¨ªn?(E-Cristians, Alternativa Espa?ola, Fundaci¨® Tom¨¢s Moro i el Col¡¤legi de Metges de Barcelona) van rec¨®rrer contra l'absoluci¨®. I el Tribunal Suprem, tot just nou mesos despr¨¦s, va anul¡¤lar la sent¨¨ncia i va obligar a repetir el judici. Per dues raons. La primera ¨¦s una prova que l'Audi¨¨ncia de Barcelona va declarar nul¡¤la i que el Suprem creu que hauria d'haver-se practicat: el testimoni de les dues periodistes daneses que van elaborar el reportatge. La segona ra¨® ¨¦s un simple formalisme: Mor¨ªn es va acollir al seu dret a no declarar i els magistrats no van permetre que la Fiscalia lleg¨ªs les preguntes que havia preparat. El Suprem creu, en canvi, que aquestes q¨¹estions s'haurien d'haver formulat e en veu alta per evidenciar, com pretenia la Fiscalia, contradiccions amb el que es va declarar en fase d'instrucci¨®.

En pitjor estat de salut, Mor¨ªn va tornar a ocupar el banc dels acusats en una nova vista (amb un nou tribunal) celebrada el passat mes de gener i que es va allargar dos mesos. El ginec¨°leg tornava a enfrontar-se a la possibilitat d'anar a la pres¨® per haver practicat avortaments il¡¤legals. Malgrat que els advocats de la defensa van demanar que s'exim¨ªs les dones de tornar a declarar, per¨° l'Audi¨¨ncia de Barcelona s'hi va oposar.